NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 21 d'octubre de 2019 | Úrsula    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes de Primavera > Festes de Sant Elm > Bots de salvament


Els bots de salvament o bots salvavides són unes embarcacions de fusta de grans dimensions que servien per socórrer els mariners que havien sofert algun tipus d'accident a la mar (el seu vaixell quedava embarrancat, naufragi, incendis, etc). A Catalunya se'n conserven diversos exemplars (Calafell, Sant Feliu de Guíxols, Vilanova i la Geltrú...). Alguns, com el de Calafell, participen de les festes populars marítimes del municipi, oferint una exhibició del seu funcionament.


il·lustració de la notícia
 Bot salvavides
Calafell (el Baix Penedès)
El bot salvavides de Calafell és un dels elements més singulars de la cultura festiva marítima del nostre país. Construït el 1905, és l’únic que es manté en actiu com a bot d'exhibició i participa de totes les festes populars marineres que tenen lloc durant l’any al municipi.


Bot salvavides de Calafell (el Baix Penedès) - únic que ha quedat en actiu -com a embarcació d'exhibició- a Catalunya. El primer de juliol de 1989 va retornar el Bot a la platja de Calafell. Va arribar per mar des del port de Segur. Dotze tripulants formaven la tripulació a les ordres dels patrons Joan Tetas i Pau Guasch. Surt en tres ocasions fixes durant l'any, Fira del mar, Festes de Sant Pere i diada de la Mare de Déu del carme. Els seus membres fan, cada 11 de setembre, una ofrena al monument a Lluís Companys acompanyats pels rems del Bot.
Bot de salvament Miquel de Bohera de Sant Feliu de Guíxols (el Baix Empordà) - el bot salvavides Bohera navegava amb cinc rems per banda i, si calia, amb tres veles. La brigada de salvament de Sant Feliu de Guíxols constava d’un patró, onze remers i un altre grup d’homes que es quedaven en terra per disparar els canons i fer els senyals. Aquestes persones no eren mariners, sinó gent del poble, tapers, pagesos, etc., sempre a punt si els necessitaven.
Bot de salvament Víctor Rojas de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - la joia de l'Espai Far, que s'ha construït expressament per a exposar-lo com a peça de museu. Fou construït l'any 1916 a les Drassanes de Miquel Corbeto de Barcelona, i arribà a Vilanova i la Geltrú l'any 1925. Es tracta de la peça més emblemàtica de la col·lecció del Museu del Mar, ja que és l'únic dels tres bots d'aquests tipus que es conserven a Catalunya - els altres dos es troben a Calafell i Sant Feliu de Guíxols - que manté la seva estructura original. El Víctor Rojas va realitzar funcions de salvament fins a l'any 1957. És un bot mixt tipus Beeching-Peake per navegar a rem i vela d'11 metres de llargada. De 14 rems, portava dos pals, un en el centre del bot i l'altre subjecte a la càmera de proa.

Enviar articleEnviar enllaç



El bot salvavides de Calafell. Vivències d'un tripulant
Solé i Rubió, Jaume / Llibres de Matrícula
Llibre sobre la història del bot salvavides de Calafell escrita per un ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2019 festes.org