Festa de l'Aigua

Almacelles celebra una gran festa per commemorar, amb centenars d'activitats i una espectacular rua de carrosses guarnides, un dels esdeveniments que van ser cabdals per al desenvolupament de la vila: l'arribada de l'aigua mitjançant el Canal d'Aragó i Catalunya l'any 1910.

La Festa de l'Aigua és una de les celebracions més estimades i esperades del calendari festiu local i se celebra cada any pels volts del 2 de març, dia festiu a Almacelles. La festa té relació directa amb la història del Canal d’Aragó i Catalunya, un canal artificial d’uns 130 quilòmetres de recorregut que passa per la Saira, nucli agregat d’Almacelles. El canal agafa aigua del pantà de Barasona, procedent del riu Éssera, i desemboca en el punt on es troben el riu Cinca amb el Segre, regant durant el seu camí bona part de les terres de la comarca de la Llitera i les planes del Segrià.

Situada al límit entre Catalunya i Aragó, aprop de la Franja, Almacelles fou fundada de bell nou pels volts del 1773 per un barceloní (Melcior de Guàrdia i Matas, senyor d’Almacelles i baró d’Esponellà) que comprà un poble abandonat i el repoblà amb gent vinguda de tot Catalunya. Les cròniques locals expliquen que, per la seva situació geogràfica Almacelles patia constants sequeres. El primer projecte per construir un faraònic canal que portés l'aigua de la Noguera Ribagorçana des d'un assut a Castellonroi fins a les planes almacellenques fou proposat pel mateix Melcior de Guàrdia i Matas cap al 1780, però no fou fins un segle més tard, l'any 1896, quan es reprèn la idea, s'aprova el projecte i s'inicien les obres. L'efemèride, que segons els diaris de l’època fou anunciada per un veí fent sonar un cargol de mar pels carrers, aportava una mica d'esperança als habitants d'Almacelles.

Després de moltes vicissituds, el dia 2 de març de 1910 es va anunciar la posada en marxa del canal. Les cròniques expliquen que aquell dia molts veïns i veïnes anaren fins a la Saira, el llogarret almacellenc per on passa el riu, per veure el primer pas de l'aigua pel canal. Les mostres espontànies d'alegria durant aquella primera festa de l'aigua foren excepcionals. Els carrers es van engalanar, els balcons lluïen domassos, els pagesos disparaven sorollosos trets de trabucs i escopetes a l'aire per avisar que ja baixava aigua pel canal, els més petits jugaven alegrement a tirar-se aigua, es disparaven coets, es ballava amb entusiasme… per fi es complia el somni de veure arribar tan desitjat element.

L'aigua del Canal d'Aragó i Catalunya va canviar totalment la vida a Almacelles. A partir d'aleshores, totes aquelles extensions de terra erma, eixuta, desèrtica i polsosa es van convertir en fèrtils camps de regadiu, un fet que va atraure centenars de pagesos (es triplicà la població en poc menys de vint anys) i va provocar l'inici del desenvolupament econòmic de la vila.

La festa s'anà repetint amb els anys —amb l'excepció del període bèl·lic del 1936 al 1939— i a poc a poc s'anà consolidant. Els primers anys després de la guerra, els pagesos desfilaven amb els seus animals de treball i els seus tractors guarnits, però no fou fins a l'any 1955, quan un veí del poble, Francesc Gassó, impulsa definitivament la festa amb la creació d'una primera Desfilada de Carrosses, el primer concurs de la qual es féu l'any següent.

Des d'aleshores, i al voltant d'aquesta cercavila de carrosses pel carrer Major, la festa amplia els actes i consolida el model actual. S'hi afegeix una Exposició de Maquinària Agrícola i Industrial, un Concurs d'Habilitat amb el Tractor i una cercavila d'inici amb gegants i capgrossos (1962), un Concurs de Colles Sardanistes (1981), un correfoc (1988) i s'aprofita la festa per inaugurar tot tipus d'instal·lacions i equipaments.

La festa actual comença amb un repic general de campanes i un avís sonor amb pólvora per anunciar l'inici dels actes, que remet a aquells trets d'escopeta a l'aire de la primera celebració espontània. A la tarda es fa la cercavila amb els gegants i capgrossos, i després de sopar, un ball de nit.

El dia central de la festa és el 2 de març. Al migdia, una comitiva formada pels representants polítics locals, les pubilles i els hereus, i els convidats vinguts d’arreu, fa el curt trajecte entre l'Ajuntament i l'església de Nostra Senyora de la Mercè, on se celebra una missa major cantada amb ofrena de fruits de la terra. Dos guàrdies locals vestits amb un uniforme de gala encapçalen la comitiva, lluint un disseny històric inspirat en la Guàrdia Reial de Carles III. També hi participa un nombrós grup de persones que recreen els pagesos almacellencs de principis de segle XX. Durant la missa es recorda el fet històric que va originar la festa, i es fan tot tipus d'agraïments i de parlaments sobre la importància de l’aigua. En sortir de missa es fa una ballada de sardanes a la plaça de la Vila. A la tarda hi ha activitats per a la mainada i a la nit un concorregut ball.

Mentre dura la festa se succeeixen diverses activitats esportives i culturals d'entre les quals destaca un Concurs de Pintura Ràpida (des del 1995), l’Exhibició de Pesca i Matinal de Pesca a l'embassament de la Llengua Eixuta, i el Concurs Nacional de Colles Sardanistes, que té lloc a la plaça Major. Entre els anys 2005 i 2008 es va celebrar la Fira de l'Aigua, un aparador de totes aquelles empreses, entitats i indústries relacionades amb el món de l’aigua, tant per a ús domèstic com agrícola.

L'acte més multitudinari i eix vertebrador de la festa és la Desfilada de Carrosses que es celebra sempre el diumenge més proper al 2 de març, a la tarda. Es tracta d’una espectacular rua de carrosses guarnides cada una de les quals va acompanyada d’un grup musical, de ball o d'animació. Tot i que tradicionalment se celebrava al carrer Major, en l’actualitat es desenvolupa per les dues rambles d’Almacelles. Hi participen un gran nombre de carrosses, algunes fetes pels mateixos veïns d'Almacelles i d’altres construïdes per grups d'amics vinguts d'altres pobles de les comarques veïnes.

Tot i que la temàtica és lliure, la majoria dels guarniments de les carrosses fan referència a l'aigua o al fet històric que va portar l'aigua a la vila. Tothom hi aboca la seva creativitat i fa servir les decoracions per comunicar missatges, reivindicatius o no, en clau local. Un jurat avalua les carrosses i s’atorguen premis en metàl·lic en funció de l’originalitat del tema, dels vestits dels carrossaires i de l’acompanyament musical.

La Festa de l’Aigua funciona com una repetició ritual de la primera mostra espontània d'alegria que tingué lloc en el moment en què l'aigua va començar a baixar pel canal, l'any 1910. La festa és, avui com ahir, una mostra d'agraïment col·lectiu que Almacelles celebra anualment, tot desitjant poder gaudir d'aquest bé tan preuat i reivindicant, al mateix temps, la necessitat de fomentar una nova cultura de l'aigua.