Rodà de les aixames

Cada 24 de desembre al vespre, els xiquets i xiquetes de Relleu van per els carrers amb unes torxes d'espart anomenades "aixames". Primer passen per les cases demanant les estrenes i cantant cançons nadalenques i al final, a la plaça major, encenen les torxes que fan rodar perquè no s'apaguin.

Durant la nit del 24 de desembre, nit de Nadal, són moltes les poblacions on és costum d'encendre foc, ja sigui fent una foguera ja sigui encenent unes torxes fetes amb tot tipus d'herbes.

Aixames, les torxes d'espart de Relleu

A Relleu, un poble petit situat al peu de la Serra d'Aitana, de les torxes de Nadal en diuen aixames. Les aixames de Relleu són fetes d'espart natural, sense picar, el mateix que s'utilitzava per a fer els cofins de les almàsseres d'oli. L'interior, el gruix, de la torxa està fet d'espart sec mentre que les arandeles amb què es subjecta i manté l'aixama compacta i unida són fetes amb espart verd, més resistent. És tradició que a l'interior de les torxes s'hi posin herbes aromàtiques, com espígol, romaní o farigola perquè, d'aquesta manera, el fum que desprèn la torxa fa bona olor.

El material per a fer l'aixama es va a cercar a partir de l'octubre a la mateixa Serra d'Aitana tot i que molta gent hi va els dies previs al Nadal, aprofitant una excursió. L'espart es cull en manats de les totxeres, el nom que aquí reben les plantes de l'espart. Una vegada collit i assecat l'espart, la torxa la preparen els avis de la família (o els pares, en cas de no haver-hi avis) a l'interior de cada casa. La torxa es fa a la mida de cada xiquet i poden arribar a fer, com a màxim, fins a 1 metre i mig d'alçada. Modernament, d'aixames se'n fan entre dues i tres per xiquet i n'hi ha de totes mides, des de les més petites a les que poden arribar a fer metres d'alçada i que han de ser dutes per dues persones.

Estructura ritual de la festa

A Relleu, el ritual de cremar les aixames es fa la Nit de Nadal (Nit de Maitines). Quan es fa fosc, els nens i nenes, acompanyats per un grup de músics, van pels carrers cantant nadales tradicionals valencianes. Passen per les cases i recullen tot el que els donen. Quan han acabat de pegar la volta pel poble, cap a les 8 de vespre, es congreguen a la plaça major, davant el pessebre que hi ha, i encenen les aixames. L'encesa de l'aixama es fa mitjançant una acció circular que es coneguda amb el nom de 'Rodar' o 'Menar les Aixames', un tipus de moviment semblant al que es fa per saltar a corda, i que s'executa cantant una cançó tradicional que fa:

'La Nit de Maitines,

la Nit de Nadal,

qui no tinga figues,

que es menge un pardal'

amb una variant que diu:

'La Nit de Maitines,

la Nit de Nadal,

les xiques fadrines

a missa del gall.'

La rodà d'aixames -nom que ha acabat adquirint l'acció de voltar les torxes enceses- compta amb la participació de tots els xiquets i xiquetes del poble i de tots els seus familiars que hi acudeixen i que també participen del ritus fent rodar aixames més grans fetes per a l'ocasió.

Durant la rodà sona la dolçaina i les guitarres, es beu mistela i es mengen les pastes típiques del Nadal valencià (rotllets, etc), una colació modesta que no ompli massa la panxa perquè l'endemà té lloc l'àpat més important de les festes: el dinar de Nadal.

Apunts d'història de la festa

Antigament la festa es desenvolupava d'una altra forma, una mica diferent. Els xiquets i xiquetes, sortien, en grups i per lliure, pels carrers amb les aixames enceses i passaven per les cases a buscar les estrenes de Nadal: tot tipus de petits menjars que els donaven quan picaven la porta d'una casa. També encenien els cofins vells i inservibles dels nombrosos molins d'oli (més de set) que hi havia al poble. Les aixames i els cofins encesos (que feien una gran flama) servia als participants tant per guiar-se pels carrers com per escalfar-se i provocaven que el poble quedés ben ple de fum i olor d'herbes aromàtiques.

Sembla que antigament, el ritus de cremar les aixames també era cosa dels fadrins, fins a trenta anys, que aquest dia es permetien certes llicències. Acabada la volta pel poble, la gent anava a la missa del gall i en sortir, els fadrins llançaven una gran quantitat de coets borratxos, primer davant l'església i després durant el seu deambular, en grups, pels carrers. Era l'expressió de l'alegria pel naixement de Jesús. La tradició de tirar coets borratxos per Nadal és, doncs, pròpia del poble de Relleu, un costum que, per cert, també tenia lloc en sortir de la missa de la nit de Resurrecció, per Setmana Santa.

(Text elaborat amb informacions de Jaume G. Lloret i Gonçal C. Casanova)