Els Nanos Vells

Un retrat de la societat tarragonina del segle XIX

Tarragona (el Tarragonès)

Vegueria de Tarragona

diferents moments de l'any

El Negret
El Negret
Parlant de les seves coses
Parlant de les seves coses
La Marquesa
La Marquesa
La Pagesa a la festa de Sant Magí
La Pagesa a la festa de Sant Magí
Els Arlequins
Els Arlequins
Les principals celebracions festives populars de la ciutat de Tarragona, com Santa Tecla o Sant Magí, compten amb un conjunt d'elements festius centenaris, d'entre els que destaquen els Nanos Vells, tretze capgrossos que representen diferents estaments de la ciutat del vuit-cents que es mantenen gràcies a un interessant sistema d'apadrinament.

Història dels Nanos Vells

"Nanos Vells" és la manera tarragonina d'anomenar als capgrossos més antics de Tarragona, un dels conjunts festius més emblemàtics de la ciutat i que, amb els gegants, formen un únic entremés, és a dir, una sola unitat. Els gegants tenen una funcionalitat més simbólica i representativa, mentre que els Nanos són els encarregats d'obrir el pas, d'encomanar l'alegria de la festa, sobretot entre els més menuts, i els garants de l'espai sagrat.

Els Nanos Vells sortiren al carrer per primera vegada el 1865, substituïnt als anteriors nans municipals, que estaven en molt mal estat. La persona encarregada de tal empresa fou l'escultor Bernat Verderol, autor també dels Negritos i dels Gegants Moros.

Fins l'any 1986 els portadors dels Nanos eren assalariats, moment en el que es posaren les bases per la creació de l'actual Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre formada per 29 membres. El seu objectiu principal és la protecció i foment dels Nanos, així com de les activitats festives en què aquests participen.

Descripció dels Nanos

Els Nanos Vells són sis parelles i un capità que representen la variada societat tarragonina del vuit-cents. La seva identitat és encara avui motiu de controvèrsia entre els estudiosos de la festa tarragonina:

- El Capità de la comparsa. També anomenat "capità Manaies" és una caricatura de Joan Cabeza, antic alcalde de la ciutat, que posseïa una xocolateria. Duu un llarg bastó amb cintes de colors com a símbol d'autoritat. Vesteix una cassaca vermella, armilla groguenca brodada, coll i corbata blancs, pantaló gris, mitges i guants blancs i capell galonejat de dues puntes.

- Els Arlequins. Alguns estudiosos de la festa tarragonina creuen que són caricatures lliures (Salcat), mentre que d'altres (Alegret) són caricatures de, repectivament, 'Tia' (un sabater) i de 'Flocs' (una peixatera).

- Els Negres. Altrament dits "Negrets", també són motiu de discrepància entre els estudiosos. Per Alegret, són negres de Cuba, per Salvat, de Guinea. Per l'un, caricatures lliures, per l'altre, els criats guineans de Simón Lloveras, batlle l'any 1882 i comerciant en ultramar. Segons Salvat eren populars entre els veïns (Rambla Vella) perquè cada matí servien xocolata al jardí de la casa Lloveras.

- Els Pagesos. Les opinions en aquest cas són gairebé coincidents. La Pagesa seria la caricatura de "La Pacheca", una venedora de pesca salada. En el cas del Pagès, Alegret indica que és el regidor de l'alta pagesia de l'època conegut pel renom de "Pepet de les carallades". Salvat coincideix amb algun aspecte tot i que diu que el pagès caricaturitzaria Pau Montguió, també representant de la pagesia de la ciutat, conegut pel renom de "Pau de la Llebra".

- Els Andalusos. L'Andalusa sembla ser, Antònia Canals, coneguda com "Tona Canals", membre d'una família noble de la ciutat. En el cas de l'Andalús, parlen del "Sr. Manuel" veterinari. El vestit que porta el nano coincideix amb el que portava aquest en el seu treball de domador de poltres.

- El Metge i la Metgessa. El senyor i la senyora, per Alegret, són les caricatures del metge Antoni Mir, i de la viuda de l'impressor-llibreter Granell.

- Els nobles. Els marquesos són el "duque i duquesa" per Alegret. Mentre que per Salvat s'està representant, no pas caricaturitzant, "José Antonio Castellarnau y señora", per Alegret són caricatures del propi Bernard Verderol i d'una tavernera de la carretera de Barcelona (actual via Augusta), " La Clepsa".

El sistema d'apadrinament

Ara fa uns anys, i després de tants anys sortint al carrer, es va decidir que es farien unes reproduccions dels capsgrossos i que el cost de les noves figures aniria a càrrec de persones i institucions. D'aquesta manera, avui, cada capgròes està apadrinat per una organització tarragonina (empreses privades i institucions públiques., etc) que té cura del seu manteniment.

Per altra banda també es va fer la campanya 'Apadrina un Arlequí', on, per 36 euros, tothom qui ho desitjés es podia convertir el padrí dels arlequins. A canvi es rebia un diploma, un pin de plata i la inscripció del nom del padrí a la Casa de la Festa.

Text: Redacció festes.org

Imatges: Jordi Alsina

Has detectat algun error? Avisa’ns!

El Negret
El Negret
Parlant de les seves coses
Parlant de les seves coses
La Marquesa
La Marquesa
La Pagesa a la festa de Sant Magí
La Pagesa a la festa de Sant Magí
Els Arlequins
Els Arlequins

Galeries d'imatges


Contacte

Agrupació de Portadors dels Nanos Vells de Tarragona

Enllaços relacionats

Banner Recull de Cançons de Reis

Per saber-ne més

Llibres

Articles

Banner Recull de Cançons de Sant Antoni

També et podria interessar

De la mateixa categoria

De la mateixa població

Banner Recull de Cançons de Bateig