Festa major

L'esperit associacionista de les antigues entitats santboianenques, com l'Ateneu Santboià i l'Ateneu Familiar es posa de nou en marxa quan, a mitjans de maig, comença la Festa Major de sant Baldiri. La ciutat de la llibertat, el rugbi i el sanatori per malalts mentals celebra una de les festes majors més matineres.

La ciutat de Sant Boi de Llobregat, al bell mig de la plana de Barcelona, ha sabut conservar la seva identitat. El barri antic, aixecat al segle X al voltant del turó del castell, s'ha anat encavalcant amb altres construccions de períodes posteriors i amb els nous barris.

Sant Boi és conegut per diversos motius. En primer lloc és la ciutat on, el 2 de maig de 1743, va morir Rafael de Casanova, una de les figures emblemàtiques de la lluita del poble català per aconseguir les seves llibertats. Per altra banda, Sant Boi va ser l'indret escollit per celebrar un dels 11 de setembre més massius de la història recent, el de 1976, que festejava la part de llibertat recuperada. Però Sant Boi també és coneguda com la ciutat que va introduir el Rugbi a Catalunya i a tot l'Estat, a principis del segle XX, de la mà del santboienc Baldiri Aleu, i també per ser la ciutat que acull un dels hospitals psiquiàtrics més mítics del país.

Una història marcada per tarregades i pixagots

La Festa Major de Sant Boi compta amb una bona colla d'anys de tradició. Durant els segles XVIII i XIX fóren molt populars els anomenats 'cóssos', una mena de curses a cavall o a peu. Més tard, entre l'inici del segle XX i la guerra civil espanyola, la festa es féu cèlebre pels balls d'envelat que organitzava l'Ateneu Santboià.

L'Ateneu Sant Boià va néixer l'any 1895 sorgit de la coral La Marsellesa i va ser el centre cultural de la ciutat durant molts anys, marcant, amb els seus postulats renaixentistes de recuperació de la consciència nacional. Aquesta entitat republicana es va trencar l'any 1913 i va donar lloc a dues entitats que s'enfrontaren durant molts anys, l'Ateneu Santboià i l'Ateneu Familiar, coneguts amb els noms populars de 'tarregada' i 'pixagots'.

L'herència d'aquest esperit associacionista i coral es manté encara avui en moltes entitats, i especialment pel festival Altaveu, que té lloc al setembre.

La festa major avui

La festa comença el diumenge anterior al 20 de maig, diada de Sant Baldiri, amb l'Estirada de Corda, un dels actes que donen el tret de sortida de la Festa Major de Sant Boi. Es tracta d'una competició lúdica entre santjoanencs (els habitants de sant Joan d'Espí) i santboians que va començar l'any 1992 i que en l'actualitat es celebra durant tot al dia a banda i banda del riu Llobregat.

En l'organització de la festa major hi participen més de 50 entitats de la vila, en coordinació amb l'ajuntament. Els actes comencen la vigília del 20 de maig amb el pregó i el ball de festa major. El 20 de maig, la festa comença amb un ofici solemne, espectacles infantils i diversos concerts i balls. Durant els primers dies de la festa actua el bestiari institucional o de protocol de Sant Boi: l'àliga (2023) i un lleó blanc bicèfal (2024).

El dissabte de Festa Major, els actes comencen amb les matinades dels grallers, i durant tot el dia es succeeixen activitats per a tots els gustos i edats: la Fira del Joc i l'Aventura, una fira amb activitats i jocs pels més menuts que es celebra des de 1987, la Festa de la Gent Gran, que dura quasi dues setmanes, i la Trobada Gegantera, un esdeveniment organitzat per la Colla de Geganters i Grallers local des de 1990 i que compta amb la participació de moltes colles vingudes d'arreu de Catalunya. La Trobada consta d'una concentració, cercavila i ball final de tots els gegants participants a la plaça Deesa de l'Aigua del Parc de la Muntanyeta. Els actes de dissabte culminen amb la Tabalada i el posterior Correfoc, un esdeveniment que dóna pas al concert musical de la Festa Major que compta amb l'actuació dels millors grups del pop-rock català del moment.

El matí de diumenge de Festa Major comença amb una Trobada de Puntaires (des de 1994), una audició de sardanes i un Concurs de Paelles de Festa Major (des de 1997). A la tarda té lloc la trobada castellera, que es realitza des de 1994 a la plaça de l'Ajuntament i que compta amb diverses colles convidades. La festa es clou amb un gran castell de focs d'artifici.