L'Ou com Balla

El temps de Corpus Christi, que celebra entre els cristians l'Eucaristia, es a dir, l'encarnació del fill de Déu en pa i vi, és pels fidels un dels moments més importants en el cicle festiu anual. A més, aquests dies litúrgics coincideixen habitualment amb l'arribada de la calor i el despertar de la natura, cosa que marca bona part dels ritus propis de la festivitat.

Les clàssiques enramades i catifes de flors, que omplen carrers i places a moltes localitats del principat en aquestes dates, en són una bona mostra. Aquestes tradicions, recreacions d'ancestrals homenatges a les potències naturals, posteriorment cristianitzades, coexisteixen amb moltes d'altres que tenen un significat similar.

L'Ou com balla està directament relacionat amb aquest tipus d'activitats. Bàsicament consisteix en colocar un ou buit damunt del raig d'una font i deixar que es mantingui a l'aire implulsat per l'aigua. El brollador està habitualment ornamentat amb tot tipus de motius florals, que a més eviten que l'ou caigui a terra.Si l'ou cau sobre l'aigua i no es trenca, torna a rodolar fins al raig i s'enlaira de nou.Si l'ou no es trenca durant tota la jornada es considera bona senyal de cara al cicle que comença.

Un origen incert

Per a alguns savis aquest ritus és una metàfora del cicle de la vida i una referència al temps i al moviment continuu. Altres el veuen com un simple joc d'entreteniment propi dels temps de l'Edat mitjana. I d'altres associen l'ou amb el cos de Crist.

Com passa en l'àmbit dels significats, hi ha moltes teories respecte dels orígens de tan curiosa manifestació. Una de les més esteses la situa a Itàlia, on un frare dominic va veure l'acte en un petit poble i quan es va traslladar a Barcelona va proposar de fer-ho a la Catedral. Altres versions parlen concretament de la ciutat de Nàpols, en temps d'Alfons el Magnànim on l'«uovo che danzava» era un pur entreteniment entre els cortesans.

Segons l'historiador barceloní Ramon Nonat, que estudiat els arxius del claustre, el ritual es va començar a celebrar a Barcelona l'any 1440. D'altres, menys científics, pensen que tot va sorgir d'un joc inventat pels cuidadors dels jardins del claustre, coneguts per les seves sorolloses oques.

Més enllà de la discussió sobre els orígens, el que sí és cert és que la tradició ha arrelat a Catalunya, únic lloc de tot el món on actualment es fa ballar l'ou. Actualment destaca a Barcelona, Igualada, Cardona, Manresa, Martorell, Vic, Lleida, Reus, La Garriga, Tarragona, Vilanova i la Geltrú i Arenys de Munt.

A Barcelona, una de les ciutats on el ritus és més popular, es pot veure ballar l'ou en un circuit per les fonts de l'Ateneu Barcelonès, Casa de l'Ardiaca, claustre de la Catedral, església de Santa Anna, museu Federic Marés, Reial Acadèmia de la Bones Lletres, Palau del Lloctinent, al claustre de la Parròquia de la Concepció del barri de l'Eixample i també al Poble Espanyol.

Mira.., mira l'ou com balla!