Pessebre Vivent

El Costumari Català de Joan Amades explica que es té constància que a la Seu de Barcelona ja es feia una representació del naixement de Crist pels volts de l'any 1327.

En la discussió sobre els orígens dels pessebres vivents moderns habitualment s'esmenta que el primer es va escenificar a Engordany (Andorra). Ara bé aquesta representació va ser feta a l'estil clàssic de teatre, en què el públic seu a platea davant l'escenari on actuen els actors. Per això, l'origen dels pessebres vivents actuals, que es caracteritzen pel fet de representar-se a l'aire lliure i on el visitant va recorrent diverses escenes fonent-se amb els actors, cal cercar-lo en una altra banda. De fet, són dues les poblacions que asseguren tenir el títol d'haver estat els primers. D'una banda hi ha Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró (el Baix Empordà) que va representar el seu Pessebre Vivent l'any 1959 en el marc idíl·lic de la vall del mateix nom. I de l'altra banda hi ha el Pessebre Vivent de Corbera de Llobregat (el Baix Llobregat) que va iniciar el seu camí el Nadal del 1962 a l'escenari natural incomparable de la Penya del Corb.

El Pessebre Vivent de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró es va començar a escenificar gràcies a la iniciativa de mossèn Gumersind Vilagran. La representació va tenir lloc en el marc del nucli antic de la població, un espai fundat l'any 1041 que ha estat declarat Bé Nacional d'Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya. En l'actualitat, el Pessebre Vivent de Castell d'Aro és una iniciativa de l'Associació del Pessebre Vivent de Castell d'Aro amb el suport de la Regidoria de Turisme de l'Ajuntament de Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró. Hi participen uns 300 figurants.

Els quadres, després d'una representació inicial, comencen amb diverses escenes bíbliques de l'Antic Testament (profetes, Moisès a Egipte, etc). Tot seguit hi ha un conjunt d'escenes clàssiques i comunes a molts pessebres vivents d'arreu: l'Anunciació de l'Àngel a Maria, la Visitació a Santa Elisabet, la Casa de Natzaret, el somni de Sant Josep, l'anunci de l'empadronament, la recerca d'una fonda, l'anada a Betlem, l'Anunciata dels pastors, els Reis, la cova del Naixement... Però un dels tocs especials i que donen personalitat pròpia al Pessebre Vivent de Castell d'Aro, és la representació d'unes escenes singulars i sorprenents, basades en els oficis artesans i escenes referents als camps i a la pagesia: la masia, el forn de pa, la carbonera, la castanyera, el gran mercat, el treball del vi i de l'oli, el gran molí, pastors, caçadors, la dona que renta i moltes altres.