Correfoc

La Festa Major de Barcelona, la Mercè, ha quedat per sempre associada a la paraula correfoc, un mot inventat en aquesta ciutat l'any 1979 per designar un nou model de cercavila de foc, participativa i profana, en què un grup de diables interacciona lúdicament amb els espectadors enmig d'un esclat d'espurnes, guspires i espetecs.

El naixement del correfoc

Barcelona celebra la seva multitudinària festa major pels volts del 24 de setembre, diada de la Mare de Déu de la Mercè, declarada patrona de la ciutat pel Consell de Cent l'any 1687. La festa ocupa, des de fa molts anys, un espai destacat en el món del foc festiu, per haver estat el lloc on s’utilitzà per primera vegada la paraula correfoc.

Els antecedents del que avui entenem per correfoc s'han de buscar a finals dels anys 70. Era la primera etapa de la transició postfranquista i arreu del país es vivia una època de reivindicació de la tradició pròpia i de l'ús del carrer com a espai festiu. Un període d'efervescència que, després d'anys de foscor, va situar a primera línia els elements de la cultura popular i tradicional catalana que havien estat silenciats pel franquisme.

L'Ajuntament de Barcelona no va ser aliè a aquest moviment i l’any 1979, sota l'impuls i la direcció d'un conjunt de persones vinculades al teatre de carrer, creadors artístics i diversos estudiosos de la festa, va decidir organitzar una «concentració de dracs» en el marc de les Festes de la Mercè que comptà amb la participació de les peces següents: Cucafera de Begues, Cuca de Castellbisbal, Drac de la Geltrú, Momerota de Mataró, Drac del barri del Carme d’Olot, Drac de Ribes, Drac de Solsona, Drac de Vilafranca, Drac de Vilanova i Drac del grup d’animació El Drac (els de la Patum no van voler assistir-hi). 

En aquella exhibició pels carrers de Barcelona, les bèsties anaren acompanyades per uns dimonis creats per la companyia de teatre Comediants i per dos balls de diables tradicionals, el Ball de Diables de l'Arboç i el Ball de Diables de Vilanova, que van encendre carretilles, tal com feien a les seves respectives poblacions. La cercavila va sortir de la plaça Sant Jaume, va pujar Rambla amunt i va acabar a la plaça Catalunya, amb una actuació final dels diables.

En un moment de la cercavila, per a sorpresa de tothom, alguns espectadors es van posar a ballar amb els diables, en comptes d’esquivar-los o mirar-s’ho de lluny. La guàrdia urbana va voler impedir-ho, però els organitzadors els van demanar que els deixessin fer. Per la seva banda, els diables, sortint-se del protocol oficial i estricte, i empesos per forces misterioses, es van dedicar a interactuar amb els espectadors. Aleshores es va produir l'associació d'idees que va batejar aquell acte amb el nom de correfoc '—Mira com corren sota el foc... corre-foc!!—. L'any següent, el 1980, el programa de les Festes de la Mercè ja incloïa el nom de correfoc de forma oficial per anomenar aquesta cercavila de foc de bèsties, dimonis i diables.

A partir d’aleshores el nom de correfoc feu furor i de mica en mica s’escampà pertot arreu. Seguint el període d’agitació cultural que hi havia al país, es restauraren dracs antics i se'n feren de nous, i sorgiren noves colles de diables a tot arreu, a Barcelona ciutat i també a altres pobles de Catalunya on no hi havia tradició. I el que és més important, moltes ciutats i pobles començaren a organitzar —i a anomenar correfoc— aquest model de cercavila en què la interacció amb els assistents és fonamental.  

El correfoc barceloní

A Barcelona, el Correfoc ha anat agafant cos i ànima fins a convertir-se en un dels elements més importants i concorreguts de les Festes de la Mercè. Des de la seva primera edició, en què participaren deu dracs i dues colles de diables, el Correfoc barceloní ha anat creixent en nombre de participants (l'any 1990 foren trenta grups de diables i tretze dracs) fins que es va decidir que només hi participarien bèsties i colles de la ciutat.

El recorregut també ha variat amb els anys: així, a diferència del primer Correfoc, el de 1990 sortia de la plaça Sant Jaume, Via Laietana avall i fins al monument a Colom. Durant molts anys, el Correfoc es desenvolupà íntegrament per la Via Laietana, des de la plaça de la Catedral fins a Correus. L’any 2022, a causa de les obres que s'estaven fent a la Via Laietana, es traslladà a la seva ubicació actual, el Passeig de Gràcia.

El Correfoc és organitzat per la Coordinadora de Diables i Bèsties de Foc de Barcelona i l'Institut de Cultura de l'Ajuntament de Barcelona. Se celebra el dissabte més proper al 24 de setembre, diada de la Mercè. A la tarda hi ha el Correfoc infantil i a la nit actuen les colles de diables i bèsties barcelonines, que mostren tot el seu poder encenent durant unes hores el centre de la ciutat, en un esdeveniment massiu que en poc temps s’ha convertit en un dels plats forts de la festa major.

El Correfoc actual comença amb un petit espectacle pirotècnic a la porta de l'Infern, punt de sortida del trajecte de foc. Es tracta d'una immensa estructura que simula l'entrada de l'inframon i que totes les colles travessen, una a una, abans de començar el seu recorregut. Una vegada bèsties i dimonis comencen a escopir foc pels quatre costats, l'aire s'omple de llum i color i el carrer bull, de joia i excitació, entre fum, espetecs i espurnes. La màgia que desprenen les bèsties de foc i els diables conquereix la ciutat. I els barcelonins, esperitats, salten amb els diables seguint-los en la seva dansa infernal.

Un dels principals trets distintius del Correfoc barceloní és que hi participen massivament tant els barcelonins, que cada any s'atansen ritualment per saltar esperitats amb els diables, però també els milers de turistes i altres persones vingudes d'arreu, que veuen per primera vegada, atònits i incrèduls, aquest meravellós espectacle de carrer, obert i participatiu, el nom del qual fou inventat en aquesta ciutat. Correfoc: un nou nom per designar un nou tipus d’acte basat en el fet ancestral de jugar amb el foc.