| |
| Els jocs i guerres amb farina provenen d'un antic costum dels dies carnestoltencs, anomenat "enfarinar" o "tirar polsim", que consistia en polvoritzar inesperadament qualsevol persona que, a la nit, es trobés pel carrer. El polsim que s'emprava era farina, guix, tot i que sempre hi havia qui ho feia amb cendra. Aquest costum és universal: el trobem, per exemple, a la celebració de la festa hinduista del Holi i a la festa d'any nou, el Losar, entre els tibetans. |
| | Guerra de farina Berga (el Berguedà) La Guerra de Farina remet a l’època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d’uns i altres s’enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l’ajuntament per part dels guanyadors. |
| | Farinada Godall (el Montsià) El Carnaval del Godall inclou, en la seva seqüència ritual, una multitudinària batalla de farina, la Farinada, que deixa els carrers i places d'aquesta població ben emblanquinats. Sorgida com a costum espontani del Carnaval local, la Farinada atrau cada any participants d'arreu. |
Batalla de farina a Lleida (el Segrià) - en el marc de la festa de carnaval. Farinada a Alcanar (el Montsià) - al costat de la Plaça Lluís Companys. Els participants van amb indumentària adequada per protegir-se de la farina. La Farinada de Carnaval a Mas de Barberans (el Montsià) - en el marc del Carnaval té lloc el «dia de la farina», una autèntica batalla amb farina. Embostes de farina a Artà (Llevant) - els al·lots solien tirar embostes de farina pel cap de les al·lotes i els tenyien el cambuix de blanc. Festa dels enfarinats a Ibi (l'Alcoià) - el dia dels Enfarinats o de la Justícia Nova, és una gran festa popular que té com a activitat central una peculiar i explosiva batalla campal amb verdures, coets i farina, entre els dos bàndols satírics que lluiten per prendre simbòlicament el poder polític de la localitat. Se celebra el 28 de desembre, dia dels Innocents, data que queia dins el període de Carnestoltes antic, que abastava de desembre a març, tal i com resa la dita: "de Nadal a Carnestoltes, set setmanes desimboltes". Festa de l'Eixabegó a Planes (el Comtat) - se celebra el dissabte de Carnestoltes. Prové del costum carnavalesca d'anar a buscar als que treballen amb una xarxa per obligar-los a deixar de treballar. Està organitzat pels quintos del poble. Els quintos surten pels carrers i tiren farina als que troben. La tradició diu que els que són enfarinats han de convidar els quintos a beure. Enfarinà a la Font de la Figuera (la Costera) - en el marc de la Festa de Carnestoltes, es fa una desfilada i l'enfarinà. Carnaval i Enfarinà a Bèlgida (la Vall d'Albaida) - una de les festes amb més gran tradició d'aquest poble és el seu "Carnaval". Ni durant el règim franquista va deixar de celebrar-se. El Carnaval consistia, antigament, a les conegudes mascarades, a la "enfarinà" i al "Eixabegó", més un esdeveniment ocorregut en els primers anys del passat segle XIX, va venir a completar la festa amb un nou atractiu: la "dansa". De dimecres endavant, té lloc fins al migdia "l'enfarinà". La nit de dissabte es realitza la festa de disfresses i cal destacar la gran festa de disfresses que amb caràcter informal es celebra el dissabte a la tarda, després d'haver menjat una bona paella. Ball del Moliner i Guerra de Farina a la Pobla de Lillet (el Berguedà) - representa la venjança dels habitants de La Pobla de Lillet, contra els abusos d’ un moliner de l’època feudal i es ballava a la Plaça del Molí de la Vila el dimarts de Carnestoltes. Diu la llegenda que fa molts anys a La Pobla de Lillet hi vivia un moliner, que dins el blat que li portaven per moldre, hi barrejava cendra per fer créixer les mesures de farina. Els veïns van començar a emmalaltir i ningú sabia d’on podia venir aquell mal tan estrany. Quan van descobrir les trampes del moliner, les dones del poble disfressades de velles, el van anar a buscar per castigar-lo, el van apallissar violentament i de la pallissa que va rebre, va fugir escarmentat. Les dones van deslligar els sacs i van començar a llançar grapats d’aquella farina cendrosa, quedant la plaça presa per un núvol dens de polseguera. Era la justícia de les dones poblatanes. Per recordar aquesta llegenda, l’Associació La Brama ha recuperat aquesta festa. Després de buscar el moliner pel poble, és portat a la Plaça del Molí de la Vila, on es representa el ball i s’acaba amb una bona guerra de farina. Telèfon: 93.823.60.11
|
|
|
|