#cabeçuts

Girona és una de les poques ciutats catalanes que disposa d'un capgròs esquivamosques, un personatge festiu encarregat d'obrir pas i animar la festa. Aquesta figura està documentada almenys des del 1875, quan, juntament amb un grup de quatre capgrossos, ja sortia a la processó del Corpus davant dels gegants.

Les principals celebracions festives populars de la ciutat de Tarragona, com Santa Tecla o Sant Magí, compten amb un conjunt d'elements festius centenaris, d'entre els que destaquen els Nanos Vells, tretze capgrossos que representen diferents estaments de la ciutat del vuit-cents que es mantenen gràcies a un interessant sistema d'apadrinament.

El Cap de Lligamosques d'Olot és un dels capgrossos més emblemàtics de la faràndula de la capital de la Garrotxa i un dels esquivamosques més antics i destacats de tot Catalunya, ja que de la seva figura sembla que en deriven, per imitació, tots els altres.

En Mastegamosques és el nom del capgròs més emblemàtic de Calella i un altre dels membres destacats de la família de capgrossos esparriots esquivamosques de Catalunya.

Merma és el nom amb què es coneix l'esquivamosques o Cap de Llúpia de Vic, un estrafolari personatge festiu que sempre va acompanyat per la Vella i el Nen i que vigila, mentre juga a empaitar-se amb la canalla, que ningú no destorbi als gegants.

Torroella de Montgrí va reintroduir, l'any 2007, la figura de l'esquivamosques a la seva Festa Major de Sant Genís, que cada any se celebra pels volts del 25 d'agost.

Cada dos anys, els nans, cabuts, capgrossos, capparuts i nanos catalans celebren una trobada primaveral, cada vegada en una vila diferent, que serveix per reivindicar la indiscutible importància d'aquestes figures dins la nostra cultura popular