NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 4 d'octubre de 2024 | Francesc d'Assís    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Enterrament del Carnestoltes



 

El darrer acte de la seqüència ritual de molts carnavals catalans és l'Enterrament del Carnestoltes. Es tracta d'una cerimònia que escenifica el comiat al difunt Carnestoltes. Comença amb la representació, més o menys elaborada, del judici al ninot i la lectura del seu testament. Una cercavila, coneguda amb el nom de Rua Mortuòria i protagonitzada per ploraneres i altres personatges extravagants, recorre els principals carrers de la població i acaba amb la crema del Carnestoltes a la foguera. Del Carnestoltes se'n salva o indulta una part, que es soterra o que es guarda com a record de l'edició de la festa de l'any en curs. D'aquesta manera es dóna per acabat el temps de Carnaval.


il·lustració de la notícia
 Enterrament del Carnestoltes
Terrassa (el Vallès Occidental)
L'Enterrament del Carnestoltes a Terrassa, que té lloc Dimecres de Cendra al vespre, és la culminació de les festes de Carnaval a la ciutat i es basa en un seguici mortuori format per una trama de personatges molt ben definits.


il·lustració de la notícia
 Rua mortuòria i dolça relíquia
Riudoms (el Baix Camp)
Una irreverentíssima Comitiva Fúnebre encapçalada pel seu planter de vídues desconsolades passeja la seva desesperació pel mig del poble al compàs de la Troupe de la Funerària. En acabar, i per alleugerir el dol, se serveix moscatell entre tots els assistents i es reparteix una dolça relíquia del Rei Carnestoltes que reprodueix alguna part del cost del difunt.


il·lustració de la notícia
 Enterrament del Carnestoltes
Roses (l'Alt Empordà)
El seguici mortuori, la crema del difunt Rei Carnestoltes i la lectura del seu testament configuren el punt i final del Carnaval de Roses, una de les celebracions festives més importants de l'any en aquesta població altempordanesa.


Dimecres de Cendra a Bagà (el Berguedà) - el Rei Carnestoltes (un personatge ple d'ironia que representa qualsevol persona, normalment un polític del poble) és passejat pels carrers de la vila, acompanyat per un seguici de gent disfressada que demana "cenra, cenra!" (cendra, cendra!). Des dels balcons i finestres de les cases la gent els llança la cendra que han anat guardant durant tot l'any. A la plaça es llegeix el pregó i es crema el Carnestoltes. l'Ajuntament convida a menjar "testet" i botifarra i vi. Telèfon: 93.824.40.13
Crema del braç del Carnestoltes a Reus (el Baix Camp) - espectacular carretillada, versots, crema i pet del braç incorrupte del Rei Carnestoltes a la plaça del Mercadal de Reus, a càrrec del Ball de Diables de Reus
Cataracta Mundi a Porreres (Pla de Mallorca) - festa de Carnaval amb rua, desfilada de disfresses i ball. El dimarts es fa la “Cataracta Mundi”, enterrament d’un ninot que simbolitza el carnaval; és una processó de gent endolada acompanyada per la banda municipal i acaba amb una torrada de sardines.
Enterrament d'en Camestortes a Maó (Menorca) - l'enterrament més espectacular i a l' hora més esperpèntic de l' any, el del rei del carnaval, l' il·lustre Camestortes. Dit enterrament és cada any l' acte que tanca els dies de disbauxa i disfresses i el que ens recorda que un cop mort i enterrat arriba la Quaresma.
Enterrament del Carnestoltes a Llucmajor (Migjorn) - quan entrava la fosca del darrer dia, s'enduien el ninot a enterrar, atxes enceses. La paròdia fúnebre desfilava entre la gent disfressada. Algú cridava, enmig de la festa: "Plorau plorau, que és mort el Carnaval".
Rua Mortuòria del Rei Carnestoltes a Riudoms (el Baix Camp) - irreverentíssima, amb la Comitiva Fúnebre encapçalada pel seu planter de vídues desconsolades, que passegen la seva desesperació pel mig del poble al compàs de la Troupe de la Funerària... Per alleugerir el dol, a la plaça i després de donar el condol a les vídues, se serveix moscatell entre tots els assistents, i una relíquia del Rei Carnestoltes per a tota la mainada que encara rondi pel poble… En acabar l’ofici, ballaruca per a tothom!
Rua mortuòria a Sallent (el Bages) - el dia més trist per molts, i el més boig per d’altres. La rua mortuòria, l’execució del rei Carnestoltes i l’enterrament de la sardina ens porten al final de festa. La traca final té lloc a la Plaça de la Pau, on la música d’orquestra posarà el punt i apart al Carnaval més animal de la Catalunya Central.
Rua mortuòria a Argentona (el Maresme) - després dels excessos de Dijous Llarder i de les festes de Carnaval, Argentona enterra l’Excm. Senyor Carnestoltes, Rei de Tots els Pocasoltes. La Comissió de Carnestoltes enterra el Rei Carnestoltes el Dimecres de Cendra, en una cerimònia molt sentida. Des del Casal de Joves, s’inicia la Rua Mortuòria que duu el seguici fins a la porta de l’Ajuntament, on es llegeix el Testament del Rei pagà. En acabar l’acte de comiat, per fer passar el dol, se serveix un petit refrigeri.
Rèquiem mortuori a Santa Cristina d'Aro (el Baix Empordà) - Dimecres de Cendra, inici del “rèquiem mortuori” fins a la Plaça Mn. Baldiri Reixac, on Sa Majestat el Rei Carnestoltes fa el seu pregó de clausura.

Enviar articleEnviar enllaç



comprar
El Carnestoltes a Barcelona al segle XIX
Amades i Gelats, Joan / Edicions El Mèdol
Reproducció facsímil del llibre "El Carnestoltes a Barcelona al segle XIX. ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org