Pessebre Vivent

Un pessebre vivent amb música pròpia

Els Prats de Rei (l'Anoia)

Vegueria de Catalunya Central

Nadal


Primera referència documental: 1972

Pessebre Vivent dels Prats de Rei
Pessebre Vivent dels Prats de Rei
Muralles d'entrada
Muralles d'entrada
Treballant al molí
Treballant al molí
Terrisser
Terrisser
La Dansa dels Quatre Cantons
La Dansa dels Quatre Cantons
Una escenificació parlada, la interpretació de danses populars, l'ús de decorats monumentals i, sobretot, l'ambientació de les escenes a través d'una música especialment composada per a l'ocasió, són les característiques diferenciadores del Pessebre dels Prats de Rei, que es pot visitar del 24 de desembre al 14 de gener.

Els carrers del nucli antic de la vila dels Prats de Rei, a la comarca de l'Anoia, acullen cada any un dels pocs Pessebres Vivents que té una música d'acompanyament pròpia, escrita especialment per a l'ocasió pel fill adoptiu de la vila Valentí Miserachs. La peça musical, anomenada 'Nadal, El Pessebre Vivent dels Prats de Rei', està composta per a solo, cor i orquestra, i està basada en l'himne de la Mare de Déu del Portal, patrona de la vila. La música es pot sentir al llarg els cinc escenaris d'aquest Pessebre Vivent que es va representar per primera vegada l'any 1972.

Un pessebre en cinc escenaris

El visitant pot anar recorrent els escenaris un darrera l'altre. El primer comença davant les muralles i es desenvolupa al mercat, on es pot veure una dansa persa, l'aparició d'un profeta i una sèrie d'oficis tradicionals (picapedrer, cisteller, ceramista, llenyataire i els relacionats amb el blat, la farina i la ramaderia). Al Carrer del Oficis es poden veure artesans exercint el seu ofici envoltats de gallines, pollastres, ànecs, ovelles amb els seus xais i molts altres animalons en un hàbitat natural.

En el segon escenari es representa l'Anunciació de l'Àngel a Maria, amb una espectacular aparició de l'Àngel volant mentre un cor canta el 'Et Incarnatus'.

En el tercer escenari es pot veure la Visitació de Maria a la seva cosina Santa Elisabet i també l'edicte d'empadronament ordenat per uns soldats romans casa per casa.

El quart escenari és el més complert. S'hi pot veure Sant Josep i Maria amb el ruc buscant un lloc per dormir a Betlem, l'Anunciació als pastors, el Naixement, l'Adoració dels pastors, la presentació de Jesús al Temple, el palau d'Herodes i el diàleg amb els mags, un capvespre a Betlem i l'adoració dels Reis, el somni de Sant Josep, la fugida a Egipte i la persecució i matança dels infants innocents. D'aquest escenari destaca la Dansa dels Quatre Cantons, una dansa local que el poble ofereix al Pessebre, el pas de l'estrella i la matança dels innocents.

El cinquè i últim escenari és el carrer dels oficis on hi destaca el taller de Natzaret, on hi ha Jesús conversant amb els Doctors de la Llei i els seus pares, Josep i Maria, quan el van a buscar. L'apoteosi final d'aquest pessebre té lloc amb els símbols del poble i de Catalunya, d'entre els que destaquen l'Himne a la Mare de Déu del Portal cantat pels cors i orquestra i l'oferiment d'un àpat de comiat als visitants, a base de pa torrat amb espetec i bon xarel·lo.

Has detectat algun error? Avisa’ns!

Muralles d'entrada
Muralles d'entrada
Treballant al molí
Treballant al molí
Terrisser
Terrisser
La Dansa dels Quatre Cantons
La Dansa dels Quatre Cantons

Galeries d'imatges


Contacte

Agrupació Cultural Recreativa Sigarra

Banner Cançons per fer cagar el tió

Per saber-ne més

Llibres

Articles

Banner Recull de Cançons de Sant Antoni

També et podria interessar

De la mateixa categoria

Banner Cançons per fer cagar el tió