Festa major de maig
Sant Anastasi omple de festa la ciutat
Lleida (el Segrià)
Vegueria de Lleida
Pels volts de l'11 de maig
Redacció festes.org (Publicació: 28.04.2004 | Actualització: 07.05.2026)
Hermínia Sirvent. Ajuntament de Lleida
Les Festes de Maig de Lleida, celebrades en honor a sant Anastasi almenys des de 1627, han esdevingut amb els anys la veritable Festa Major de la ciutat. Durant més d'un mes, Lleida està de festa amb els actes dedicats al patró, però també amb cicles d'activitats que han agafat dinàmica pròpia, com la Fira de Titelles, l'Aplec del Caragol o la Festa de Moros i Cristians, que també se celebren durant el mes de maig. De l'ampli programa d'activitats populars de la festa major, destaquen el singular acte del Pregó, que té lloc la vigília, el 10 de maig, i l'espectacular processó i ofrena floral al patró i la batalla de flors que se celebren 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament.
La seqüència ritual
Des que Lleida va declarar patró a sant Anastasi, la ciutat celebra la festa major pels volts de l'11 de maig. De l'ampli programa d'activitats populars, ressalta el conjunt d'actes que tenen lloc el 10 i l'11 de maig, dia de sant Anastasi i festa local, i el cap de setmana més proper, abans o després del dia central.
El dia de la vigília, el 10 de maig té lloc un dels actes més singulars de la festa major: el Pregó de Sant Anastasi. A diferència d'altres poblacions, a Lleida hi ha dos pregons: l'oficial, que es llegeix al Saló de Sessions del Palau de la Paeria, i el Pregó tradicional, que es llegeix de forma itinerant a diferents places de la ciutat. L'acte es desenvolupa a través del Seguici del Pregó de Sant Anastasi, una cercavila dels balls i elements de la imatgeria festiva de la ciutat que té per missió escampar la joia i anunciar que l’endemà és el dia principal de la festa. La cercavila, que surt de la plaça de la Paeria després d'una tronada, el repic general de campanes de la Seu Vella i la primera lectura del Pregó, està formada per: els Heralds i els Signífers amb el Penó, l’Àliga de la Ciutat, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons, la Moixiganga, el Ball de Moros i Cristians, el Ball de Cavallets, els Capgrossos, els Gegants, les Trampes i les Trompetes, el Pregoner i el Marraco. La comitiva fa una volta pels carrers del centre històric i s’atura en determinats llocs, on el pregoner llegeix el Pregó de Sant Anastasi, un ban que conté un text redactat pel paer en cap en què es convida a tothom a participar de la festa.
L'11 de maig, diada de Sant Anastasi i festiu local, és el dia central de la festa. Al matí té lloc l'anada a ofici, des de la Paeria fins a la Catedral. La comitiva està encapçalada pels Macers, la Bandera de la ciutat, les Pubilles, els Heralds i Signífers, les Trampes i el Penó, tots ells acompanyats per la Banda Municipal i els Gegants de Lleida. L'ofici és solemne i cantat i acaba amb el cant dels 'Goigs en lloança a Sant Anastasi'.
En acabar l'ofici, la imatge de Sant Anastasi surt de la Catedral i és acollida per una ballada conjunta de tots els elements dels seguici. Tot seguit comença la processó amb el Ball de Diables, el Ball de Bastons, el Ball de Cavallets, els Gegants, la Corporació Municipal, la Banda Municipal, els Ministrers, l'Àliga, els Castellers de Lleida i els càrrecs de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, els infants amb el vestit típic català en representació de les associacions cíviques i veïnals, les entitats de cultura popular i les casas regionales. La imatge és cada any duta per membres d'una entitat diferent fins la Plaça de Sant Joan, on té lloc l'ofrena floral per part de totes les entitats i ciutadans que ho desitgin. L'ofrena de les entitats comença una vegada s'ha fet l'ofrena de roses vermelles de la Pubilla.
A la tarda es fa la multitudinària Batalla de Flors, que se celebra a la rambla de Ferran. Es tracta d'un esdeveniment protagonitzat per un imponent grup de carrosses ornamentades, amb personatges famosos i polítics entre els tripulants, que lluiten aferrissadament amb el públic llançant-se grans quantitats de confeti i serpentines.
Els actes de dissabte al vespre s'inicien al vespre, amb un gran correfoc que dóna pas al llançament d'un dels tres castells de focs que es disparen per festa major (el primer el dia del Pregó, el segon dissabte i el tercer el darrer dia de festes). El castell de focs és disparat al marge esquerre del riu Segre, i dóna pas a la gran Revetlla, una gala musical que dura fins ben entrada la matinada. Les revetlles musicals de les Festes de Maig de Lleida porten la música més nova del mercat, amb artistes de primera fila en el sector del pop-rock.
El diumenge de festa major destaca per diversos motius. A la tarda es fa la Trobada de Gegants que cada any (des del 1986) se celebra sota l'atenta mirada dels dos gegants de la ciutat, Marc Antoni i Cleopatra, una de les parelles de gegants més antigues de Catalunya (construïts el 1840). Un altre dels actes destacats és la ballada conjunta que fan, acabat el Castell de Focs del darrer dia de festes els gegants i el Marraco a l'Arc del Pont, a prop de l'edifici de la Paeria, un acte que serveix per posar punt i final a les celebracions.
Les festes compten amb la presència constant del Marraco, una gran bèstia fantàstica semblant a un drac que, amb la seva popularitat, sobretot entre els més petits, s'ha convertit en un dels emblemes de la ciutat.
Els dies de la festa major també se celebra una gran quantitat d'actes culturals propis d'una festa major: concerts, exposicions, competicions esportives, correfoc, sardanes... D'entre els actes més consolidats destaquen el Concurs de Colles sardanistes (des de 1951), el Festival Folklòric de Lleida (des de 1987), el Concert Instrumental de Banda (des del 2002), la Diada Castellera (des del 1996)...
Actes amb entitat pròpia de la festa major
Entre els actes festius que varen néixer en el sí de la festa major però que ja disposen d'una dinàmica i data de celebració pròpies destaca la Fira de Titelles de Lleida, un important certamen que té lloc unes setmanes abans i que cada any aplega a titellaires d'arreu del món.
També forma part d'aquest estol d'actes el multitudinari Aplec del Caragol, que se celebra a finals de mes de maig (unes dues setmanes després) i que tot i que va ser inicialment organitzat des de 1981 per unes penyes d'amics, ha estat declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.
Finalment, i tot i que ha estat recuperada recentment, la Festa dels Moros i Cristians ha aconseguit arrelar amb força i es consolida com un dels actes destacats de la festa major de maig lleidatana.
Has detectat algun error? Avisa’ns!
Galeries d'imatges
Contacte
Paeria de Lleida
https://festeslleida.paeria.cat/
Plaça de la Paeria, 1
25007 Lleida
973 700 300
cultura(ELIMINAR)@paeria.cat
Enllaços relacionats
Ball de Bastons de Lleida (el Segrià)
- el ball de bastons de Lleida, o ball de bastonets, com s'ha anomenat històricament a Lleida, és el ball festiu més arrelat i que més temps s'ha mantingut en actiu a la Festa Major. En tenim notícies des de l'any 1701 i mentre que...
Diables de Lleida (el Segrià)
- web oficial dels Diables de Lleida (història, enllaços, activitats, fotos...). Un correfoc de Diables de Lleida és sinònim de foc, sofre, fum i, sobretot, molta festa. Els nostres correfocs es caracteritzen per començar amb una cercavila amb carretilles, petards, escopidors de foc... i per...
Gegants de la Paeria de Lleida (el Segrià)
- la comparsa de gegants municipals de la ciutat de Lleida compta amb els Gegants Reis, els Gegants Moros, els Gegants Faraons, els Gegants Romans, els Gegants Xinesos i una parella de gegantons. L’actual comparsa de gegants municipals té els seus orígens al segle XIX....
Associació Festa de Moros i Cristians de Lleida (el Segrià)
- la primera data coneguda d'un element festiu que ens aproxima al ball de Moros i Cristians és el ball d'espases que actuà en les festes de proclamació de Carles IV el 1789. El Ball de Moros i Cristians torna a aparèixer l'any 1899 per...
Àliga del Grup Cultural Garrigues de Lleida (el Segrià)
- obra de Sergi Herrera, va sortir per primer cop a la diada de Corpus del 2001, i participa acompanyada dels seus acompanyants en el seguici tradicional de Corpus, i també en els seguicis i cercaviles de la festa major de Sant Anastasi, l'11 de...
Lo Drac Carrincló de Lleida (el Segrià)
- bèstia de foc amb morfologia de drac infernal i fabulós, amb cos de serp, ales de muricec, potes i urpes. Va ser creat per portar a terme la venjança de l'última metzinera penjada i cremada a Lleida, l'any 1485, que va ser la pallaresa...
Per saber-ne més
Llibres
Llegendes i tradicions de Lleida explicades a la canalla
Diversos autors
Viena Edicions
Saps quants gegants hi ha a Lleida i com es diuen? D'on ve el nom de la Mare de Déu del Blau? Has...
Fets, costums i llegendes. El Segrià III
Jordi Curcó i Pueyo
Editorial Virgili & Pagès
Aquest tercer volum de la comarca del Segrià aporta un gruix temàtic en apartats diversos:...
Les representacions festives a Lleida (1700-1975)
Ramon Fontova i Carles
Pagès Editors S.L
El lector té a les seves mans aquest llibre excel·lent de Ramon Fontova que estudia les...
El seguici de la Festa Major de Lleida
Diversos autors
Pagès Editors S.L
El mes de maig pels lleidatans i les lleidatanes és el mes de la festa gran. El dia onze celebrem...
Lleida. Festes i tradicions
Pau Plana Parés
Editorial Efadós
Si es diu que la tradició és la il·lusió del que és permanent, les imatges d’aquest Lleida,...
Articles
La Festa Major de Lleida: reflexions al voltant de la seva evolució contemporània
Ramon Fontova i Carles
Cercle de Belles Arts de Lleida
La cultura popular de Lleida, a través de les manifestacions festives, s'estava convertint en...
La llegenda de l'ametller de Sant Anastasi i els trobadors
Jordi Salat Orteu
Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya
La llegenda de l'ametller de Sant Anastasi és una de les llegendes més antigues de la ciutat de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
De la mateixa població
Lleida celebra cada any pels volts del 29 de setembre una de les fires agrícoles i ramaderes més importants del país. La fira es remunta al 1232, quan el rei Jaume I va atorgar a la ciutat el privilegi de celebrar una fira anual de deu dies.