|
|
|  
|
| Es tracta d'un ésser fantàstic i mític producte de la imaginació humana, inspirat en els abundants rèptils (salamandres, llangardaixos, serps, etc) que poblen el país i al que cada moment històric li ha atribuït un simbolisme i un significat diferent. La seva presència en les nostres cercaviles i processons de les festes populars, així com en la toponímia i la rondallística popular és molt important i ja documentada des de l'edat mitjana. La relació entre els llocs naturals perillosos (avencs, coves, malpassos, etc) amb la paraula drac fa pensar que amb aquest nom es designava tot allò que era considerat perillós. El drac és, a casa nostra, sinònim de perill. |
| | Dracs i víbries
Boscos, camps, muntanyes, avencs i coves...
En la nostra tradició cultural, el drac és un dels personatges més populars del bestiari fantàstic. Al llarg dels segles, el drac ha estat protagonista de les llegendes més variades i la seva figura, inspirada en els rèptils, ha estat dipositària de tot tipus de simbologies. |
La Polla i Lo Carranco Bilandó de Cervera (la Segarra) - els dracs dels Diables de Cervera Carranquers: La Polla i el Lo Carranco Bilandó.
Telèfon: 973.53.33.10
Tolc del Clot de Barcelona (el Barcelonès) - és la bèstia del Clot i pertany a la Secció de Cultura de l’Orfeó Martinenc. És una gàrjola voladora que treu foc per queixals, mans i ales, amb dotze punts de foc. Va ésser construït l’any 1995, a mans de l’escultor Xavier Jansana, substituint al vell Drac de roba que datava del 1980. És la primera bèstia de Catalunya sòcia del Club Super3.
Colla del Drac del Poblenou de Barcelona (el Barcelonès) - web d'aquesta associació que s'estructura en tres grans blocs: la Colla dels Grans; encarregats del Drac i de la Vibria; la Colla Infantil; encarregats del Drac Petit i els Grups de Música; tant el d'adults com l'infantil, composats per gralles i timbals.
Telèfon: 93.300.08.38
Drac de Granollers (el Vallès Oriental) - informació sobre aquest drac tricèfal, construit per l'escultor Ramon Aumedes, del taller Sarandaca, i peça clau de la Festa Major. Telèfon: 93.879.45.94
Baró, el Drac de Nou Barris de Barcelona (el Barcelonès) - el Baró és una de les bèsties de foc de l'associació Grup de Foc de Nou Barris (Colla de Diables i Drac de Nou Barris)i l'any 2005 se li va afegir un altre drac, la Trini, que els membres del grup consideren filla del Baró i de la Mari, el drac del barri de la Guineueta.
Drac de la Vila de Gràcia de Barcelona (el Barcelonès) - és la peça més antiga del bestiari popular del barri, que trobem tant en cercaviles com en espectacles de foc en les dates assenyalades del calendari festiu gracienc. És una figura que ha estat catalogada de drac reptant i, pel pes i les dimensions que té, l’han de carregar dues persones. L’origen del drac s'ha de cercar al principi de la dècada dels vuitanta i va aparèixer per primera vegada el dia de Sant Jordi de 1982 en una exposició al Centre Cívic l’Artesà, on es troba actualment el Centre Artesà Tradicionàrius. Així i tot, no va fer la primera sortida com a bèstia foguera fins el 15 d’agost d’aquell mateix any, dins els actes de la festa major del barri. Telèfon: 93.212.12.51
Drac de Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - el Drac de Vilanova forma part de la cultura vilanovina i dels Països Catalans, és una bestia feta de fibra de vidre que llença foc per quatre punts. L’estructura actual data del 1991 però te les seves referencies i documents l’any 1779 i la primera foto en la que hi apareix data de 1901. La primera referència documental específica al "Drach" no arriba fins al 1830, en què es dona constància de la seva aparició a les festes de Sant Antoni Abat.
Telèfon: 93.815.65.62
Apocaleus, el Drac de Vallirana (el Baix Llobregat) - pàgina web oficial de l'Apocaleus, el Drac de set caps de Vallirana, l'únic d'aquestes característiques que podem trobar al país. Telèfon: 696.371.513
El Drac de Figueres (l'Alt Empordà) - va ser presentat en societat durant les Fires i Festes de la Santa Creu, el dia 2 de maig de 1.999. Simbolitza un drac mitològic que treu foc per la boca, i diferents llocs de la llarga i recargolada cua. És com el drac que figura en els dibuixos i la façana del Teatre Municipal “El Jardí”, amb la cua una mica més recargolada per facilitar-li el moviment Telèfon: 630.43.61.91
Badalot. Drac de l'Arboç (el Baix Penedès) - el drac Badalot el va fer, per encàrrec del Ball de Diables de l'Arboç, la constructora de bestiari popular Dolors Sans l'any 1993. És un drac majestuós inspirat en els dibuixos de les jaquetes dels diables de l'Arboç i dels esgrafiats de la capella de Sant Antoni de l'hospital de la vila.Els seus 5 caps infonen força, que junt amb els 10 tridents (basats en el ceptrot del Llucifer i la forca de la diablessa dels diables arbocencs ) donen 30 punts de foc. Els seus 3 metres i escaig d’alçada el converteixen en un dels dracs més ferotges i espectaculars de la nostra terra. Actualment componen la colla del drac Badalot 20 diables: 7 parelles de portadors, 4 timbalers, l’encenedor i l’encarregat de la pirotècnia. Els membres de la colla formen part de l’entitat Ball de Diables de l’Arboç. El drac participa a la Festa Major de l’Arboç i ha realitzat nombroses sortides a d’altres poblacions catalanes i a l’estranger.
Drac de Reus (el Baix Camp) - drac nascut el 1992 en motiu del 400 aniversari de l'aparició de la Mare de Déu de la Misericòrdia de la mà del Ball de Diables de Reus. És un dels elements de seguici festiu de la ciutat. Actua per Sant Jordi amb una cercavila i una encesa, per Sant Joan al cercavila de foc a la nit, per Sant Pere els dies 28 i 29 de juny, i per les Festes de Misericòrdia el 25 de setembre Telèfon: 977.345.970
Drac dels Monjos (l'Alt Penedès) - el juliol del 1981, un any després de la creació del Ball de Diables Spantus, es presentava a la Festa Major d’aquell any, la nova bèstia de foc: el Drac dels Monjos, un drac de tres caps amb les ales obertes. A l’estiu del 2011 i coincidint amb el seu 30è aniversari, es va reconstruir el drac original que havia quedat en l’oblit, per aquelles mateixes persones que l’havien construït al 1981. Surt per la festa major dels Monjos, pels volts del 20 de juliol.
Drac Cremavila de Vilassar de Mar (el Maresme) - drac presentat el 12 de setembre de 1998. Està fet d'escuma de poliuretà i fibra de vidre, té 9 punts de foc que tant es poden encendre manualment com per una encesa elèctrica, i pot ser transportat tant per una persona com amb rodes. Té un ball propi, fet per Ainhoa Martínez i Marta Gual; un ball d'estil medieval tocat amb gralles i tabals.
Drac Lo Golafre de Tortosa (el Baix Ebre) - drac creat l'agost l'any 1985, que té els orígens a la cova d'en Rubí i es refereix a lo golut que aquest és. Participa en les cercaviles tradicionals amb entremesos i balls populars, correfocs amb altres besties de foc i grup de diables... Telèfon: 655.77.82.54
Drac de la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà) - els Dracs estan formats per més de cent persones les qual pertanyen a diferents masses socials de la Bisbal. Es podrien dividir sobre tot en dos grups: els Dracs i els Músics. L'any 1995 es va fer la Rèplica del Drac de la Bisbal, considerat el segon més antic de Catalunya i que va ser declarat peça de museu. amb l’objectiu de poder-lo treure a fer cercaviles i correfocs. Element format per una estructura de fusta i arpilleria i recobert de peces de pell encolades i pintades. El cap i les ales són mòbils, mentre que la cua i la boca té estructures de ferro.
Drac de Terrassa (el Vallès Occidental) - drac pertanyent a la llegenda de Sant Llorenç del Munt i que ja sortia en les primeres processons de la ciutat. Amb informació de el seu grup i la resta de figures festives que hi prenen part, sortides, activitats, història, enllaços... Telèfon: 686.22.54.43
Drac de l'Agrupació de Bestiari Festiu de Catalunya - drac d'aquesta entitat que coordina les activitats de bona part del bestiari festiu català. Inspirat en una pintura del pintor del quattrocento Paolo Uccello, va ser construït el juliol de 1999 pels alumnes del curs Procés de construcció d’una figura de bestiari. Telèfon: 93.890.24.55
Drac de Vilardell (el Vallès Oriental) - drac que recrea la llegenda del Drac de Vilardell i que, de la mà de la Colla de Diables de Sant Celoni, surt per la Festa Major de Sant Celoni i per Sant Jordi. Telèfon: 661.81.76.44
Drac de Banyoles (el Pla de l'Estany) - és la icona de la festa major de Sant Martirià. El disseny i construcció d’aquest nou element de la faràndula banyolina ha anat a càrrec de l’Escola d’Art i Superior de Disseny d’Olot. Fa 2,8 metres de llarg, del cap a la cua, i 1,7 metres d’alt, que s’han de sumar a l’altura de la persona que porti la figura. Pesa 80 Kg i en principi està pensat perquè el carregui una sola persona, tot i que està preparat perquè també ho puguin fer dues. Telèfon: 972.58.12.37
Drac de Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat) - nascut el 1985 de la representació de la llegenda del Cavaller Guillem i la princesa Violant, que fou segrestada per un drac. Guillem allibera la princesa i a tot el poble. Acompanyat de dos dragonets. Pertany a la família dels Draconis Cappadociae, que correspon al drac mediterrani o llevantí. La colla està formada per 22 persones que porten una bèstia amb 13 punts de foc i que pesa 350 kg i fa uns 6 m de llarg. Telèfon: 667.75.65.15
Drac Capallà d'Horta-Carmel de Barcelona (el Barcelonès) - l’octubre de 1988 tot just quan es començava a parlar al barri d’horta de crear una nova colla de diables, es va creure més convenient, i per la proximitat de Diables del Carmel, de fer un altre colla però en aquest cas de Drac. Construït amb fibra de carboni i alumini l'any 1990 per Toni Mujal, de Cardona es va estrenar en les festes de tardor del barri d’Horta 1990.
Telèfon: 93.358.68.17
Drac de Moja (l'Alt Penedès) - nascut al 1980 com a rècula del neguit cultural del jovent d'aquells temps, vinculat amb l'Associació de Veïns de la població, ho fa amb les aportacions de persones de cultures i procedències diverses. Consta de 10 punts de foc, 3 a la boca, 5 a les ales i 2 a la cua. Allà hi giren les carretilles desde diferents direccions, fent que les espurnes surtin disparades fent un vistós ball. El porten 2 persones. Telèfon: 93.890.23.89
Viagrot de Cubelles (el Garraf) - encarregat l'any 1998 per l'Agrupació de Balls Populars de Cubelles per substituir l'antiga Draga (dissenyada per la Pilarín Bayés) que estava força malmesa. Disposa dels elements característics tradicionals dels dracs heràldics medievals catalans; ales, cap agressiu, potes i cua, amb el cos coronat per una cresta punxaguda. Telèfon: 93.895.41.21
Drac Basser de Granollers (el Vallès Oriental) - construït el 1993 per Ramon Aumedes, és un drac amb rodes que llença aigua per la boca, cues i ales. A càrrec de la Colla dels Blancs de Granollers. Telèfon: 93.879.53.82
Drac de Manresa (el Bages) - construït l'any 1985 per Jordi Nius i reconstruït per Sendo Savall, llança foc per 7 punts. Aquest element es va incorporar a la festa l'any 1984, i es distingeix per un coll tort amb el cap girat i mirant a la dreta, amb ell es recuperava el drac que als segles XVII i XVIII acompanyava les processons de Corpus, els Cossos Sants i la Puríssima.
Mal Llamp d'Igualada (l'Anoia) - drac del barri de Santa Caterina d'Igualada, construït l'any 1989. Va amb rodes i llança pirotècnia francesa i carretilles xiuladores.
Telèfon: 93.803.29.40
Drac i el dragalió de Mataró (el Maresme) - figura inspirada en el drac que el gegant Robafaves porta al casc. És una figura molt nova a la ciutat, del 1991. Té música i ball propis, composta expressament i semblant a la dels plens de la Patum. Surt per Sant Jordi, Les Santes i festes dels barris de la ciutat.
Drac de Sant Jaume dels Domenys (el Baix Penedès) - construït l'any 1998 per Ramon Espinosa i a càrrec dels Diables de Sant Jaume.
Drac de Llorenç del Penedès (el Baix Penedès) - va ser construït per l’escultor Manel Casserres, de Solsona, i es va estrenar durant la Festa Major de Llorenç l’any 1988. Com anècdota podem dir que abans d’aquest drac, va ser construït pels components del Ball de Diables de Llorenç, un primer drac estrenat l’any 1987. La colla està formada majoritàriament per components del Ball de Diables de Llorenç, on a vegades actuem sols o integrats. Rebem el suport de la Societat Cultural i Recerativa “La Cumprativa”, entitat a la qual estem integrats.
Drac Farfolla de Barcelona (el Barcelonès) - drac del barri de la Sagrada Familia. Em van batejar el dia 25 d'abril del 1998. Per construir-me es van inspirar en un drac que es va trobar als subterranis del temple de la Sagrada Família, en un dels magatzems d'Antoni Gaudí, encara que no se sap segur si el disseny és d'ell mateix, però és cert que el va encarregar com la resta de peces del temple. Telèfon: 686.88.74.91
Drac Rubricatus i Drac Rufino de Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat) - també tenim dos "Satans" capaços de portar més 50 carretilles, el Drac Rubricatus penúltima adquisició dels diables de Casablanca, i amb col·laboració de l'Escola Montbaig ens encarreguem de portar el Drac d'aquesta Escola, "el Drac Rufino", una bèstia que pesa més de 60 Kg., i diverses figures amb foc.
Dracs de la Geltrú (el Garraf) - 3 colles de dracs amb els tabalers. Els Bessons de la Geltrú: els més petits, formats per canalla que porten els 2 dracs Bessons i els seus tabalers. El Drac petit de la Geltrú: els adolescents de la família, són capaços de fer incansables balls amb el Drac petit acompanyants de les cançons del seus tabalers, que no pas per joves han tenir menys qualitat. És difícil seguir el seu ritme enèrgic. El Drac de la Geltrú, el Drac Gran: els adults de la colla, fan ballar al Tigre i al Drac Nou. Darrera sempre hi ha la colla de Tabalers amb els seu toc inconfundible. Tots els portants, tabalers, ajudants i responsables que realitzen les sortides van uniformats amb el vestuari de la colla, pantalons pintats seguint la línia estètica de la colla. Les colles de foc, drac gran i drac petit, (tan portants com tabalers) fan servir unes casaques que els protegeix de les espurnes. Aquestes casaques també segueixen la línia pictòrica de la colla. El drac original "tigre" és del 1978. Telèfon: 655.55.50.08
Barrina, el drac petit de la Geltrú (el Garraf) - va néixer des de l'interior d'un enorme ou infernal el 18 de juliol del 1981. Presenta les mateixes característiques que el drac gros "tigre" (1978) però a una escala més reduïda. Tot i amb això, es singularitza per tenir les banyes cargolades en forma de barrina, d'aquí li ve el seu nom. Telèfon: 655.55.50.08
Virgília de Torredembarra (el Tarragonès) - drac del seguici de Torredembarra construït de fibra de vidre, material en principi més resistent i lleuger que el cartró pedra fet per Pedro Rodríguez.
Drac d'Arenys de Mar (el Maresme) - estrenat l'any 2006, el drac és un regal dels amos d'una tenda de confecció tèxti i joguines d'Arenys de Mar, Can Regàs, que van encarregar de construir a l'artista Mario Fernàndez i van regalar a la ciutat quan van tancar el negoci. Fa 5 metres llargada i 2,5 d'alçada i surt per Sant Jordi i per Sant Zenó. El drac, que no tira foc duu una taula de comandaments interna que permet al que el consueix des de l'interior de la carcassa obrir la boca del drac, tirar fum, encendre els ulls (són llums), etc. El drac duu incorporada fins i tot una càmara de video que serveix per veure-hi. Arenys a principi dels 90 ja havia tingut un drac fet per Martí Doy però es va malmetre.
Drac de la Llacuna (l'Anoia) - amb descripció del drac i fotografies d'algunes sortides de la colla. Participa en la majoria d’actes festius i populars que s’hi celebren: Festa Major de la Llacuna, Festa Major de Rofes, Fira de Sant Andreu, Correllengua... però també pot participar en altres actes, segons disponibilitat dels components de la colla. Telèfon: 93.207.48.84
Drac de Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès) - la primera referència trobada, del Drac de Sant Quintí de Mediona, data de l’any 1853, es troba dins de la noticia que parla de la Festa Major de Sant Quintí, en el diari "El Presente".
Badalona Bèsties de Foc a Badalona (el Barcelonès) - colla badalonina que aplega totes les bèsties de la ciutat, uns 6 dracs i alguns dracs infantils: Drac can Sofre, Drac Dom Fumera, Dragolins, En Baldufa, La Trempada, Drac Trempat, El més petit de tots. Les festes més viscudes per les nostres bèsties són les referides a la nostra ciutat de Badalona: la nit de Sant Joan, el Correfoc de les festes de maig, el correfoc infantil de les mateixes (impulsat des d’un inici, al 1998, per la nostra entitat i molt esperat pels més menuts), la nit de Sant Anastasi, passada del Sant… i també altres festes de barri (festa del Badiu, festa Medieval de Can Canyadó…). Telèfon: 649.04.23.00
Drac de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès) - el Drac de Vilafranca del Penedès, un dels més antics d'Europa, surt cada any per la Festa Major de Vilafranca, Sant Fèlix. Documentat per primera vegada pel Corpus del 1600.
Drac Cap de Fibló de Maó (Menorca) - construït l'any 2000, es remodela el 2008 amb 24 punts de foc. L'acompanya un drac infantil. En origen, els diables de Maó formaven part de la mateixa colla de gegants de Maó.
Drac de Santa Margalida (el Pla de Mallorca) - el duu una persona i pesa 90 kg. Té 12 punts de foc i 3 metres de llarg. El va construïr Rafel Moreno l'any 2004.
Drac Miserach de Sant Pau d'Ordal (l'Alt Penedès) - és de l'any 2008, treu foc per 12 punts i surt a la Festa Major de Sant Pau d'Ordal (últim cap de setmana de gener) i a la Festa de la collita (finals de setembre o primers d'octubre). El va construir l'escultor Elias Álvarez a petició dels diables del poble. Al gener del 2008, va sorgir la idea de representar una història en que el drac fos el protagonista i aixií, juntament amb altra gent del poble, hem treballat per fer el Manuscrit de foc - "Història del Miserach" (primer cap de setmana de juny) una rondalla fantàstica, ben atractiva perquè agradi a petits i grans.
Drac de Torroella de Montgrí (el Baix Empordà) - a Torroella hi ha referències escrites de l’existència d’un drac en un document del segle XVII. El nou drac és una iniciativa de la Colla de Geganters de Torroella que disposen d’uns gegants històrics del segle XIX. El drac es porta com un gegant i té una alçada de 3,30 mts i disposa de 10 punts de foc. Telèfon: 659.133.799
El Cabrot del Vendrell (el Baix Penedès) - el Cabrot és un impressionant dimoni que cavalca sobre un drac de dos caps. Els seus 12 punts de foc situats estratègicament juntament amb 3 bateries de foc d’artifici permeten crear una estudiada combinació pirotècnica que no deixa indiferent a ningú.
El Tallot del Vendrell (el Baix Penedès) - les tasques de construcció de la bèstia van començar l’any 1995. Aquesta va ser llarga i costosa, a causa de la inexperiència i la dificultat de realitzar aquest tipus de construccions mitjançant només recursos propis. Finalment, per la Festa Major del Vendrell de l’any 1997 es va produir la desitjada estrena de la nova bèstia i d’aquesta manera l’entitat ja tenia la seva icona representativa. El Tallot, una bèstia de 4 m de llargada i 1,40 m d’amplada, està confeccionada amb fibra de vidre. Compta amb 16 punts de foc repartits entre el cap, el cos i la cua.
Drac volador de La Sagrera de Barcelona (el Barcelonès) - la colla el va incorporar l'any 1984. Es va estrenar durant les Festes de la Mercè d’aquell any. És una figura de drac d’estil xinès amb quatre punts de foc, fabricada en fibra de vidre i roba i de 9 metres de llargada. L’original és exposat a Cracòvia d'ençà que la colla hi va anar a fer una exhibició. La rèplica que ara fa servir la colla, igual com l’original, és transportada entre quatre persones i té mobilitat aèria, una característica que la fa única arreu. Durant l’incendi de Sant Joan de 2016 al local, la figura va quedar molt malmesa i el 2017 se’n va fer una rèplica amb un nou estil.
Lo Drac Carrincló de Lleida (el Segrià) - bèstia de foc amb morfologia de drac infernal i fabulós, amb cos de serp, ales de muricec, potes i urpes. Va ser creat per portar a terme la venjança de l’última metzinera penjada i cremada a Lleida, l’any 1485, que va ser la pallaresa Valentina Guarner. A les entranyes de la cova del Boc de Biterna, l’esperit de la bruixa Valentina i el Mascle Cabró, en aquelarre solemne, copularen en la foscor i engendraren la bèstia que, en sortir del fons de la terra, socarrimaria els qui manen de mala manera. En orgia de foc i festa, les bruixes ballaren en rotllana, d’esquena al foc, i un boc negre s’ho mirava dalt d’una roca, a l’entrada de la cova. Les bruixes de Biterna donaren en custòdia als Diables de Lleida la bèstia diabòlica fins al dia del seu bateig de foc, la setmana dels tres dijous, el dia 29 de setembre de 2013. Fa 3,2m (llargària) x 2,85m (amplada) x 2,9m (altura). Telèfon: 648.05.02.69
Drac dels Dracs de la Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà) - aquesta bèstia va ser creada l’any 1983 pel grup de teatre Mitja Nota per tal de participar en balls de diables, correfocs i espectacles similars. Després de crear l’associació dels Dracs per poder fer actes de foc a la nostra vila, van decidir que se l’anomenaria “Drac dels Dracs”. Des de llavors la bèstia participa anualment al Correfoc de La Bisbal i a moltes altres sortides i esdeveniments.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
comprar
| |
El Drac històric de Reus (1826-1834)
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
Reus va comptar, durant uns anys del segle XIX, amb un drac festiu fet ...
|
|
|
comprar
| |
El Drac de la Geltrú. 25 anys vivint la festa
Ruiz de Castañeda i Campamà, Jordi / Edicions El Mèdol
El Drac de la Geltrú celebra, aquest 2003, els seus primers 25 anys vivint ...
|
|
|
| |
Bestiari del Garraf
Miralles i Figueres, Eloi / Ajuntament de Vilanova i la Geltrú
Llibret que repassa el bestiari existent en aquesta comarca als anys 80, ...
|
|
|
| |
Dracs i dragolins. Bestiari de foc de Badalona
Garcia Jordan, Laura / Ajuntament de Badalona
Llibret que inclou una relació de totes les bèsties de foc que té la ciutat ...
|
|
|
comprar
| |
Història del Drac Xiulet
Diversos autors, / CIM Edicions
Amb text de Laura López Granell i il·lustracions de Núria Tomàs Mayolas, ...
|
|
|
| |
La cursa dels Dracs
Albornà Marimón, Magda / Magda Albornà Marimón
Aquest conte està escrit sobre alguns dracs del Penedès, com són : el drac ...
|
|
|
| |
La martingala
Plans Sivill, Marta / Ball de Diables de l'Arboç
Aquest és un llibre que, barrejant realitat i irrealitat, vol celebrar ...
|
|
|
| |
Postals d’oblits
Masana i Soler, Heribert / Emboscall
Aquest llibre és un camí de la festa llunyana en unes comarques concretes. ...
|
|
|
comprar
| |
El Drac de Tarragona. Guia didàctica
Diversos autors, / Edicions Cossetània
Aquesta guia escrita per Marta Badia i Gerard Elies és una eina didàctica ...
|
|
|
comprar
| |
Drakcelona. Ciutat de dracs
Martínez, Josep / Arola Editors
Aquest llibre és la culminació d’un projecte fotogràfic iniciat l’any 2007 ...
|
|
|
comprar
| |
50 Dracs. Petita guia dels dracs de Catalunya. Volum 1
Masana i Soler, Heribert / El Cep i la Nansa Edicions
Aquest llibre és un petit mostrari i una mena de cop d’ull al panorama ...
|
|
|
comprar
| |
Dracs!
Serra, Sebastià / El Cep i la Nansa Edicions
Una aventura per conèixer de prop el món dels dracs de la cercavila i descobrir ...
|
|
|
comprar
| |
50 Dracs. Petita Guia dels Dracs de Catalunya. Volum 2
Garrido, Aitor / El Cep i la Nansa Edicions
Una nova oportunitat de descobrir 50 bèsties d'arreu de Catalunya: dracs ...
|
|
|
| |
El drac en la cultura medieval
Diversos autors, / Fundació Caixa de Pensions
Catàleg de l'exposició produïda per la Fundació La Caixa l'any 1987. L'exposició ...
|
|
|
comprar
| |
Dracs. Llegendes catalanes amb passió de foc
de Déu Prats, Joan / Edicions Cossetània
El drac és un símbol de Catalunya. Si us hi fixeu, en trobareu un munt ...
|
|
|
| |
A Montbui ha nascut un drac
Diversos autors, / Colla del drac i diables de Santa Margarida de Montbui
Aquest llibre versa sobre els 40 anys d'història del Drac del nucli antic ...
|
|
| |
 | | | |
 | |
|
llegir
| |
Dracs i bèsties fogueres
Grau i Martí, Jan / Programa de la 1ª Trobada de Bestiari de Foc d'Avinyó
Els orígens del drac entronquen amb les pors ancestrals de la raça humana. ...
|
|
|
llegir
| |
Essència del drac
Grau i Martí, Jan / Revista Gegants
De totes les figures del bestiari festiu, cap altre ha gaudit ni gaudeix ...
|
|
|
llegir
| |
El Marraco... des de fa cent anys!
Fontova i Carles, Ramon
Un dels elements que caracteritzen les festes majors actuals és l'expressió ...
|
|
|
llegir
| |
El drac antic de Vilanova
Masana i Soler, Heribert / festes.org
Ara comença el temps de la primavera, quan les baluernes festives, com ...
|
|
|
llegir
| |
25 anys de la Concentració de Dracs de 1983
Masana i Soler, Heribert / Diari de Vilanova
Aquest 2008 fa 25 anys d’aquell dissabte 21 de maig de 1983, el dia que ...
|
|
|
llegir
| |
El Drac de Montbui
Masana i Soler, Heribert / festes.org
El naixement del Drac de Montbui, a la comarca de l’Anoia, podria explicar-se ...
|
|
|
llegir
| |
Dracs i àligues. Mite i èpica en la festa
Cuscó i Clarasó, Joan / Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació
L'estudi dels elements que configuren el nostre imaginari festiu és interessant ...
|
|
|
llegir
| |
L’entremès del drac a Igualada. Orígens i significació
Vilarrubias i Cuadras, Daniel / Revista d'Igualada, 21
Entre els elements de bestiari de seguici popular que més antigament tenim ...
|
|
| |
 | | | |
|
ECOSISTEMA
