Guerra de farina

La Guerra de Farina remet a l'època de les guerres carlines que, al segle XIX, van enfrontar a carlins i liberals. Durant tot el matí, partidaris d'uns i altres s'enfronten amigablement llançant-se quilos de farina en el marc d'una batalla festiva que acaba amb la presa de l'ajuntament per part dels guanyadors.

Breu història de la Guerra de Farina

La primera edició de la Guerra de Farina entre carlins i liberals es va fer l'any 1988, tot just uns anys després que un grup d'amics decidís refundar La Bauma dels Encantats, una entitat festiva i filantròpica de la Berga del segle XIX.

Aquell grup de joves va decidir donar un nou impuls al Carnestoltes de la ciutat incorporant un acte nou: una guerra festiva. La idea va néixer del coneixement d'altres batalles de broma que es feien en diferents indrets del país, com Vilanova i la Geltrú o el Godall, en època de Carnestoltes i adaptant-la al context berguedà. I per fer-ho van decidir vincular l'enfrontament festiu als episodis de guerres històriques que havien tingut lloc entre carlins i liberals: les carlinades.

L'any 2006, La Bauma dels Encantats es refunda de nou amb una tercera generació que és la que impulsa l'actual a la celebració de la Guerra de Farina, un acte del Carnestoltes berguedà que cada any aglutina a més participants.

Les carlinades

Berga i el berguedà, va viure, al llarg del segle XIX, diversos episodis de les guerres carlines, explosions d'un conflicte dinàstic que enfrontà a partidaris de concepcions polítiques oposades. Les carlinades foren especialment viscudes al Berguedà degut a la seva situació geoestratègica, clau en quan a l'accés al Pirineu i a la Catalunya Nord. Els enfrontaments es van produir entre partidaris de Carles, germà de Ferran VII, i els liberals, partidaris que regnés Isabel II, filla del monarca difunt.

Els carlins aglutinaven a sectors partidaris de Carles i de mantenir un model d'estat absolutista, i estava format per clergues, part dels nobles i pagesos descontents. Eren els partidaris de la tradició i els seus valors es resumien en el lema Déu, Pàtria, Furs i Rei. Per la seva banda, els liberals reunien més aviat les classes mitjanes professionals, la burgesia, altres nobles i bona part de l'exèrcit, i eren partidaris de transformar políticament Espanya i consolidar el capitalisme. Eren partidaris del progrés i la modernitat. El 1837, durant la primera guerra carlina, Berga esdevingué la capital carlina de Catalunya, en substitució de Solsona. Malgrat que Berga fou un bastió carlí, el 1873 ocupen la ciutat, les carlinades es saldaren amb la victòria final dels liberals.

La Guerra de Farina, avui

La Guerra de Farina de Berga té lloc a la plaça de Sant Pere de Berga el diumenge de Carnestoltes al matí. En aquesta confrontació multitudinària hi participen berguedans agrupats en dos bàndols: els carlins, que van de blau, i els liberals, que van de vermell. Els carlins duen els pantalons vermells o blanc, jaqueta blava i una boina vermella, mentre que els liberals van amb pantalons blancs, jaqueta vermella i barretina. L'arsenal d'aquesta guerra festiva està fet de bombes de paper de ceba plens de farina que cadascú es porta fets de casa o bé els que subministra l'organització.

La Guerra de Farina actual comença quan els dos bàndols -carlins i liberals- esmorzen, per separat, en diferents establiments de Berga. Durant l'esmorzar revisen l'arsenal de bombes de farina i es realitzen els preparatius per tal d'afrontar la batalla: es revisen ulleres, mocadors i tota la indumentària necessària per a la batalla, però també les estratègies i tàctiques -emboscades, direcció dels atacs, etc- per a guanyar-la.

Durant la batalla uns i altres es llancen quilos de farina de forma amigable i alegre, intentar de fer avançar el seu bàndol. Una vegada acabada la batalla, un representant del bàndol guanyador puja al balcó de l'Ajuntament i proclama el discurs de la victòria. Tot seguit, guanyadors i derrotats es dirigeixen fins a la Plaça de Sant Joan, on es signa l'armistici que posa punt i final a la confrontació.

(Text elaborat amb informacions de Quirze Grifell)