El Carrer dels Cargols

La localitat baixempordanesa de Verges celebra la Setmana Santa amb la seva Processó, una festa que destaca per la presència de la Dansa de la Mort.

Un altre dels petits tresors ben guardats d'aquesta festa és el Carrer dels Cargols, un carrer que s'il·lumina amb centenars de petites closques de cargol plenes d'oli que per a l'ocasió s'enganxen a la paret amb pasta de cendra.

De fet, tot i que tothom coneix el Carrer dels Cargols, en l'actualitat aquest sistema d'il·luminació amb cargols és present en dos carrers del poble: el carrer Orient, un llarg i estret carrer situat a l'oest de la plaça major, i la seva continuació, el carrer Migdia. La utilització d'aquest sistema només en aquests dos carrers té una explicació ben senzilla. La seva situació, perpendicular a nord, fa que les flames estiguin a recés del vent gèlid que alguns anys fa acte de presència a la festa: la tramuntana.

El procés d'elaboració de les làmpades

Durant el matí de Dijous Sant, el carrer Orient i el carrer Migdia experimenten un moviment inusual: els seus veïns i veïnes es preparen per a fabricar aquests làmpades efímeres.

El primer pas és elaborar una espècie de ciment casolà que servirà per enganxar els cargols a la paret. La pasta es fa a partir de les cendres provinents de la llar de foc que s'han guardat durant l'hivern. Els avis diuen que la pasta enganxa més si les cendres són de llenya bona, d'alzina o olivera. Dins un poal es posen les cendres i aigua i es va remenant fins que la pasta agafa consistència.

El segon pas és triar les closques de cargols buides més grans i boniques que es trobin d'entre les que s'han anat guardant per a la festa durant l'any, i elaborar uns senzills blens amb diversos fils de cotó.

Per procedir a crear la làmpada s'agafa una mica de pasta i es llança a la paret. S'acostumen a situar en dues o tres fileres i al llarg de tota la paret, a uns dos metres d'alçada, per tal que quedin per damunt dels caps de la gent. A la pasta enganxada a la paret se li posa la closca buida del cargol, cap per avall. Dijous a la tarda, quan la pasta ja és seca, els cargols s'emplenen amb oli d'oliva o girasol, que la tradició marca que ha de ser el que ha sobrat després de fer els brunyols dolços que aquests dies s'elaboren a l'interior de moltes cases vergelitanes. Amb la closca plena d'oli se li afegeix el ble.

Aquestes làmpades casolanes es deixen així fins a la nit. Una vegada acabada la representació a plaça, i just abans que la comitiva que duu Jesucrist a la Crucifixió passi pel carrer, els assistents col·laboren en l'encesa dels cargols. Poc a poc, i progressivament, apareix un mar de petites flames que il·lumina aquest estret carrer i contribueix a crear un ambient impressionant.

Teories sobre l'origen del costum

La primera constància escrita d'aquest costum és del segle XIX. Ara bé, no sé sap amb certesa quin és l'origen d'aquesta singular pràctica. Hi ha qui pensa que el fet de situar làmpades de cargols en el trajecte de la processó obeïa a una ofrena de llum que els veïns i veïnes feien a les imatges religioses i, molt especialment, al pas de la Dansa de la Mort. La tradició de posar petites làmpades de flames en determinades processons en moviment, guiant el camí dels participants, és comuna a diferents tradicions religioses.

La versió més estesa, però, és que aquest havia estat un senzill mètode d'il·luminació artesanal que senzillament servia per fer llum en la fosca nit.

Sigui com sigui, aquest arcaic sistema d'il·luminació popular i efímer sorprèn, per la seva simplicitat i bellesa, a tots els que aquesta nit es congreguen a Verges per viure la seva cèlebre Processó.