Festa major

La Festa Major de Terrassa se celebra cada any el cap de setmana després del 29 de juny en honor als sants patrons de la ciutat: Sant Pere, Sant Cristòfor i Sant Valentí. La festa inclou alguns actes ben singulars, com la Baixada del Drac des de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, l’encesa del ciri, l’elecció del capgròs de l’any, el Raval Infernal, el Ball de Plaça i la cèlebre exhibició castellera.

Divendres de Festa Major

El divendres a la tarda, primer dia de Festa Major, s'activen els actes que anuncien l'inici de la celebració més important de l'any a la ciutat. El tret de sortida el dóna la Baixada del Drac de Terrassa, que abandona la cova de la muntanya de Sant Llorenç del Munt on viu la resta de l'any, per baixar a la ciutat i portar-hi, simbòlicament, la festa. Cap a les vuit del vespre, el Repic de Campanes de les esglésies egarenques comunica l'inici de les festes a tota la ciutadania. L'obertura formal de la celebració té lloc quan el Drac arriba al Raval de Montserrat i hi executa la seva dansa protocol·lària. Tot seguit, el pregoner llegeix el pregó des del balcó de l'Ajuntament i l'alcalde dóna per iniciada la Festa Major.

A partir d'aquest moment, el Raval de Montserrat és l'escenari del primer ball dels Gegants Vells i els Gegants Nous i d'altres balls populars, com el ball de bastons. Posteriorment, entren a plaça els Capgrossos de l'Any de les anteriors edicions per encetar la cerimònia de proclama del Capgròs de l'Any. Aquest personatge, elegit per votació popular entre un seguit de «capdidats», és homenatjat pel seu compromís amb la vida social i cultural de Terrassa i immortalitzat mitjançant un capgròs de cartró pedra. Tot seguit es fa el Ball de Nans, que aplega tots els capgrossos presents, i el Ball de l'Estapera, una dansa pròpia de la ciutat, que és oberta a la participació del públic.

La nit de divendres culmina amb un dels actes de foc més més destacats de la festa major egarenca: el Raval Infernal, que se celebra des del 1981. L'espai del Raval de Montserrat s'enfosqueix i, després d'un avís acústic, comencen les rondes de les sis colles de foc participants (tres de diables i tres de bestiari). Els grups evolucionen de manera circular, en el sentit contrari a les agulles del rellotge, seguint el ritme compassat del Toc del Raval que marquen els tabals. La intensitat de la pirotècnia augmenta progressivament durant gairebé una hora fins que els tabalers es concentren al centre de la plaça en una gran rotllana i es fa esclatar el flipot, el tro final de l'espectacle.

Dissabte de Festa Major

La tarda de dissabte està protagonitzada per la Cercavila de Festa Major, una desfilada pels carrers del centre històric de la ciutat, amb sortida i arribada al Raval de Montserrat. Hi participen els grups de cultura tradicional propis de la festa major egarenca: el Drac de Terrassa, els Gegants, els Nans, els Bastoners, els esbarts dansaires, les colles castelleres i les colles de foc, tots ells acompanyats per les respectives formacions musicals. En arribar a la Plaça Vella, cada colla executa el seu ball de lluïment com a preàmbul de dels esperats castells de la Vigília.

Quan cau la nit, el nucli antic es torna a encendre amb el Correfoc, un acte instaurat l'any 1987 i que és protagonitzat pel conjunt de grups de foc de la ciutat.

Diumenge de Festa Major

El diumenge és el dia central de la Festa Major, el temps que concentra els actes amb més història, solemnitat i tradició. La jornada comença a primera hora del matí, amb matinades pels carrers del centre històric. Cap a les deu, el seguici d'autoritats surt de l'Ajuntament en direcció a la basílica del Sant Esperit per assistir a l'ofici solemne, una missa polifònica cantada que inclou els goigs als tres sants patrons de la ciutat.

Aquesta comitiva manté una estricta disposició protocol·lària: obren la marxa dos macers i dos guàrdies municipals amb vestuari de gala; els segueix el penó de la ciutat -portat per un representant de l'entitat honorada aquell any- juntament amb els seus dos auxiliars i dos agutzils; i tanca la desfilada l'alcalde, que duu la vara i la medalla com a símbols del poder municipal, acompanyat de la resta de la corporació, abillada amb les tradicionals bandes i ventalls i ordenada en filera de dos segons el càrrec. En arribar al temple, les autoritats eclesiàstiques surten a rebre la comitiva.

Els actes que tenen lloc a la sortida de l'ofici solemne constitueixen la principal manifestació de la cultura tradicional de Terrassa, un element clau del seu patrimoni etnogràfic. En el moment en què les autoritats creuen l'atri de la basílica, s'encén una sorollosa tronada i les colles castelleres alcen sengles pilars de salutació. Immediatament després sona la música del Ball de Plaça, una dansa ritual amb la qual els representants municipals conviden la ciutadania a sumar-se a la festa. A partir d'aquí, la plaça es converteix en un bullici de danses pròpies: els Nans de Terrassa executen el seu ball homònim i el Ball de la Cercavila (conegut popularment com el de la Tereseta), on s'integren les mateixes autoritats. Agafen el relleu els Bastoners que, vestits amb la indumentària antiga, interpreten tres balls autòctons de gran valor: el Ball de les Anelles, el Ball de les Corrandes i el Ball de la Manflina. Les exhibicions clouen amb el Ball del Drac i el ball dels quatre Gegants de Terrassa.

Un cop acabats els balls, es torna a formar el seguici d'entremesos i autoritats per emprendre el retorn cap al Raval de Montserrat. Davant de l'Ajuntament, cada grup fa l'actuació de comiat i deixa la plaça lliure per a la diada castellera. L'acte comença amb l'entrada de les colles castelleres (els Castellers de Terrassa, els Minyons de Terrassa i la colla convidada), que fan un pilar caminant de salutació. L'exhibició castellera consta de tres rondes i es clou, com marca el costum, al ritme de la Marxa de Vermut tocada pels grallers.

De dilluns a dimecres

El dilluns, jornada de festa local a la ciutat, és el dia de la Festa Major infantil. Durant tot el dia, s'hi programen activitats dissenyades exclusivament per als més menuts, incloent-hi les versions infantils dels actes més populars i tradicionals de la celebració. Aquest dia també destaca per la sortida del Ball de Serrallonga de Terrassa, que amb els seus afilats versots repassa de forma satírica els temes més candents de l'actualitat política i social egarenca.

Després d'uns dies intensos de celebració, la Festa Major de Terrassa s'acaba definitivament el dimecres a la nit amb un espectacular castell de focs artificials, anunciat prèviament pels tradicionals tres trons d'avís. L'espectacle pirotècnic té lloc en un espai força cèntric i compta amb una gran assistència de públic. Com a ritu de comiat i tancament oficial, un cop finalitzats els focs, la corporació municipal serveix el tradicional rom cremat a tots els assistents mentre gaudeixen d'una cantada d'havaneres.