(Publicació: 22.05.2005 )
Història de la festa
La primera referència escrita de la Festa de Corpus a Solsona és de l'any 1331, fet que la situa a la festa solsonina d'entre les celebracions pioneres a Catalunya i a Europa. Amb aquesta data trobem constància de la Capella del Corpus Christi que es troba dins la Catedral (en aquell temps Monestir de Santa Maria) on ja consta que s'organitzava la processó. D'aquesta capella en queda l'extraordinària pradela gòtica de l'altar que representa el Sant Sopar atribuïda a Jaume Ferrer, formant part d'un dels millors retaules de l'època.
Cent anys després, el 1431, trobem la primera referència sobre les danses que es portaven a terme en acabar la processó de Corpus a la Plaça de l'Església i que són a l'origen dels actes que avui són la base de la Festa Major com del Corpus solsoní. Aquests "Jocs de Corpus" van formar una gran rivalitat entre diferents pobles de Catalunya com Berga, Solsona, Olot o Cardona i van originar una profusió extraordinària de bestiari extraordinari.
A Solsona la processó del Corpus estava formada per comparses. Al segle XV les primeres comparses eren la de Sant Martí amb la capa i el pobre, Sant Jordi, Sant Julià i l'ós. Aquesta última ha arribat fins els nostres dies.
La festa avui
La festa comença el Dijous de Corpus, quant a la una del migdia els trabucaires encenen la tronada al bell mig del Casc Antic. La vigília, el dissabte, a les 12 del migdia les onze campanes de la Catedral anuncien que la festa està a punt de començar. Tot seguit, a la Plaça Major els trabucaires encenen la segona tronada de les festes que anuncia el passacarrers dels gegants i els entremesos, que acompanyen al pregoner a anunciar la festa a tots els solsonins. Hi ha pregó, actuació de banda de música i tots els elements folklòrics, tret del Ball de Bastons.
El Diumenge de Corpus de bon mati els trabucaires, eix central de les festes solsonines, surten a despertar la diada tot voltant les antigues muralles de Solsona. A 2/4 d'11 del matí, la corporació municipal acompanyada per totes les comparses baixa de la casa consistorial per assistir a l'Ofici de Corpus a la Catedral. La cercavila compta amb la presència dels gegants, els nans, el bou, la mulassa, el drac, els óssos, l'àliga, els cavallets, el drac, els trabucaires i el Ball de Bastons. En acabar l'ofici s'inicia la processó amb la Custodia, els entremesos festius i les autoritats que surt per la porta de Sant Agustí, puja el carrer de Sant Miquel, Plaça Major i Plaça Palau. Allà la gran catifa amb l'altar es procedeix a la benedicció de Corpus. Acabat aquest acte la custodia retorna a la Catedral.
Amb el consentiment del clergat, la comitiva reemprèn carrer amunt cap a la Plaça Major. Allà es viu l'acte més esperat de tota la festa, les tandes dels ballets. La gran emoció i la vivacitat de la música omplen tots els racons de la Plaça Major. Amb el ball de gegants es posa fi a la tanda de ballets que serà seguit per la tercera tronada de les festes. Mentres que a la plaça es ballen les Sardanes, la comitiva i els gegants retornen a la Casa de la Ciutat. Aquest acte, anomenat la Pujada, és un dels més llargs i més viscuts de la festa.
La Roda de Foc
Però si un element diferencia la festa del Corpus de Solsona de les altres aquest és la Roda de Foc, un acte pirotècnic que es realitza la nit de Diumenge de Corpus a la plaça Major. Tot comença a quarts d'11 amb la 'Baixada del Drac, la Mulassa i el Bou' una cercavila d'aquests tres elements que desfilen, al so de música d'orquestra, des de la Casa de la Vila fins a la Plaça Major. Als carrers del casc antic de la vila es tanca l'enllumenat públic i s'encenen les teieres amb incendiaris. Una vegada a la Plaça Major, la Cobla Juvenil Ciutat de Solsona toca el Ball del Drac, una peça musical pròpia d'aquest element de la imatgeria local que durant uns moments balla sol i solemne. Acabat el Ball, el Bou i la Mulassa comencen a girar al seu voltant en el sentit de les agulles del rellotge. Durant mitja hora els tres animals tiren foc sense parar i la gent hi balla al costat.
La Roda de Foc es va fer per primera vegada a principis dels anys 1980, amb la voluntat d'incorporar el foc a la festa, una mica a imatge i semblança dels salts de plens de la Patum de Berga. Com és lògic, els arxius vinculats al Corpus de Solsona no esmenten en cap moment la presència d'aquest acte nou, tot i que encara ningú no s'ha preocupat de cercar què diuen els arxius de les festes dels antics ritus agraris del solstici d'estiu.
Text: Redacció festes.org, en base a un text del Consell de la Festa Major de Solsona
Fotografies: Consell de la Festa Major de Solsona
Has detectat algun error? Avisa’ns!








Contacte
Ajuntament de Solsona
http://www.ajsolsona.cat
C/ Castell, 20
25280 Solsona
973 48 00 50
ajuntament(ELIMINAR)@ajsolsona.cat
Per saber-ne més
Llibres

El Corpus, una festa de Barcelona
Joan de Déu Domènech
Ajuntament de Barcelona
Aquest llibre contribueix a recuperar per a la memòria col·lectiva la història d'una festivitat...

Els personatges del Corpus alcudienc al segle XVIII: les àguiles i Sant Joan Pelós, David, àngels, apòstols, Barba Roja i el dimoni
Antoni Mayol Llompart
Ajuntament d'Alcudia. Àrea de Cultura
Aquest llibre és una aportació al coneixement de la festa del Corpus a la ciutat d'Alcúdia, avui...

Las fiestas de Valencia
Diversos autors
Ajuntament de València
Llibre escrit conjuntament entre Maria Àngeles Arazo (textos) i Francesc Jarque (fotografies)....

Corpus. La festa de les festes
Amadeu Carbó i Martorell
Edicions Morera
L'autor d'aquest llibret, el comunicador Amadeu Carbó, ens explica, de forma molt clara i...

Els papers del Corpus, 3
Diversos autors
Ajuntament de València. Regidoria de Cultura Festiva
El volum que teniu a les mans recull les dos xarrades pronunciades l'any passat per especialistes...

25 anys de l'associació Amics del Corpus de València (1978-2003)
Donís Martín i Albizua
Promoció de Cultura Valenciana. Del Senia al Segura
Aquest llibre pretén fer un recorregut per la vida d'un col·lectiu des de la seua gestació fins...

CORPUS. 700 anys de festa a Catalunya
Diversos autors
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Catàleg de l'exposició que es va realitzar a la Capella de Santa Àgata de Barcelona de juny a...
Articles

El bestiari de Corpus a la Seu de Lleida durant l'edat moderna
Ramon Miró i Baldrich
Amics de la Seu Vella
Article publicat al llibre "Gombau de Camporrells, Bisbe de Lleida. A l'Alba del segle XIII. 1996"

Els itineraris de la processó de Corpus
Enric Mirambell i Belloc
Diari de Girona
En aquests darrers anys la processó de Corpus ha recuperat l´antic costum de baixar per...

Les primeres ordinacions conservades de la processó de Corpus a Cervera (1411)
Josep M. Llobet i Portella
Festes.org
A continuació transcrivim les primeres ordinacions que s'han conservat sobre l'orde que s'havia...

Un cavallet a la processó del Corpus gironí de 1595
Josep Maria Vila i Medinyà
Revista de Girona, 182
Faust de Dalmases i de Massot (Cervera 1870-València 1938), historiador i erudit, col·leccionista...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Cavalcada del Convit i Processó de Corpus a València (l'Horta)
- la festa del Corpus a València se celebra Diumenge de Corpus. Al matí hi ha la Cavalcada del Convit, que està presidida pel capellà de les Roques, la Moma, la Degollà així com els gegants, nanos i les Roques i altres personatges i balls...
Festa del Corpus a Meliana (l'Horta Nord)
- amb missa major i processó amb els balls de la moma, els arquets, les pastoretes i els bastonets, personatges bíblics, xiquets de primera comunió i el Santíssim.
Festes del Corpus a Lleida (el Segrià)
- amb catifes de flors i seguici des del carrer caballers i fins a la plaça paeria amb l'àliga, els cavallets i els gegants.
Festa del Corpus a Gandia (la Safor)
- l'Ajuntament de Gandia, amb la col·laboració de diferents grups de cultura popular de la ciutat i la comarca ha recuperat i consolidat la celebració de la Festa del Corpus. Des de uns anys, el Grup de Danses Roís de Corella és l'entitat encarregada d'organitzar...
Festa de Corpus a Sant Pol de Mar (el Maresme)
- per la diada de Corpus continua sortint la típica processó, que transcorre per uns carrers encatifats de dibuixos amb flors.
Festa de Corpus a Reus (el Baix Camp)
- amb les catifes que decoren les vies principals del recorregut de la processó de la tarda. El carrer de Monterols, la plaça del Mercadal, el Fossar Vell. S'hi fan servir flors i també encenalls i serradures pintades de colors, crifolles i algunes fulles verdes....
Festa de Corpus a Tarragona (el Tarragonès)
- la festivitat del Corpus Christi se celebra a la ciutat de Tarragona si més no des de l'any 1357 a instàncies de l'arquebisbe Sanç López d'Ayerbe. Els seus elements característics es remunten a aquesta època, i són els tocs de campanes executats des del...
Festa de Corpus a Valls (l'Alt Camp)
- al matí a la Parròquia de Sant Antoni, després de la missa exposició del Santíssim, que dura fins la tarda. A les 5, pregaria organitzada per la Parròquia del Lledó, i a les 6 Cant de Vespres. La comunitat interparroquial de Valls a les...
De la mateixa població


