Plantades d'arbres
Plançons contra la deforestació
Diverses poblacions
d'abril a juny
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 30.04.2006 | Actualització: 11.10.2024)
Centre Cultural Europeu de la Natura
Tot i que sovint s'atribueix l'origen d'aquestes plantades col·lectives d'arbres a les organitzacions ecologistes, el cert és que aquest moviment d'educació ambiental i d'estimació per la Natura arrenca a Catalunya amb la Renaixença.
La Festa de l'Arbre de Francesc Puig i Valls
Si bé és cert que des de temps immemorials l'ésser humà ha plantat arbres, ja sigui en el marc de repoblaments populars o bé en el marc de cerimònies rituals, com per exemple després d'un casament o després del naixement d'un infant, Rafael Puig i Valls (1845-1920) va ser el primer que va proposar la celebració d'una Festa de l'Arbre amb components educatius i des d'una perspectiva ambientalista. Aquest enginyer forestal tarragoní va fer germinar la idea en un viatge que féu als Estats Units l'any 1893, on va conèixer la festa de l'Arbor Day. L'entitat que va fundar per promoure la festa, l'Associació d'Amics de la Festa de l'Arbre, tenia per objectiu recuperar espais degradats per a l'ús lúdic i educatiu dels infants, i intervenir en el paisatge per potenciar la repoblació.
La primera edició de la Festa de l'Arbre es va celebrar a Sant Joan de les Abadesses el 23 de març del 1899, amb un caire educatiu i amb la participació de tots els infants de la vila en etapa escolar. La festa arrela primer a les comarques gironines, i especialment al Ripollès. Més tard, s'expandeix ràpidament a tot Catalunya i finalment, gràcies a les propostes que de Rafael Puig i Valls duu amb ell als congressos internacionals i reunions forestals on assisteix, a l'Estat espanyol i arreu d'Europa.
La Festa de l'Arbre Fruiter de Francesc Viñas
Amb aquest lema, el 1905 el tenor Francesc Viñas i Dordal (Moià 1863 - Barcelona 1933), instaura per la seva banda a Moià la Festa de l'Arbre Fruiter, una celebració amb unes característiques semblants i complementàries a la festa de l'Arbre de Puig i Valls. Viñas afegeix a la celebració el component pedagògic i cívic i promou la inculcació de valors ecològics, morals i nacionals entre els infants.
La celebració, avui
Des d'aleshores moltes localitats catalanes realitzen una cerimònia cívica que consisteix en anar, col·lectiva i festivament, a plantar arbres en algun indret desforestat del terme municipal, malmeses per accidents (inundacions, incendis...) o simplement per repoblar determinats espais de l'interior del casc urbà.
La celebració està organitzada pels departaments de Cultura i Medi Ambient dels ajuntaments, els Consells Comarcals i altres entitats supramunicipals, Parcs Naturals, grups ecologistes, entitats excursionistes, esplais... La funció pedagògica de la festa fa que siguin sobretot els alumnes de centres escolars els que hi participin, tot i que també hi intervé gent de totes les edats i condicions socials.
Els objectius d'aquesta celebració són diversos. En primer lloc es tracta de passar-ho bé en contacte directe amb l'entorn natural. En segon lloc, es tracta de fer pedagogia al voltant de la Naturalesa, en relació al valor i la necessitat dels arbres pels ecosistemes i especialment per a la vida humana. També s'aprofita per donar a conèixer la vegetació arbòria autòctona de la zona i engrescar els nens i nenes a ser responsables i respectuosos amb els arbres i els boscos.
La festa també inclou xerrades dels mestres i educadors i es complementa amb un esmorzar abans o després de realitzar la plantada, Concursos de dibuix, lectures de poemes, minitallers i jocs sobre l'entorn i fins i tot balls i cançons al voltant de l'arbre.
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Galeries d'imatges

Contacte
Centre Cultural Europeu de la Natura
http://www.ccenviladrau.org/
C/Migdia, 1
17406 Viladrau
93 884 80 35
ccen.viladrau(ELIMINAR)@ddgi.es
Per saber-ne més
Llibres
L'obra cívica del tenor Francesc Viñas. Cent anys de la Festa de l'Arbre Fruiter (1904-2003)
Jaume Clarà i Arisa
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
El tenor Francesc Viñas (Moià, 1863 - Barcelona, 1933) instituí a la seva vila nadiua la Festa...

Rafael Puig i Valls, 1845-1920. Precursor de l'educació ambiental i dels espais naturals protegits
Martí Boada i Juncà
Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient
L'oportunitat d'aquesta publicació institucional rau en celebrar-se, l'any 1995, el 150è...

La festa de l'arbre. Un fet català de projecció europea (1899-1999)
Xavier López i Vázquez
Diputació de Girona
Vídeo / DVD

La festa de l'arbre
Diversos autors
Videoplay Serveis
La importància de l'arbre dins l'equilibri ecològic i la vida humana, a través d'uns nens en una...
També et podria interessar
De la mateixa categoria
Festa de l'arbre a Cornudella de Montsant (el Priorat)
- el darrer diumenge de març al matí té lloc la tradicional plantada d' arbres al jardí botànic del portal de l' Oficina de Turisme. Després esmorzar popular amb xocolata desfeta i melindros.
Festa de l'arbre a Vallibona (els Ports)
- el segon cap de setmana de març, organitzada pel Col·lectiu Avinsilona de Vallibona, amb la col·laboració del viver forestal "Forn del Vidre" de la Conselleria de Territori de la Generalitat Valenciana, i l'Ajuntament de Vallibona. Es planten arbres i arbuts autòctons (teixos, pins, orons,...
Festa de l'arbre a Collbató (el Baix Llobregat)
- organitzada per una comissió ciutadana, Comissió per a la Reforestació de Collbató, es celebra el primer diumenge de març, amb l'objectiu de replantar un miler d'arbre en un matí, sobretot alzines, freixes i lledoners. Un acte popular que s'havia celebrat al llarg de tot...
Festa de l'arbre i Fira de la Natura a Muntanyola (Osona)
- al mes de març. En destaca la plantada de l'arbre. Altres activitats complementàries en són la fira de productes artesanals, la construcció d'una carbonera, les actuacions castelleres i geganteres, la possibilitat de fer activitats com el tir a l'arc o l'exhibició de pastors amb...
Festa de l'arbre a Gurb (Osona)
- diumenge a mitjans de març, amb esmorzar popular, concurs de dibuix infantil, la plantada d'arbres i lectura del poema.
Festa de l'arbre a Bellver (la Cerdanya)
- organitzada per l'ajuntament i diverses institucions i altres entitats de la Catalunya Nord, a mitjans de març. Amb la sembra de l'alzina, tallers, exposicions i un dinar al matí, i una xocolatada i l'entrega de premis del concurs de pintura a la tarda.
Festa de l'arbre a Sant Boi de Llobregat (el Baix Llobregat)
- amb un programa d'activitats lúdiques i educatives preparat alhora per diferents col.lectius de diferents barris. La gran protagonista del programa és la natura i es dóna un missatge de que cal respectar l'entorn. A mitjans de març.
Festa de l'arbre de Guardamar del Segura (el Baix Segura)
- tradició que va iniciar el 1902 l'enginyer Francisco Mira amb la repoblació de les dunes. És una festa que aposta per la conservació del medi ambient i hi participen els alumnes de les escoles, amb l'assessorament dels tècnics de Medi Ambient que els ajuden...
Festa de l'arbre a Juneda (les Garrigues)
- una bona colla de veïns planten arbres, amb l'ajuda de les eixades, les pales i algunes galledes d'aigua. Organitzada per l'Associació de defensa del patrimoni natural (ADPN La Banqueta). Un diumenge entre febrer i març.
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
