Revetlla de Sant Joan

Dues guites, un grup de dimonis i bruixes, un ball de bastons amb foc i l’encesa d’una gran bóta de vi carregada de pirotècnia són els grans protagonistes del Correfoc de la Nit de Sant Joan d’Artés, una celebració històrica, nascuda a principis dels anys vuitanta en aquest poble de la comarca del Bages.

Apunts històrics de la festa

La revetlla de Sant Joan d’Artés va néixer l’any 1980 de manera molt humil i modesta. Va sorgir des de baix, sense cap mena d’intervenció institucional, impulsada exclusivament per l’empenta i la força dels joves artesencs. La iniciativa fou del Centre Excursionista d’Artés, i als primers anys, comptà amb el suport del Grup de Quitxalla, dues entitats molt actives en aquella època. L’origen de la celebració s’emmarca en el moviment de recuperació col·lectiva del carrer com a espai festiu, socialitzador i reivindicatiu, que es va estendre per tot al país a finals dels anys setanta. Inspirats en la Patum de Berga i en els balls de diables del Penedès i el Camp de Tarragona, els joves del poble van voler fer una revetlla que inclogués una cercavila amb disfresses de dimonis i bruixes, xanquers i pirotècnia.

La festa es va consolidar a mitjan anys vuitanta gràcies a la progressiva inclusió de diversos elements de foc a la cercavila, com la Guita Vella (nascuda l’any 1982 i considerada per molts la segona guita més antiga dels Països Catalans), els Diables (1983), els Cavalls (1985) i els Bastoners de Foc (1988).

Durant molts anys, la festa va esdevenir la revetlla de Sant Joan de referència a la comarca del Bages i hi acudien joves provinents d’arreu del país, atrets per la proposta, el foc, la música i el bon ambient. A principis dels anys 2000, amb la proliferació de revetlles de Sant Joan a cada municipi, la festa va quedar com una celebració de referència pels joves dels pobles més propers a Artés.

La festa actual

La Festa de Sant Joan a Artés arrenca el 22 de juny a la tarda amb la Mostra de Foc infantil, una activitat pedagògica pensada per als nens i nenes que s'inicien en el món del correfoc, als quals s'explica detalladament el funcionament, les mesures de seguretat i la tradició. Després de la teoria, es fa un assaig pràctic on els infants encenen les seves primeres carretilles.

El dia gran de la festa és el 23 de juny. La jornada comença al matí amb l’arribada al municipi de la Flama del Canigó, símbol d’unitat dels Països Catalans. A la tarda, la flama s'entra al poble des de la part baixa fins al nucli històric a través d’una cercavila cívica de relleus protagonitzada per membres de les diferents entitats locals. Un cop dalt, es llegeix el manifest i s'encén el peveter. Al vespre, la celebració es trasllada a la plaça Francesc Blancher (coneguda popularment per Cal Mario), on té lloc un sopar popular. Just després, en aquest mateix espai, es fa el correfoc infantil que serveix d’avantsala per a l’acte estrella de la revetlla: el gran Correfoc de Sant Joan d’Artés.

El Correfoc comença a Cal Mario, recorre diversos carrers i places i acaba a la plaça Vella, on es viu el clímax de la nit. La celebració compta amb la participació de diferents entitats i personatges estructurats en tres blocs.

En primer lloc, una trentena de diables i quatre bruixes (equipades amb capa i escombra de foc) que s’encarreguen de disparar carretilles i sortidors. Es tracta d’un model obert: qualsevol persona que disposi del títol de CRE (Consumidor Reconegut com a Expert) es pot apuntar lliurement per representar aquests personatges.

En segon lloc, dues figures de bestiari: la Guita vella (1982) i la Guita jove (2008). Inspirades en les de la Patum de Berga, van armades amb fuets de Patum i es dediquen a empaitar el públic. Cada figura és portada per cinc persones (4 aguanten el cos i una mou el coll, que rebota en lloc d’allargar-se). Aquestes bèsties són exclusives de la Nit de Sant Joan i només surten al carrer per gaudir del correfoc de la Revetlla a Artés.

I finalment, els diables bastoners o bastoners de foc, la colla de bastoners local que -armats amb dos fuets “patum” al cap- executen un ball de bastons de foc en tres moments del recorregut. Aquest singular ball, que va néixer l’any 1988 i s’interpreta al so d’un violí, és únic a Catalunya. Tota la cercavila està amenitzada pels Grallers d’Artés.

Històricament, el correfoc havia inclòs altres figures de bestiari que en l’actualitat no surten però que esperen algú amb ganes de recuperar-les: cinc cavalls de foc, uns capgrossos amb testa de cavall i banya d’unicorn que llançaven foc a través de dos fuets de Patum a les orelles, i que van deixar de sortir a finals dels anys noranta; i una tercera guita, construïda als anys 80-90 i que tenia la particularitat que disparava tant foc i com aigua.

Quan la cercavila arriba a la plaça Vella té lloc el Botafoc, un acte nascut l’any 2019 que consisteix en l’encesa d’una gran bóta de vi carregada amb una gran quantitat de pirotècnia. L’artefacte, que és arrossegat per la plaça mitjançant unes rodes, fa honor a la profunda tradició vitivinícola del municipi. Immediatament després se celebra l’encesa conjunta de tots els participants en el correfoc, que omple la plaça d’espurnes i trons, encomanant l’alegria i l’excitació.

Tot seguit, el grup de teatre local fa una representació teatral que combina el foc i la dansa i que té un caràcter de denúncia social.

Com a culminació de la nit, es fa una espectacular encesa del campanar de l'església, que queda completament il·luminat per l’esclat de la pirotècnia, i l’encesa de la foguera de Sant Joan, que presidirà un altre dels plats forts de la celebració: la revetlla musical, que dura fins ben entrada la matinada.

(Text elaborat amb informacions de Ramon Fornell i Roc Comas)