L'Ou com Balla
La simplicitat d'una tradició única
Diverses poblacions
Corpus
Redacció festes.org (Publicació: 27.05.2004 | Actualització: 14.10.2024)
Manel Carrera i Escudé
El temps de Corpus Christi, que celebra entre els cristians l'Eucaristia, es a dir, l'encarnació del fill de Déu en pa i vi, és pels fidels un dels moments més importants en el cicle festiu anual. A més, aquests dies litúrgics coincideixen habitualment amb l'arribada de la calor i el despertar de la natura, cosa que marca bona part dels ritus propis de la festivitat.
Les clàssiques enramades i catifes de flors, que omplen carrers i places a moltes localitats del principat en aquestes dates, en són una bona mostra. Aquestes tradicions, recreacions d'ancestrals homenatges a les potències naturals, posteriorment cristianitzades, coexisteixen amb moltes d'altres que tenen un significat similar.
L'Ou com balla està directament relacionat amb aquest tipus d'activitats. Bàsicament consisteix en colocar un ou buit damunt del raig d'una font i deixar que es mantingui a l'aire implulsat per l'aigua. El brollador està habitualment ornamentat amb tot tipus de motius florals, que a més eviten que l'ou caigui a terra.Si l'ou cau sobre l'aigua i no es trenca, torna a rodolar fins al raig i s'enlaira de nou.Si l'ou no es trenca durant tota la jornada es considera bona senyal de cara al cicle que comença.
Un origen incert
Per a alguns savis aquest ritus és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continuu. Altres el veuen com un simple joc d'entreteniment propi dels temps de l'Edat mitjana. I d'altres associen l'ou amb el cos de Crist.
Com passa en l'àmbit dels significats, hi ha moltes teories respecte dels orígens de tan curiosa manifestació. Una de les més esteses la situa a Itàlia, on un frare dominic va veure l'acte en un petit poble i quan es va traslladar a Barcelona va proposar de fer-ho a la Catedral. Altres versions parlen concretament de la ciutat de Nàpols, en temps d'Alfons el Magnànim on l'«uovo che danzava» era un pur entreteniment entre els cortesans.
Segons l'historiador barceloní Ramon Nonat, que estudiat els arxius del claustre, el ritual es va començar a celebrar a Barcelona l'any 1440. D'altres, menys científics, pensen que tot va sorgir d'un joc inventat pels cuidadors dels jardins del claustre, coneguts per les seves sorolloses oques.
Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que sí és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, únic lloc de tot el món on actualment es fa ballar l'ou. Actualment destaca a Barcelona, Igualada, Cardona, Manresa, Martorell, Vic, Lleida, Reus, La Garriga, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Munt.
A Barcelona, una de les ciutats on el ritus és més popular, es pot veure ballar l'ou en un circuit per les fonts de l'Ateneu Barcelonès, Casa de l'Ardiaca, claustre de la Catedral, església de Santa Anna, museu Federic Marés, Reial Acadèmia de la Bones Lletres, Palau del Lloctinent, al claustre de la Parròquia de la Concepció del barri de l'Eixample i també al Poble Espanyol.
Mira.., mira l'ou com balla!
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Arxiu de la Catedral de Barcelona
https://catedralbcn.org/
Pla de la Seu s/n
08002 Barcelona
93 310 06 69
arxiu(ELIMINAR)@catedralbcn.org
Per saber-ne més
Llibres

L'ou com balla, l'efímer, el Corpus i la Catedral
Nil Rider Enrique
Publicacions de la Catedral de Barcelona
A tots ens meravella poder veure l'Ou com balla.. però què en sabem realment? Què significa?...
Articles

L'Ou com Balla
Jan Grau i Martí
L'Ou com Balla és un ou buit, damunt d'un brollador que té el peu guarnit de flors, de tal manera...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


L'Ou com Balla a Martorell (el Baix Llobregat)
- durant la Festa del Corpus i juntament amb la confecció de catifes florals al barri de la Vila es fa exhibició de l'Ou com balla al jardí de L'Enrajolada.
L'Ou com Balla a la Catedral de Barcelona (el Barcelonès)
- es tracta d'un espectacle lúdic que es celebra la vigília i el dia del Corpus, principalment al claustre de la catedral de Barcelona, però també en d'altres patis públics de la ciutat amb font i brollador de la ciutat, com ara la Casa de...
L'Ou com Balla a Arenys de Munt (el Maresme)
- es fa en el marc de les bredes, una de les manifestacions populars més tradicionals i peculiars del poble: la breda de la Plaça amb el seu florit "Ou com balla", la breda del Sindicat, la breda de la Riera i la breda de...
L'Ou com Balla a Tarragona (el Tarragonès)
- el costum de l'Ou com Balla es fa a l'interior de la Catedral de Tarragona i fou iniciat poc abans de 1936.
L'Ou com Balla a Lleida (el Segrià)
- aquest acte popular i tradicional, recuperat pel Patronat de Corpus, es pot veure al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs en horari de matí i tarda.
L'Ou com Balla a Manresa (el Bages)
- en el marc de la festa de Corpus. Durant aquest dia es pot contemplar l'Ou com Balla al brollador del claustre de la Seu
L'Ou com Balla a Igualada (l'Anoia)
- l'any 1975 retornà el costum de l'Ou com Balla al brollador de la plaça de Pius XII - ja s'havia fet a principi de segle.
Ou com Balla a Montblanc (la Conca de Barberà)
- segons l'Ismael Balanyà, autor del Llibre Verd de Montblanc, l'ou com balla també havia estat una tradició de Montblanc, però associada a la festa de Sant Isidre, el 15 de maig.
L'Ou com Balla d'Argentona (el Maresme)
- en el marc de la Diada de la Flor s'instal·la un Espai Floral amb un Ou com Balla al pati del Museu del Càntir.
L'Ou com Balla a La Bisbal d'Empordà (el Baix Empordà)
- és tradició que per Corpus de la Bisbal, festa en què hi ha documentats la presència d'una de les àligues i un dels dracs més antics de Catalunya, es faci l'ou com balla.
Ou com balla a Cardona (el Bages)
- se celebra en el marc de la festivitat de sant Jaume. La tradició es manté viva a la vila des de fa anys gràcies sobretot a la dedicació dels veïns i veïnes de la plaça sant Jaume. Amb l'ou com balla els veïns de...
De la mateixa població

La màscara és un element present en tot tipus de celebracions festives que permet la transformació de la identitat del portador. Malgrat que l'ús de màscares no és exclusiu de les festes de Carnaval, aquest element és un dels pilars fonamentals de qualsevol celebració carnavalesca.

Les festes dedicades a Sant Antoni Abat, tal i com se celebren a la comarca dels Ports de Morella (País Valencià), al Matarranya (Franja de Ponent) i a l'Illa de Mallorca, es caracteritzen per l'aparició de diferents tipus de dimonis, que aquell dia es passegen pels carrers ballant i cometent tot tipus d'entremaliadures.
