NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dilluns, 21 d'agost de 2017 | Privat    cerca       subscriu-te   
Ecosistema: Protagonistes > Bestiari festiu > Àligues



 

L’àliga és un dels components del bestiari festiu català més antics i ha estat utilitzada des de mitjans segle XIV en les festes populars. Acostuma a ser una figura mitjana portada per una sola persona, representada de forma més o menys fantàstica, de posat solemne, amb les ales plegades o desplegades, i l’expressió alhora ferotge i vigilant. Com a símbol del poder municipal l’àliga duu sempre una corona al cap, i en algunes peces, un bastó de comandament sota l’ala i un ocell o ram de flors al bec. Disposa d'uns estrictes protocols d’actuació i té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions. És l'encarregada de saludar les autoritats o de solemnitzar, amb el seu ball, l'arribada dels convidats. També és l’única peça que pot ballar davant l’altar de l’església i disposa d'una ubicació ben determinada en les processons.


il·lustració de la notícia
 L'àliga
Diferents poblacions
L’àliga és un dels components més antics del bestiari festiu català. Disposa d’una personalitat ben delimitada, uns estrictes protocols d’actuació i, com a símbol del poder municipal, té importants funcions i atribucions en la seqüència ritual de moltes celebracions festives populars.


Àliga de Reus (el Baix Camp) - documentada des del 1627, va sortir fins després de la Guerra de Successió, moment en què va ser arraconada i destruïda per la seva identificació amb la causa austracista. Va ser refeta el 1725 amb motiu de la celebració del tractat de pau entre Felip V d'Espanya i l'emperador Carles d'Àustria. Va ser recuperada en el marc del procés de recuperació de l’antic seguici popular de Reus l’any 1996.
Àliga de Tortosa (el Baix Ebre) - peça dels anys 80 feta de fibra de vidre que surt tradicionalment el dia de Corpus i actualment també forma part dels elements festius de la Festa del Renaixement. Té ball propi i és portada per un únic portador duu com a vestuari una camisa i uns pantalons, tot i que la única part que es veu d'aquest són les cames, mig tapades per unes faldilles amb cascavells que pengen de la base de l'àliga.
Àliga de La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà) - peça formada per una estructura de fusta i arpilleria i revestida de petites peces de pell a manera de plomes dentades, daurades. És l'element del bestiari festiu que simbolitza al poder i que amb la seva presència honora als hostes.
Àligues d’Olot (la Garrotxa) - coneguda al 1601 com a participant a la processó de les festes celebrades amb motiu de la canonització de sant Ramon de Penyafort. Era un entremès portat per la confraria de sant Joan, que aplegava els paraires. Actualment, hi ha dues àligues, ambdues propietat dels veïns del barri de Sant Ferriol. L'antiga, però, no s'ha conservat, ja que de les dues, la vella és del segle passat, i la nova va ser feta al 1949.
Àliga de Tarragona (el Tarragonès) - documentada des del 1531 i era portada per la confraria de sant Eloi, dels ferrers i argenters. L'àliga tarragonina participava en les processons de Corpus i Santa Tecla, a més de formar part del seguici de les entrades solemnes de personatges notables a la ciutat. Va desaparèixer a mitjans del segle XIX, tot coincidint amb l'extinció del gremi que la portava. L'àliga de Tarragona va ser recuperada el 1986 per iniciativa del Ball de Diables tarragoní.
Àliga de Valls (l'Alt Camp) - peça de fusta, que duia una corona reial (obsequi, segons la tradició popular, de la reina de Xipre, n'Elionor, filla dels comtes de Prades) i un colomí viu al bec, el qual se subhastava després de la processó, doncs se li atribuien valors curatius per a les persones que s’el menjaven. Ha estat refeta diverses vegades, al 1971 es va fer de nou i al 1991 va ser canviada un altre cop, modificant-ne totalment l'aspecte.
Àliga de Barcelona (el Barcelonès) - figura d’au reial de llarguíssima tradició i que va ser realitzada de nou per l’escultor Manel Casserres l’any 1898 i reformada per Xavier Jansana. Balla al davant de l’altar de Santa Maria delMar en el marc de les festes de Santa Eulàlia. Telèfon: 609 33 62 96
Àliga de Vilafranca del Penedès (l’Alt Penedès) - és un dels elements històrics més identificatius de la festa major de Vilafranca. El seu origen, com el del drac i els gegants, cal buscar-lo en les processons del Corpus del segle XV, tot i que la primera referència documentada no pertany, sinó, a l'any 1600.
Àliga de Girona (el Gironès) - documentada al 1513. Abans de la institució de la festivitat del Corpus no hi ha referències documentals a l’àliga de Girona. Aquesta era acompanyada en les seves sortides per diversos portadors, vestits adientment, que s’anaven rellevant en el suport del pes de l’animal. A les primeries del segle XVII, aquests portador de l’àliga gironina es menjaven, acomplint la tradició, el colom, sempre blanc, que, amb les potes lligades amb cintes de colors, i durant les festes, la figura portava viu al bec. Aquest costum es conservà fins dates ben recents.
Àliga de Berga (el Berguedà) - es l'entremès més distingit de la PATUM. Cenyit el cap amb corona ducal, l'aliga parla de l'alliberament de l'antiga vila que, el 1.393, passà del domini feudal de Joana d'Aragó, comtessa de Foix, al domini reial de Joan I l'amador de la gentilesa, que regia la monarquia comtal catalana.
Àliga de Solsona (el Solsonès) - només surt a ballar per Còrpus i per la Festa Major. Antigament es feia ballar davant les autoritats importants que visitaven Solsona, com a símbol de respecte.
Àliga de Sant Joan de les Abadesses (el Ripollès) - àliga gegantera propietat de la Junta del monestir de Sant Joan de les Abadesses. Va ser construïda per l’escultor santjoaní, Francesc Fajula i Pellicer l’any 1987 en motiu de l’onzè centenari del monestir. Es tracta d’una figura de fusta i cartró-pedra de 80 cm d’amplada lateral, 210 cm d’amplada frontal i 220 cm d’alçada que simbolitza Sant Joan evangelista, copatró de la vila.
Àliga de Montblanc (la Conca de Barberà) - apareix citada, juntament amb un drac, al 1598. De l'àliga montblanquina, a l'igual que el drac, se'n deixà de parlar després del Corpus de 1641. Devien ser víctimes de la crema que va patir la vila durant la Guerra dels Segadors.
Àliga de Manresa (el Bages) - documentada al 1593. La primera àliga que hi ha documentada a Manresa nasqué de resultes de l’encàrrec que els consellers de la ciutat van fer a Miquel Vilella, prevere, escultor i beneficiat de la Seu. No es coneix la data exacta, però si que es té constància que, a primers de maig de l’any 1593 hi estava treballant i molt probablement la tindria en estat molt avançat.
Àliga de Sitges (el Garraf) - va ser feta l'any 1983, constitueix una excepció en el panorama d'aquests entremesos festius perquè es tracta d'una àliga de foc, que empra pirotècnia a l'igual que els dracs o les víbries
Àliga d’Agramunt (l'Urgell) – figura que va sortir fins a començaments de segle XX i que participava a la processó de la festa de la Mare de Déu de setembre.
Àliga de Morella (els Ports) – figura que surt en les processons de Corpus a Morella. El seu origen data de 1358 i encara conserva el seu ampli contingut de quadres bíblics. Se celebra el diumenge següent al Dijous de Corpus que marca el calendari catòlic. Cap destacar també el pas de l’Àliga, un dels símbols més emblemàtics i ancestral de la ciutat així com la desfilada dels quatre gegants de Morella, uns dels més antics del Pais Valencià.
Àguiles de Pollença (Mallorca) - costum únic de Pollença. Són dues i les representen dues jovenetes vestides de blanc, ben enjoiades, amb una corona en el cap i amb una figura d'àguila de cartó passada pel cos i figurant que elles hi cavalquen damunt. Surten el dia del Corpus; van a la processó, fan les taules i van a saludar l'Ajuntament.
Àliga de Torredembarra (el Tarragonès) - nasqué de nou en la festa major de 1993 gràcies a la iniciativa d`un petit grup de torrencs i torrenques i a la col·laboració de la Regidoria de festes en el marc del projecte de recuperació de l’antic seguici popular. Aquesta figura segueix la línia tradicional però la corona reial se subtituí per la del baró.
Àliga de Badalona (el Barcelonès) - recuperada a les Festes de Maig de 1998.
Àliga de Mataró (el Maresme) - una de les poques àligues festives que hi ha a la comarca del Maresme. En moments i llocs assenyal·lats, l’Àliga ofereix a la ciutat el seu Ball Propi, amb arrels al segle XVII. Durant el procés de recuperació de la figura, tot buscant documentació musical, es va trobar a l’arxiu de l’Abadia de Montserrat una partitura continguda en un llibre d’orgue anomenada “Ball de l’Àliga”. La coreografia del ball es va encarregar a la mataronina Montse Calsapeu, que va crear els moviments a partir de la partitura i les danses d’altres àligues. Telèfon: 93.796.18.41
Àliga de Tàrrega (l'Alt Urgell) - estrenada l'any 2007, l'Àliga presenta dos caps com a tret distintiu, tal i com apareix a l'escut oficial de la ciutat, i duu símbols com les quatre barres catalanes i els escacs dels senyors de Tàrrega. Es tracta del primer element del bestiari targarí, el qual farà acte de presència al costat de gegants i capgrossos en diferents manifestacions culturals de la localitat, principalment la Festa Major de Maig i la Processó de Corpus.
Àguila de Tremp (el Pallars Jussà) - estrenada el 23 de juny de 2007, aquesta és una àguila bicèfala creada per Dolors Sans. És una iniciativa de la colla de diables Lo Peirot de Tremp que volien una bèstia de foc relacionada amb la història del municipi. La tria de l'àguila bicèfala està relacionada amb l'escut del comte de Pallars que té l'àguila de dos caps com a imatge principal. Aquesta representació heràldica és present a molts escuts medievals, entre d'altres la casa d'Àustria i és present a molts municipis de la comarca. És una àguila de foc, característica molt poc freqüent en les àguiles del bestiari català. El fet de ser bicèfala tampoc és habitual, actualment disposen d'àguiles bicèfales Vic i Tàrrega a més de Tremp.
Àliga del Vendrell (el Baix Penedès) - entremès del Seguici Popular de la vila i forma part del bestiari popular i tradicional de Catalunya. Al Vendrell no hi havia referències de l'existència de cap àliga festiva. El 23 de juliol del 2013 naixia l'Àliga del Vendrell a la plaça Vella, beneïda pel rector de la Parròquia del Sant Salvador, mossèn Joan Maria Padrell. Durant la seva presentació a la vila, es va explicar la llegenda de l'Àliga creada per a l'ocasió, que relaciona aquesta bèstia amb la Roca Aguilera, un punt geogràfic rocós del Vendrell i on es poden albirar àligues. Va ser dissenyada i construïda al Taller de Vilanova i la Geltrú pels artistes Arnau Codina i Eduard Roig. L'Àliga és de fibra sobre motlle de silicona, és carregada interiorment per 1 portant, pesa 70 quilograms i mesura 3,80 metres de llargada, 2,35 d'amplada i 2 metres d'alçada. Com a símbol del poder municipal, porta una corona daurada en llautó polit, abrillantat i repujat a mà. Aquest element és de motius vegetals i a la part frontal porta l'escut de la vila i la pedreria és verda i blava. Va ser dissenyada per Rafael Marín i realitzada per Rafael i José Manuel Marín, de Orfebrería Maestrante. També en representació del poble porta al bec una branca d'olivera i una altra de palmera, lligades amb uns llaços de la bandera del Vendrell i la senyera.
Àliga de Lleida (el Segrià) - obra de Sergi Herrera, va sortir per primer cop a la diada de Corpus del 2001, i participa acompanyada dels seus acompanyants en el seguici tradicional de Corpus, i també en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Anastasi, l’11 de maig i la diada de Sant Miquel, el 29 de Setembre.
Àliga de Badalona (el Barcelonès) - recuperada a les Festes de Maig de 1998. Malgrat que aquesta figura festiva és força recent, a Badalona ja havia existit una àliga a finals del segle XIX, coneguda com a l’Àliga d’en Santigosa. Li donaren aquest nom en honor al seu constructor, regidor de l’Ajuntament Badalona i nascut a Olot. El senyor Santigosa, a l’hora de dissenyar aquesta figura festiva, s’inspirà en l’Àliga de la seva població natal i la regalà a la nostra vila al 1883. Es té constància que aquell mateix any va començar a sortir pels carrers de la vila, tot participant a les cercaviles de Festa Major i als actes institucionals, tal i com li pertoca a aquest element festiu.
Àliga de Cardona (el Bages) - La figura actual es basa en un grafit d’una àliga antropomorfa, que es va trobar al Palau de Graells. Segons els experts, podria tractar-se de la representació més antiga d’una àliga festiva trobat a Catalunya. Existeix poca documentació sobre l’àliga que es feia ballar a Cardona. El més antic data del 1674, amb la celebració de les primeres festes de la Mare de Déu del Patrocini. L’altre document és del 1690 i és un albarà de la tresoreria comunal que recull un pagament per fer una reparació a l’àliga. La construcció de l’àliga l’ha realitzat el mestre Toni Mujal. Ha realitzat el seu primer ball el 7 de setembre del 2013, en els actes inclosos a la Festa Major. La música també és nova i és realitzada pel també cardoní Xavier Ventosa.
Àliga de Vic (Osona) - l’àliga actual del bestiari vigatà es va estrenar l’any 2001. Es va confeccionar a partir de les poques dades que es tenien de la figura medieval. Es va prendre, com a referència amb possibles arrels històriques, les representacions d’àguiles presents a la casulla mortuòria de sant Bernat Calbó i que es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una àliga bicèfala possiblement pel fet que fins a la baixa edat mitjana, la ciutat estava dividida entre dues jurisdiccions, la del bisbat i la dels Montcada. Entre els seus balls, destaca el de just abans de retornar a l’interior de la catedral, el Santíssim Sagrament. La bèstia, amb el cap cot, ofereix a la representació divina la seva obediència almenys fins l’any següent.
Àliga d’Igualada (l'Anoia) - data de l'any 2000. No se sap del cert si n’hi havia una antigament, però hi ha certes sospites que així ho diuen. Balla una dansa molt solemne que te dues parts; la primera, més lenta i majestuosa, i la següent, més moguda i alegre. Podem veure-la ballar durant la Festa Major o durant les cercaviles, quan fa la seva entrada solemne a la plaça de l’Ajuntament; però el moment més important d’aquesta figura, és el ball que fa dins la Basílica de Santa Maria, durant l’ofertori de la Missa de Festa Major, acompanyada de dues tenores i orgue.
Aguilot de Bonastre (el Baix Penedès) - El disseny de l’Aligot de foc de Bonastre, obra de Dolors Sans, és de tipus naturalista i està inspirat en l’aligot comú a Catalunya. L’aligot representa que és a punt d’aterrar, amb les potes endavant, el cap agressiu i els ales ben esteses. De fet és pràcticament l’únic aligot de foc d’aquestes característiques a Catalunya. És portat per una sola persona. Any de construcció: 2010.
Àliga de Berga (carrer de la Pietat) (el Berguedà) - El Barri de la Pietat és un dels barris de Berga i està situat a l’extrem nord est de la ciutat. Els veïns, a principis dels 60 varen decidir de començar implantar un nou model de festa, basat en el de la Patum, i molt encarat a la canalla. Des d’aleshores, any a any, la celebració ha anat incorporant nous elements i millores a la seva comparseria. La Patum del carrer de la Pietat disposa d’elements de comparseria propis, entre els quals també hi ha l’àliga.

Enviar articleEnviar enllaç



llegir
L'Àliga, una figura del bestiari fantàstic
Bertran Luengo, Jordi / Ajuntament de Tarragona
Després de cent trenta-cinc anys, en aquesta Festa Major l'Àliga de Tarragona ...

comprar
L'àliga de Reus
Palomar i Abadia, Salvador / Carrutxa
En el marc de la campanya ciutadana per a la recuperació de l'Àliga com ...

L'Àliga de Mataró, 400 anys
Guanyabens i Calvet, Nicolau / Patronat Municipal de Cultura de Mataró
Llibre que documenta diversos aspectes de l'àliga dins el bestiari festiu ...

llegir
L’Àliga de Cervera. Bestiari festiu dels Països Catalans, segles XIV-XX
Soldevila i Roig, Jordi / Museu Comarcal de Cervera
Aquest llibre és el resultat del treball de recerca de Jordi Soldevila ...

comprar
L'àliga
Salvador Palomar; Ezequiel, Gort / Carrutxa
Aquest treball és una versió revisada i ampliada de la monografia publicada ...

comprar
Àligues festives dels Països Catalans
Saumell i Poch, Ramon / Ramon Saumell
Poster amb imatges de totes les àligues festives d'arreu dels territoris ...

comprar
Ei, l'Àliga caça una galipàndria!
Alàs, Núria / La Patumaire Edicions SL
Els contes de la Patum s’han convertit en una col·lecció infantil que causa ...

L'Àliga de Tarragona
Diversos autors, / Associació d’Amics de la Colla Jove Xiquets de Tarragona i Insitu Comunicació S.L
L'Àliga de Tarragona ens narra com la compassió i la bona feina d'un eloi ...
Àligues dels Països Catalans
Saumell i Poch, Ramon / Ramon Saumell i Poch
Aquest audiovisual és un recull de totes les àligues del Països Catalans. ...

llegir
Músiques per acompanyar l’àguila i altres danses i entremesos històrics propis dels esdeveniments festius catalans
, Ministrers de la Ciutat / Ars Harmonica / IODA
Aquest CD recull un seguit de músiques locals que pertanyen a un subconjunt ...

Músiques de l’Àliga de Reus
Diversos autors, / Col·lectiu Reusenc d’Activitats Culturals – CRAC
Un recull de les cançons pròpies d'aquest element festiu de la ciutat de ...

L'Àliga, passades i balladetes
Orriols i Sendra, Xavier / Revista Bestiari Núm 3

Reflexions entorn de l’Àliga
Rumbo Soler, Albert / Revista Gegants n. 55

L'Àliga de Mataró, 400 anys
Guanyabens i Calvet, Nicolau / Patronat Municipal de Cultura de Mataró
Video que documenta diversos aspectes de l'àliga dins el bestiari festiu ...

comprar
El ball de les àligues
Saumell i Poch, Ramon / Ramon Saumell
En aquest DVD de mitja hora de durada es poden veure ballar totes les àligues ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org