L'Har o Falla gran

Far, faro, har, haro, falla major o falla gran són alguns dels noms que rep el llarg tronc d'arbre sec que s'encén pels volts del solstici d'estiu en moltes poblacions pirinenques, en el marc de la festa de Sant Joan. Aquesta mena de gran falla gran s'obre prèviament amb tascons i es planta cap per avall en un indret fixat per la tradició, sovint vora un curs d'aigua -com un riu o una font- o en un prat als afores del poble. El Far és l'eix vertebrador de la celebració solsticial: al seu voltant es fa l'àpat popular, s'hi dipositen les restes de les falles que s'han baixat, corregut o giravoltat, i acull els concerts, els balls tradicionals i tota mena de jocs. Hom creu que, antigament, aquest foc controlat i durador -un autèntic fanal o far efímer elaborat amb la tècnica artesanal dels pastors- permetia il·luminar l'espai per poder dur a terme els ritus aquàtics de la nit de Sant Joan, com ara banyar-se al riu o prendre el ros.