Festa major de maig

Les Festes de Maig de Lleida, celebrades en honor a sant Anastasi almenys des de 1627, han esdevingut amb els anys la veritable Festa Major de la ciutat. Durant més d'un mes, Lleida està de festa amb els actes dedicats al patró, però també amb cicles d'activitats que han agafat dinàmica pròpia, com la Fira de Titelles, l'Aplec del Caragol o la Festa de Moros i Cristians, que també se celebren durant el mes de maig. De l'ampli programa d'activitats populars de la festa major, destaquen el singular acte del Pregó, que té lloc la vigília, el 10 de maig, i l'espectacular processó i ofrena floral al patró i la batalla de flors que se celebren 11 de maig, al matí i a la tarda respectivament.

La seqüència ritual

Des que Lleida va declarar patró a sant Anastasi, la ciutat celebra la festa major pels volts de l'11 de maig. De l'ampli programa d'activitats populars, ressalta el conjunt d'actes que tenen lloc el 10 i l'11 de maig, dia de sant Anastasi i festa local, i el cap de setmana més proper, abans o després del dia central.

El dia de la vigília, el 10 de maig té lloc un dels actes més singulars de la festa major: el Pregó de Sant Anastasi. A diferència d'altres poblacions, a Lleida hi ha dos pregons: l'oficial, que es llegeix al Saló de Sessions del Palau de la Paeria, i el Pregó tradicional, que es llegeix de forma itinerant a diferents places de la ciutat. L'acte es desenvolupa a través del Seguici del Pregó de Sant Anastasi, una cercavila dels balls i elements de la imatgeria festiva de la ciutat que té per missió escampar la joia i anunciar que l’endemà és el dia principal de la festa. La cercavila, que surt de la plaça de la Paeria després d'una tronada, el repic general de campanes de la Seu Vella i la primera lectura del Pregó, està formada per: els Heralds i els Signífers amb el Penó, l’Àliga de la Ciutat, el Ball de Valencians, el Ball de Bastons, la Moixiganga, el Ball de Moros i Cristians, el Ball de Cavallets, els Capgrossos, els Gegants, les Trampes i les Trompetes, el Pregoner i el Marraco. La comitiva fa una volta pels carrers del centre històric i s’atura en determinats llocs, on el pregoner llegeix el Pregó de Sant Anastasi, un ban que conté un text redactat pel paer en cap en què es convida a tothom a participar de la festa.

L'11 de maig, diada de Sant Anastasi i festiu local, és el dia central de la festa. Al matí té lloc l'anada a ofici, des de la Paeria fins a la Catedral. La comitiva està encapçalada pels Macers, la Bandera de la ciutat, les Pubilles, els Heralds i Signífers, les Trampes i el Penó, tots ells acompanyats per la Banda Municipal i els Gegants de Lleida. L'ofici és solemne i cantat i acaba amb el cant dels 'Goigs en lloança a Sant Anastasi'.

En acabar l'ofici, la imatge de Sant Anastasi surt de la Catedral i és acollida per una ballada conjunta de tots els elements dels seguici. Tot seguit comença la processó amb el Ball de Diables, el Ball de Bastons, el Ball de Cavallets, els Gegants, la Corporació Municipal, la Banda Municipal, els Ministrers, l'Àliga, els Castellers de Lleida i els càrrecs de la Festa de Moros i Cristians de Lleida, els infants amb el vestit típic català en representació de les associacions cíviques i veïnals, les entitats de cultura popular i les casas regionales. La imatge és cada any duta per membres d'una entitat diferent fins la Plaça de Sant Joan, on té lloc l'ofrena floral per part de totes les entitats i ciutadans que ho desitgin. L'ofrena de les entitats comença una vegada s'ha fet l'ofrena de roses vermelles de la Pubilla.

A la tarda es fa la multitudinària Batalla de Flors, que se celebra a la rambla de Ferran. Es tracta d'un esdeveniment protagonitzat per un imponent grup de carrosses ornamentades, amb personatges famosos i polítics entre els tripulants, que lluiten aferrissadament amb el públic llançant-se grans quantitats de confeti i serpentines.

Els actes de dissabte al vespre s'inicien al vespre, amb un gran correfoc que dóna pas al llançament d'un dels tres castells de focs que es disparen per festa major (el primer el dia del Pregó, el segon dissabte i el tercer el darrer dia de festes). El castell de focs és disparat al marge esquerre del riu Segre, i dóna pas a la gran Revetlla, una gala musical que dura fins ben entrada la matinada. Les revetlles musicals de les Festes de Maig de Lleida porten la música més nova del mercat, amb artistes de primera fila en el sector del pop-rock.

El diumenge de festa major destaca per diversos motius. A la tarda es fa la Trobada de Gegants que cada any (des del 1986) se celebra sota l'atenta mirada dels dos gegants de la ciutat, Marc Antoni i Cleopatra, una de les parelles de gegants més antigues de Catalunya (construïts el 1840). Un altre dels actes destacats és la ballada conjunta que fan, acabat el Castell de Focs del darrer dia de festes els gegants i el Marraco a l'Arc del Pont, a prop de l'edifici de la Paeria, un acte que serveix per posar punt i final a les celebracions.

Les festes compten amb la presència constant del Marraco, una gran bèstia fantàstica semblant a un drac que, amb la seva popularitat, sobretot entre els més petits, s'ha convertit en un dels emblemes de la ciutat.

Els dies de la festa major també se celebra una gran quantitat d'actes culturals propis d'una festa major: concerts, exposicions, competicions esportives, correfoc, sardanes... D'entre els actes més consolidats destaquen el Concurs de Colles sardanistes (des de 1951), el Festival Folklòric de Lleida (des de 1987), el Concert Instrumental de Banda (des del 2002), la Diada Castellera (des del 1996)...

Actes amb entitat pròpia de la festa major

Entre els actes festius que varen néixer en el sí de la festa major però que ja disposen d'una dinàmica i data de celebració pròpies destaca la Fira de Titelles de Lleida, un important certamen que té lloc unes setmanes abans i que cada any aplega a titellaires d'arreu del món.

També forma part d'aquest estol d'actes el multitudinari Aplec del Caragol, que se celebra a finals de mes de maig (unes dues setmanes després) i que tot i que va ser inicialment organitzat des de 1981 per unes penyes d'amics, ha estat declarada Festa Tradicional d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya.

Finalment, i tot i que ha estat recuperada recentment, la Festa dels Moros i Cristians ha aconseguit arrelar amb força i es consolida com un dels actes destacats de la festa major de maig lleidatana.