NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 20 d'octubre de 2017 | Pere d'Alcàntara    cerca       subscriu-te   

Festes de Primavera > Pasqua Florida > La mona de Pasqua

La mona de Pasqua
No totes les mones són de xocolata
En cada casa, Diumenge i Dilluns de Pasqua


Una mona tradicional a Amposta Foto: amposta.info


La mona amb formes animals


Trencant l'ou al front


Els flequers preparant mones


Una mona de xocotala versió motorista


 

Tot i que majoritàriament la mona de Pasqua es compra a les pastisseries i està feta de xocolata, no a tot arreu és així. En molts indrets la mona és un pastís que cadascú fa a casa seva i que no duu xocolata, si no que compta amb la presència d’ous durs, tal i com indica la recepta tradicional.

La mona és un obsequi que es fa als infants de tot el Principat de Catalunya i País Valencià per Pasqua Florida, el primer dilluns després de la primera lluna plena de Primavera. La mona, en canvi, no és un costum gastronòmic gaire arrelat a les Illes Balears, tot i que sembla que darrerament aquesta pràctica està agafant volada.

Característiques i transformacions de la mona

Tradicionalment, la mona és una coca o pastís de diferents formes, però generalment rodó, guarnit d’un o més ous durs, amb la closca i encallats dins la pasta de farina. En algunes poblacions, la mona té forma d’objecte o d’animal i en d’altres és un ninot amb un ou a la boca o a la panxa. Els ous que hi ha a la mona tenen usos i funcions diverses. En la majoria de casos els ous tenen una funció decorativa i es buiden per dins i es pinten i decoren. En alguns casos, la mona és com un pastís d’aniversari: es posen tants ous com anys té l’infant destinatari. Al País Valencià, l’ou dur que conté la mona serveix per executar una curiosa declaració d’amor: l’ou s’esclafa al front de la persona estimada.

D’aquest model de mona amb ous durs se’n té constància, almenys, des del segle XV. Però la tradició de la mona ha experimentat tres transformacions importants: en primer lloc, ha deixat de ser un pastís que es fa a casa per esdevenir un producte de consum que es compra a les pastisseries; en segon terme, la mona ha incorporat un ingredient nou: la xocolata; i finalment, la mona es guarneix amb personatges de l’univers infantil.

La mona s’ha anat convertint, amb el temps, en un gran pastís o tortada de pa de pessic, mantega i xocolata, adornat amb plomalls, fruita confitada, i ous i figures de xocolata que es compra a les pastisseries i fleques. La irrupció de la xocolata a les mones és força recent i sembla que s’originà a Barcelona al segle XVI amb l’arribada del cacau d’Amèrica. L’èxit de la substitució dels ous durs pels de xocolata feu que aquest costum s’estengués ràpidament a les comarques.

En l’actualitat, els flequers-pastissers aprofiten les característiques de la xocolata per a realitzar autèntiques filigranes artístiques i fins i tot, els més famosos aprofiten la tradició de la mona per fer monumentals escultures de xocolata (a les que donen el mateix nom, tot i no tenir res a veure amb el ritual) que representen a personatges de l’actualitat.

Les mones s’han convertit també en un crònica de la realitat. Les figures, de xocolata o no, que hi ha a les mones avui en dia en algunes poblacions retraten aspectes molts concrets de la realitat social i política del país. En la majoria de casos es tracta de figures al·lusives a tots aquells personatges de l’univers infantil amb els què la canalla està ben familiaritzada gràcies a la televisió: herois esportius, actors i famosos del món del cinema i sobretot, personatges de les sèries infantils i dibuixos animats de la televisió.

La mona com a ritual

L’entrega de la mona és un ritus iniciàtic, destinat a marcar el pas del temps en la persona. Normalment és el padrí qui regala la mona als seus fillols tot i que en moltes contrades també és costum de regalar la mona als néts, nebots i fins i tot als fills. Els padrins fan la funció de protectors, de guies de la persona que per la seva curta edat encara està indefensa i desprotegida. Però no només això, sinó que el fet de rebre la mona, o no, és el que explica a l’infant en quin moment de la seva vida està, si ja s’ha fet gran o encara no. Entre els cristians, només reben la mona els infants que encara no han fet la comunió. Una vegada l’infant ha fet la comunió, deixa de rebre la mona.

Al Principat de Catalunya i al País Valencià la mona també ha estat lligada a un costum social: anar en família, amb els amics o fadrins a menjar plegats la mona al camp en el marc d’aplecs en els que a més del pa-socarrat i ous durs, es menja, conill o anyell a la brasa, paella, enciam i un embotit especial molt prim, anomenat llonganissa de Pasqua. Són moltes les poblacions que aprofitant la bonança i que és dia de festa oficial, celebren aplecs, pancaritats i romiatges amb components gastronòmics per Pasqua.

En alguns indrets les escoles ensenyen als nens a fer la mona, una pràctica de dubtosa eficàcia i que anorrea l’encant i el simbolisme que hi ha darrera l’entrega de l’obsequi a l’infant.

La simbologia associada als ous

La simbologia més important de la mona de Pasqua és la que suggereix la presència d’ous, de veritat o de xocolata. Menjar ous per Pasqua és una pràctica molt estesa a molts pobles d’Europa, on a més a més hi ha el costum de buidar, pintar i decorar-los amb formes i colors diferents. L’ou és el símbol còsmic de la fecundació i la creació en quasi totes les cultures, l’engendrador de la vida. Les ofrenes i àpats amb ous formen part dels ritus primaverals que celebren la renovació de la natura. Els ous de Pasqua i els ous de les mones serveixen també als cristians per explicar el misteri de la resurrecció de Jesucrist. Amb tota probabilitat, la presència d’ous en el costumari pasqual s’explica pel fet que antigament, quan les gallines no estaven en grans superfícies sempre a la mateixa temperatura, si no que estaven sota la influència de les estacions i el temps, hi havia excedents d’ous. En arribar la primavera, les gallines ponien més ous i els excedents eren utilitzats per a posar-los en els regals, per fer-ne obres d’art i decorar-los, etc

La controvèrsia al voltant del mot “mona”

Hi ha qui, veient la forma de simi que es dóna a certes mones de Pasqua, ha relacionat el mot mona amb “simi”, tot i que més que probablement les formes d’animals es començaren a fer a causa del nom "mona" i no a l’inrevés. D’altres, han volgut arabitzar l’origen del mot, associant-lo a la paraula munna que vol dir “provisions de boca” o “regal”. Ara bé, sembla força concloent la opinió de M. Bataillon segons la qual "mona" -pastís de Pasqua-, igual que el portuguès "monda", ve del llatí munda, és a dir, ‘(vianda) neta, bonica’ i de mundum, ‘panera adornada i plena d’objectes’, fent referència a aquests regals que es feien els nostres avantpassats i que contenien, ous i fruits secs amb pasta de pa.

Text: Manel Carrera i Escudé

21425 lectures imprimir enviar a un amic





llegir
Les nostres mones
López, Màrius / Associació cultural les Set Piques
Llibret que tracta sobre la tradició de les mones a la comarca del Montsià, ...




Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Contacte
© 1999-2017 festes.org