|
|   |
| Una de les característiques pròpies del temps quaresmal són els dejunis. El dejú consisteix en deixar de menjar total o parcialment durant un cert període de temps. La pràctica és comuna a moltes religions i cultures d'arreu del món i s'efectua per tal d'assolir determinats estats de consciència, per purificar el sistema digestiu (per purgar el cos una vegada l'any) i per perdre pes. La pràctica del dejú havia estat obligatòria durant el temps de Quaresma, imposada per l'Església. En un principi la Quaresma durava només 40 hores durant les quals es practicava el dejú absolut. L'any 325, però, el Papa Gregori el Gran va establir, durant el Concili de Nicea, el període de 40 dies de Quaresma i els dejunis van variar. Des d'aleshores, l'Església va promoure, juntament amb altres prohibicions i restriccions, un dejuni parcial: durant els 40 dies de Quaresma no es podia menjar cap tipus d'animal amb sang ni ous. En alguns indrets, en canvi, es feia una Setmana de Dejú o Dejuni dels Sis Dies, durant els quals, just abans de la Setmana Santa, la persona feia un dejú estricte. |

| | Els dejunis Tot el país Entre els diferents preceptes que ha imposat el període quaresmal als cristians, el dejuni ha estat històricament un dels més seguits. Avui, malgrat haver minvat força, la pràctica del dejuni s'ha recuperat al món occidental a través de noves teràpies de guariment inspirades en antics costums vinculats al poder de la natura. |
|
 |
|
|
| | | |