Lluna gairebé plena 
Mastegamosques
El bufó que acompanya els gegants de Calella
Calella (el Maresme)
Vegueria de Barcelona
Festa Major petita (mitjan juny) i Festa Major de la Minerva (pels volts del 23 de setembre)
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 01.10.2024 | Actualització: 25.03.2025)
Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella
En l'actualitat surt només en dues ocasions: a mitjan juny, en el marc de la Festa Major petita de Sant Quirze i Santa Julita, i durant la Festa Major de la Minerva, pels volts del 23 de setembre.
El Mastegamosques és un capgròs que representa
un bufó. Amb els ulls ben oberts, un gran somriure a la boca i un parell de berrugues a la galta dreta, duu un vestit de color vermell i verd amb cascavells, i un barret de tres puntes també vermell. A les mans hi duu un espolsador de fusta i cuir, que fa servir quan convé per espantar la gent. Té un ball i una música propis estrenats l'any 2010.
La principal funció del Mastegamosques és acompanyar els gegants de Calella, en Quirze i la Minerva, en les seves sortides i vetllar perquè ningú no els destorbi. Obre pas a la cercavila, empaita les criatures i interactua amb el públic, fent tot tipus de bromes i jocs.
En Mastegamosques va ser creat l'any 1935 juntament amb els gegants Quirze i Minerva, per l'escultor olotí Narcís Legarés. Va ser el mateix constructor qui va proposar de crear aquesta figura a imatge del Lligamosques d'Olot. El Mastegamosques sortia a la processó del Corpus, juntament amb cinc capgrossos més, i acompanyava els gegants.
L'estreta relació entre el Mastegamosques i els gegants de Calella es manifesta en la lletra del ballet:
'I en Mastegamosques
tot movent ses nines tosques,
va davant marcant-li el pas.'
Amb l'esclat de la guerra de 1936-39 el capgròs va desaparèixer i no va ser fins a l'any 2002 que es va decidir fer-ne una reproducció, a càrrec de Toni Mujal, que és la que surt actualment.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Galeries d'imatges
Galeria principal
Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella
Diversos anys · 3 fotografiesContacte
Colla de Geganters/es i Grallers/es de Calella
http://www.gegantscalella.cat/
c/ St. Jaume, 339 - Fabrica Llobet i Guri
08370 Calella
622 57 82 31
info(ELIMINAR)@gegantscalella.cat
Per saber-ne més
Llibres
Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus esparriots
Diversos autors
Museu dels Sants d'Olot
Catàleg de l'exposició "Capgrossos, pigues i berrugues. Figueres, Olot, Vic i els seus...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Berruga de Portbou (l'Alt Empordà)
- hi ha documents que proven que, el 1889, a Portbou també s'havien fet gestions per tal que per la festa major pogués sortir una parella de gegants 'amb la seva tradicional Berruga'.
Esquivamosques de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- gràcies a il·lustracions incloses en el Costumari Català de Joan Amades, podem veure que a Banyoles havíen tingut, a meitat del segle XX, un nan que sembla un esparriot esquivamosques.
Berruga a Castelló d'Empúries (l'Alt Empordà)
- Josep Murlà explica que Castelló d'Empúries, per exemple, havia tingut un capgròs també anomenat Berruga com el de Figueres, però que es perdé, com els gegants i una mulassa, a principis del segle XX.
Esquivamosques de Palamós (el Baix Empordà)
- gràcies a il·lustracions incloses en el Costumari Català de Joan Amades, podem veure que Palamós havia tingut, a meitat del segle XX, un nan que sembla un esparriot esquivamosques.
De la mateixa població
