Lluna gairebé plena 
El Moixó Foguer
Un esclat de passió ardent
Diverses poblacions
Cicle de Carnaval
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 13.09.2005 | Actualització: 14.02.2025)
Manel Carrera i Escudé
Segons en Joan Amades, antigament, durant les festes de Carnestoltes, pel Penedès i el Camp de Tarragona havia estat popular una mena de representació teatral que anava a càrrec de tres individus. El primer figurava ser l'amo de dos personatges estrafolaris més que assegurava tenir amagats dins una gàbia, amb la que recorrien els carrers de les viles que visitaven. Dins la gàbia hi anava un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i un altre que figurava ésser un ocell (el Moixó Foguer). L'Amades descriu aquests dos personatges de la següent manera: 'El qui representa l'ocell va amb un vestit de punt ben ajustat al cos, cobert per alguna substància apegalosa, que algunes vegades és mel, damunt de la qual s'estén una quantitat de plomes per tal de donar-li la visió del plomatge propi d'un ocell (...). L'altre company seu va vestit amb una camisa de dona, per bé que completament recoberta de figues seques ben cosides'.
La representació començava amb l'arribada de la comitiva a plaça, encapçalada per l'amo. Anunciava que tenia un ocell per vendre i quan algú s'interessava per veure'l, després d'un estira-i-arronsa, el Moixó Foguer i el Figuetaire sortien esperitats per entre la multitud que mirava l'escena, especialment mainada, fent un gran renou i cridòria i saltant a sobre de tothom. El Moixó empaitava el Figuetaire amb l'objectiu d'arrencar-li les figues i menjar-se-les, embrutant tothom al seu pas. La representació tornava a començar quan l'amo capturava als dos personatges i entrava dins la gàbia, iniciant-se de nou el tracte i la juguesca. Aquesta representació de farsa té els seus orígens a l'època medieval i probablement formava part d'estratègies de joglars i artistes de carrer per atraure públic i recollir alguna moneda.
El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú
El Moixó Foguer de Vilanova i la Geltrú és un personatge completament nu que, embetumat de mel, es posa dins una caixa plena de plomes d'aviram. Antigament s'utilitzava un pinzell per aplicar la mel al cos del Moixó, però en l'actualitat la mel es posa amb les mans d'una persona que l'ajuda i es treu amb aigua calenta.
El Moixó Foguer duu una màscara feta amb plomes i una mitja al cap i, totalment emplomallat, va acompanyat per una comitiva formada per gent en camisola de dormir i una xaranga.
El Moixó Foguer recorre els carrers i places de Vilanova i la Geltrú dins una caixa. De tant en tant, la comitiva fa una parada i, amb l'ajuda d'una persona que obre la tapa de la caixa, el Moixó Foguer surt i escampa la seva pluja de plomes per tot arreu.
Aquesta figura va ser recuperada per l'Orfeó Vilanoví a meitat de la dècada dels anys 80 i en l'actualitat és un voluntari d'aquesta entitat qui cada any dóna vida al personatge.
L'any 2001 es va renovar aquesta tradició vilanovina, recuperant la figura del xerraire, un personatge que pregona les virtuts d'aquest personatge emplomat sense explicitar-les, parlant del que no es veu però s'intueix.
Lo Moixó Foguer de Valls
El Moixó Foguer és un dels elements més singulars del Carnaval de Valls i va ser reintroduït a la festa l'any 2016. Es tracta d'un personatge emmascarat que, amb el cos completament embetumat de mel, es posa dins una caixa plena de plomes d'aviram.
El Moixó Foguer de Valls encapçala la Rua de Carnaval de dissabte acompanyat per una comitiva formada per diversos personatges, com el caçador, dues venedores del mercat i un comprador. La comitiva s'atura de tant en tant per escenificar la venda del Moixó Foguer, que acaba sortint per sorpresa de la caixa on és amagat i escampa les seves plomes per tot arreu.
Altres indrets on aquesta tradició està documentada
Representacions amb personatges semblants estan documentades a Sant Quintí de Mediona, Gavà, Cubelles i Begues. En aquestes poblacions la tradició resta a l'espera que algú les recuperi de l'oblit.
En altres poblacions, com Solivella, Rocafort de Vallbona, un dels personatges que sortien per Carnestoltes era un ocell. I també duen ales els acompanyants del Rei Pàixaro de Biar.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Contacte
Orfeó Vilanoví
http://www.orfeovilanovi.org/
Carrer de Josep Llanza, 4
08800 Vilanova i la Geltrú
info(ELIMINAR)@orfeovilanovi.org
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Moixó Foguer de Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès)
- personatge tradicional d'aquesta població, recuperat el Carnaval de l'any 2010.
Moixó Foguer de Cubelles (el Garraf)
- en imitació del que feia a Vilanova la societat satírica Grècia Groga, a la Sala Vella en Joan Camps feu de Moixó Foguer "untat de mel per tot el cos i ple de plomes que li quedaren adherides, va sortir de dintre d'un bocoi...
Moixó Foguer a Gavà (el Baix Llobregat)
- un altre dels costums carnavalescs, el constituïa el fet que cada any un home del poble s'untava tot el cos amb greix i després d'això es col·locava dins una bóta plena de plomes de gallina i pollastre, procurant que tot el cos quedés ben...
Moixó Foguer de Begues (el Baix Llobregat)
- un dels personatges genuïns carnestoltescos que a Begues hem tingut constància és el Moixó foguer, simbolitzant un dels sentits màxims del carnestoltes que és la fertilitat perquè comenci el nou any. En Joan Amades el va descriure així: 'A Begues el moixó prenia un...
Moixó Foguer a Solivella (la Conca de Barberà)
- a Solivella el personatge simulava ser un ocell.
Lo Moixó Foguer de Valls (l'Alt Camp)
- un dels elements més singulars i enigmàtics del Carnaval de Valls és la figura del Moixó Foguer, molt viva en l'imaginari popular de les festes de Carnaval del Camp de Tarragona, Garraf i Penedès. És un personatge que completament nu, embetumat de mel, es...
De la mateixa població
La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.
Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
