Festa major

Els habitants de Canovelles celebren la seva festa major organitzats en dos grups, els Cans i les Ovelles, i vestits amb els respectius colors blau i groc. Els correbous de foc amb animals de fibra de polièster, les sortides imprevisibles del Burricorni i una Catxarrada amb milers d'instruments sonant al mateix temps són algunes de les iniciatives més destacades d'aquesta festa.

Els Cans i les Ovelles

Des de l'any 2001, l'organització de la Festa Major de Canovelles està inspirada en el model de la festa major de Granollers, basat en l'enfrontament festiu entre dues colles, els Blancs i els Blaus. El consistori, amb l'objectiu de dinamitzar la festa, va decidir importar el model festiu de la capital de la comarca, una decisió que al cap dels anys s'ha vist que havia estat encertada.

Dues són però les peculiaritats del model de Canovelles. La primera és que el model canovellí no conté el component competitiu entre les colles. Les colles no rivalitzen en l'organització dels actes, sinó que la gent simplement participa dels actes en un o altre bàndol. La segona particularitat és el color i el nom de les colles. Els canovellins viuen activament la festa major vestits o bé de blau (els anomenats Cans) o bé de groc (els anomenats Ovelles). Totes les entitats (esportives, socials, culturals, veïnals...) estan enquadrades dins dels Cans o les Ovelles, sense que, fins l'actualitat, n'hi hagi hagut cap que s'hagi volgut passar de bàndol. Les noves entitats que van sorgint, també es van definint en funció d'uns o d'altres interessos. Sigui com sigui, tant el grup dels Cans com el de les Ovelles estan força equilibrats, sense que hi hagi hagut una planificació prèvia. D'aquesta manera, uns i altres, immersos en un ambient de companyonia, participen en la majoria d'activitats de la festa, responent a la crida feta per l'ajuntament.

La seqüència ritual

El primer preludi de la festa té lloc el dissabte anterior a la celebració pròpiament dita. A la tarda Cans i Ovelles s'enfronten en un campionat de futbol no competitiva, la Botifarra Amiga. La jornada culmina amb un sopar de totes les colles i la presentació del vídeo de l'any anterior. I és que cada any tota la festa major s'enregistra en vídeo, s'edita i, l'any següent, es recorda com va ser la passada. Havent sopat es fa el Joc de les Colles.

El dijous anterior al cap de setmana de la festa comença amb un altre dels actes consolidats de la festa: el Concurs Popular de Truites de Patates, que se celebra des del 2011 i convoca uns 190 equips, és a dir, cap a 1.000 persones (2024).

Des del 2006, el dijous de festa major compta amb una nova modalitat d'acte festiu, un correbou de foc. Es tracta d'una modalitat de correfoc que combina el millor dels correfocs i dels correbous i en què dues bèsties fetes amb cartró pedra i polièster, un bou i dues vaquilles, persegueixen, plenes de foc, a tots els que s'hi posen davant.

Divendres a la tarda té lloc l'inici oficial de la festa major: el pregó. Després d'un repic de campanes a l’església de Sant Fèlix s'inicia la Cercavila dels Cans i les Ovelles, un seguici festiu durant el qual s'acompanya als membres de consistori i al pregoner fins al lloc on se celebrarà el pregó. Hi participen totes les entitats culturals i socials de Canovelles, amb els seus elements festius diferenciadors: la Colla de Diables de Canovelles, la Colla Bastonera i el Ball de Gitanes de la Comissió Sant Antoni Abat Canovelles, la Colla Gegantera de Canovelles, la Colla de Sardanes del Casal de la Gent Gran i les colles dels Cans i les Ovelles. Un cop arribats, cada colla fa el seu ball de lluïment abans de donar pas a la lectura del pregó. Al vespre té lloc el correfoc infantil de la colla de Diables de Canovelles.

Dissabte al matí hi ha un multitudinari vermut solidari, la Tapa Solidària, amenitzat amb música en directe, que serveix per recollir diners per a alguna ONG local. A la tarda, es fa una trobada i posterior Cercavila de Gegants (des del 1992) i les puntaires de Canovelles organitzen (des del 1995) la Trobada de Puntaires Cati Barnet, una trobada que aplega puntaires d'arreu de Catalunya. A la nit té lloc el Correfoc i la Cremada de Bèsties a càrrec de la Colla de Diables de Canovelles i de les seves bèsties (Ramat d'Ovelles) que omple de foc el municipi.

Diumenge té lloc una de les activitats amb més renom arreu de la comarca: la Catxarrada amb Remullada. Tothom qui ho desitgi, pot portar els trastos o instruments que vulgui per tal de fer el màxim de soroll possible en una cercavila que treu de polleguera qualsevol amant del silenci i que provoca que molta gent llanci aigua des dels balcons als participants. Grans i petits, Cans i Ovelles, esperen delerosos aquest sorollós correaigua, que només s'ha deixat de celebrar els anys que hi ha hagut sequera.

El principal animador d'aquest correaigua és el Burricorni de Canovelles, una de les poques bèsties d'aigua que hi ha a Catalunya. Inspirat en una llegenda local, el Burricorni és un especímen de la fauna fantàstica que té la potestat de remullar a bastament a tothom que trobi pel davant gràcies a un dipòsit de 600 litres d'aigua que duu al seu interior. Malgrat que el Burricorni surt en la Catxarrada, l'animal també apareix, sense previ avís, en d'altres moments de la festa per remullar a tothom.