La Flama del Canigó

La Flama del Canigó és el foc amb el que s'encenen bona part de les fogueres de la nit de Sant Joan d'arreu del país. La flama és tot l'any a la cuina del Museu de la Casa Pairal o Castellet de Perpinyà. Cada any el 22 de juny el foc surt del Castellet per encendre una foguera que es fa al cim de la muntanya del Canigó i des d'allà repartir-lo per totes les terres catalanes.

L'origen de la Flama del Canigó

La idea va néixer a la Catalunya Nord, l'any 1955, de la mà de Francesc Pujades, un vilatà d'Artés de Tec (el Vallespir) que inspirat pel poema de Verdaguer 'Canigó' va tenir la iniciativa d'encendre el primer foc des del cim del Canigó (2.784 metres). El costum encendre les fogueres de Sant Joan amb la flama del foc que s'encenia al Canigó es va popularitzar molt a la Catalunya Nord, gràcies a Tradicions i Costums i el Cercle de Joves de Perpinyà, dues entitats que promocionaren la celebració.

L'any 1966 la iniciativa va travessar, clandestinament, la frontera entre l'estat francès i l'espanyol i va començar a estendre's pel Principat. Des d'aleshores s'ha anat estenent a tots els territoris del país fins al punt que avui són poques les ciutats i barris que no encenen la seva foguera amb la Flama del Canigó.

Aquesta flama té un gran valor simbòlic i identitari, ja que representa la continuïtat i la persistència de la cultura catalana així com la unió i germanor dels territoris de parla catalana.

Un ritus d'unió comunitària

El cap de setmana abans de Sant Joan centenars de persones vingudes d'arreu del país es troben al Refugi dels Cortalets, al peu del Canigó i pugen al cim del Canigó per deixar-hi els petits feixos de llenya que cadascú ha portat de la seva població. Les teies, branques, torxes o branques estan lligats amb una cinta que porta el nom del poble d'on provenen i alguns duen dibuixos fets per nens i escrits dedicats a la festa. Tots els feixos de llenya es deixen apilats sobre la creu que hi ha al cim d'aquesta muntanya fins el dia 22 de juny.

Aquell dia tres joves excursionistes de l'entitat organitzadora de la jornada, el Cercle de Joves de Perpinyà, agafen el foc que hi ha encès al Castellet de Perpinyà, el posen dins una urna que conté una flama i pugen fins al cim del Canigó acompanyats per diverses persones.

A mitja tarda, el Refugi dels Cortalets es converteix en el punt de trobada de centenars de persones pertanyents a entitats d'arreu del país, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, que han vingut a buscar la flama per portar-la a la seva població.

Una vegada és fosc, tothom es dirigeix fins al cim del Canigó que és ple a vessar de persones que han vingut a buscar la flama. Allà es reciten textos poètics sobre la llengua i la identitat catalana, es llegeix el manifest de la Flama del Canigó de l'any en curs i es canten cançons i proclames patriòtiques.

Al punt de la mitjanit, a les dotze hores i un minut del dia 23 els primers grups surten de dalt el cim i comencen a baixar per distribuir la Flama. Durant tot el matí del dia 23 de juny centenars de persones vingudes de diferents llocs pugen al Canigó per agafar el foc que portaran als seus respectius pobles i amb el qual s'encendrà la foguera.

La Flama es reparteix pels pobles mitjançant una llarga cadena de relleus, que van distribuint el foc amb tots els mitjans possible -a peu, amb bicicleta, amb cotxe i fins i tot a cavall- i és rebuda a cada vila per les autoritats locals. Es calcula que amb la Flama del Canigó s'encenen unes 30.000 fogueres.