Festa Major i crema d'Eth Haro

Com a d'altres indrets del Pirineu, amb l'arribada del solstici d'estiu, el foc purificador es converteix en protagonista de la nit, amb la creença que cremarà els mals esperits i fertilitzarà la mare terra perquè doni bones collites.

La festa s'inicia al voltant de les 10 del vespre amb un repic de campanes que dirigeix la gent cap a la Plaça de l'Haro. Allà tot està preparat per rebre la processó encapçalada pel sant (Sant Joan), portat pels joves del poble, el capellà, la creu, els estendards i les banderes processionals, seguits pels joves i petits del l'esbart dansaire Es Corbilhuèrs de Les, abillats amb el vestit tradicional i tots al so de la música interpretada pels músics de l'esbart.

Quan la processó arriba a la plaça, el capellà beneeix l'haro i hi cala foc. Aquest, que prèviament ha estat ruixat amb benzina, de seguida s'encén, amb els corresponents aplaudiments i alegria del públic assistent i al compàs, una altra vegada, de la música tradicional.

Immediatament es dissolt la processó i entren a la plaça els encarregats de fer cremar les halhes. Es tracta de diversos trossos d'escorça de cirerer enfilats a l'extrem d'un filferro que a l'altre extrem porta un bastó que fa de mànec. S'encenen les halhes acostant-les a l'haro i un cop enceses es fan voltar descrivint cercles damunt del cap, sovint executant simulacres de lluita en què poder intervenir-hi diversos contrincants. De fet, la simbologia de les halhes és igual que la del l'haro cremant: purificar i cremar els mals esperits.

Finalitzada la crema de les halhes, els joves i la mainada del poble, ballen al voltant de l'haro encès les danses típiques, interpretades també pels músics de l'esbart.

Tot plegat, la imatge és d'una gran plasticitat . El color dels vestits tradicionals, el so de la música, l'olor a cremat, les espurnes que pugen cap al cel... i de cop, l'haro que cau, inundant el voltant de guspires mentre la gent crida i aplaudeix, emocionada per tanta bellesa.

Al voltant de tota la plaça s'han disposat unes grans olles on s'hi fa el vin caud, vi calent fet amb vi, sucre, rom i fruita que s'ofereix a tothom amb una mica de coca.

La festa continua: per uns, al ball de la mateixa plaça amb una colla de músics de caire més tradicional, per uns altres, a la sala de festes del poble.

L'haro cremat, però, encara continua fumejant. Hi ha gent que s'hi acosta per agafar les seves cendres, potser tot esperant que fertilitzin també la seva vida.

Antigament, les cendres es llançaven en els horts com un element altament fertilitzant, una tradició que acompanyava la presa de les aigües de la rosada amb poders guaridors de les malalties de la pell i els ossos.

Uns dies més tard -tot i que abans es feia l'endemà-, el dia de Sant Pere, 29 de juny, es fa la quilha deth haro, o la plantada del nou haro. Els homes del poble, sense cap instrument mecànic i només ajudats per unes cordes i una escala, planten el nou haro que és coronat amb flors per les darreres parelles casades al poble. Aquest haro presidirà la plaça i la vida dels habitants de Les durant tot l'any, fins la nit del 23 de juny en què es tornarà a cremar.

Les és l'únic poble de l'Aran que ha conservat aquesta tradició, encara que Arties en conserva una semblant, però amb variacions, car allà s'arrossega un arbre encès pels carrers del poble.