L'Haro o falla gran

Far, Har, Haro o Faro és el nom que rep un llarg tronc d'arbre sec que és plantat i encès pels volts del solstici d'estiu en moltes poblacions en el marc de la festa de Sant Joan. Aquesta mena de falla gran és oberta amb tascons i plantada -cap per avall- en un determinat indret del poble prefixat per la tradició: sovint al costat o aprop d'un curs d'aigua (riu o font) o en un prat als afores. El Faro és l'eix de la festa solsticial: al seu voltant s'hi fa l'àpat popular, s'hi dipositen les restes de les falles que es baixen, corren o giravolten, s'hi fa el concert, els balls populars i tot tipus de jocs. Hom creu que, antigament, el foc controlat i durador d'aquesta espècie de fanal efímer elaborat amb tecnologia artesanal dels pastors pirinencs, permetia il·luminar l'espai per tal d'executar els ritus aquàtics santjoanencs (banys al riu, prendre el ros...).