Correaigües i xeringades

En els darrers anys han proliferat a les terres de parla catalana els correaigües, poalàs, banyàs i xeringades: multitudinàries guerres lúdiques d'aigua que se solen celebrar en el marc de les festes majors d'estiu i que han esdevingut una divertida manera de combatre la calor.

Passar la calor i divertir-se amb l'aigua

L'estiu és, en moltes poblacions catalanes, sinònim de calor intensa. El període estiuenc és també el temps festiu per excel·lència, ja que coincideix amb les vacances laborals i amb l'època en què, tradicionalment, es feia festa grossa en acabar les tasques al camp. No és estrany, doncs, que a les localitats on la xafogor és més insuportable i on hi ha més ganes de gresca hagi nascut el correaigua: una manifestació festiva singular que uneix tots dos elements mitjançant remullades col·lectives on la gent es llança aigua amb galledes, mànegues, globus o qualsevol altre recipient.

Origen i petita història del correaigua

Tot i que segurament aquesta modalitat de joc festiu, que també trobem en d'altres cultures, ja existia molt abans, les primeres referències modernes daten dels anys 80 amb la recuperació de les llibertats democràtiques.

Tot i que aquesta modalitat de joc festiu -present també en d'altres cultures- segurament ja existia molt abans, les primeres referències modernes se situen als anys vuitanta del segle XX, amb la recuperació de les llibertats democràtiques.

Sembla que el nom correaigua es va manllevar del seu homònim pirotècnic, el correfoc, tot seguint la tendència d'incorporar aquest prefix a les activitats itinerants pels carrers de la vila (correbars, correllengua, corretraca, etc.). De fet, als inicis dels correfocs ja es llançava aigua des de balcons i finestres per remullar els participants, però aquesta pràctica es va abandonar perquè augmentava el risc de relliscades entre els diables.

Modalitats i noms del correaigua

El correaigua presenta diverses modalitats segons la tradició de cada municipi:

- Format cercavila: en la majoria de localitats consisteix en una cercavila per diferents carrers i places. L'organització disposa al llarg del recorregut cisternes, tancs, mànegues connectades a la xarxa municipal, camions de bombers, tractors amb cubes i altres dipòsits d'aigua, a més de repartir galledes i altres estris entre el públic per tal que puguin llançar l'aigua. La complicitat dels veïns dels carrers i places per on passa la cercavila és clau: molts se sumen a la festa llançant aigua des de balcons i finestres amb galledes, globus o fins i tot olles.

Aquesta modalitat se celebra en diverses poblacions del Bages (Manresa, Santpedor, Navarcles, Cardona, Sant Joan de Vilatorrada...), del Vallès Oriental i Occidental (Cardedeu, La Garriga, Canovelles, Sant Antoni de Vilamajor, Santa Perpètua de Mogoda, Les Franqueses...) i de la Selva (Blanes...). A Olot (la Garrotxa) se celebra la Turinada, una multitudinària cercavila nocturna pels carrerons estrets del centre històric durant la qual els joves assistents demanen que els llancin aigua des de balcons i finestres de les cases al crit de 'No siguis rata, que l'aigua va barata!'. La Turinada va néixer el 1990 i és l'acte que condueix als participants cap al Ball de l'Hora, un dels més multitudinaris, bojos i emblemàtics de la festa major olotina per a la joventut, que balla durant una hora sense parar al so de música enllaunada i mentre els llancen aigua. A Berga (el Berguedà), la celebració aquàtica té lloc durant la Festa dels Elois, al juliol, quan cavalls i mules -i els seus acompanyants- són beneïts amb aigua des de carrers, places, balcons i finestres. A Camprodon (el Ripollès) se celebra la Baixada de la Font de Sant Patllari, durant la qual milers de joves plens de fang baixen al poble demanant 'Aigua!'. A Sant Vicenç de Castellet s'anomena 'Remullada', i a Alella, 'Guerra Guarra', ja que a l'aigua hi afegeixen fang i farina de colors per acabar ben empastifats. En altres punts de Tarragona i Lleida, com a Rocafort de Vallbona, en diuen, ras i curt, 'Guerra d'aigua'.

- Format en espai fix: en altres localitats el correaigua no és una cercavila itinerant sinó que es desenvolupa en un espai delimitat, com ara una plaça. Amb diferents dipòsits o sortidors d'aigua a l'abast, s'inicia una autèntica batalla festiva amb l'únic objectiu de remullar i remullar-se.

Aquesta modalitat la trobem especialment al Vallès Oriental (Granollers...), al Maresme (Mataró, Calella, Pineda, Caldes d'Estrac, Cabrera de Mar, Llavaneres, Tordera, Vilassar de Mar, Argentona, etc), però també a Osona (Cantonigròs). En alguns indrets, aquesta guerra lúdica es coneix com a 'Xeringada', ja que es desenvolupa amb xeringues de plàstic. En molts d'aquests pobles, les xeringades s'organitzen pensant en els més petits i compten amb una versió infantil i una de juvenil.

Altres denominacions al País Valencià

En diferents municipis del País Valencià (Torre de les Maçanes, Xixona, Benifallim, Relleu, Albalat dels Sorells...), aquestes remullades es coneixen com a banyàs (banyades). En altres localitats, com Sedaví, s'anomenen poalàs, fent referència als poals o galledes que s'utilitzen per llançar-se l'aigua els uns als altres.