Mula

Nascuda per representar la guita de la Patum de Berga en un espectacle celebrat a la ciutat a finals dels anys vuitanta, la Mula és una bèstia que forma part del seguici festiu de Sant Feliu de Llobregat. La seva principal singularitat és que la porta una de les primeres i poques colles de bestiari de Catalunya formada exclusivament per dones.

Breu història

L’origen de la Mula es remunta a finals de la dècada de 1980, en un moment d’eclosió i interès renovat per les bèsties fantàstiques, els diables i la pólvora festiva arreu del país. En aquest context, el maig del 1988, l’Esbart de l’Agrupació Cultural Folklòrica de Sant Feliu va representar la Festa Berguedana, un espectacle que emulava la Patum de Berga. Amb el permís corresponent, es van crear diverses figures a imatge i semblança de les berguedanes: quatre gegants, dotze capgrossos, vuit cavallets del ball de turcs i cavallets, sis maces i, finalment, una guita, que van batejar amb el nom de Mula.

La figura va ser dissenyada pel mateix director de l’espectacle, Manel Carpi i Rosell, construïda pel ninotaire Josep Cardona 'Nona' i vestida per la modista Llúcia Laborda. A diferència de la guita berguedana, la Mula era més petita i de color negre. Tenia un cap de drac fet de cartró, un coll de girafa, un cos de mula fet a partir d’una estructura de malla de filferro que anava coberta amb una tela de cotó, i una cua de cavall. Tot i que va participar en diverses sortides durant alguns anys, amb el temps va quedar arraconada en un magatzem.

L'any 1995, unes noies de l’Esbart van trobar la Mula per casualitat mentre buscaven vestits al magatzem de l’Agrupació. Van quedar tan meravellades amb la figura que van proposar treure-la de nou per a la Festa de Tardor d’aquell mateix any. Juntament amb altres amigues, van fundar una secció pròpia dins l’Agrupació Folklòrica per fer-se càrrec de la que aleshores era la tercera bèstia de foc de la ciutat (que ja comptava amb la Garsa i el Drac). Durant uns anys, la colla va ocupar-se de treure la Mula per la Festa de Tardor i en els correfocs on la convidaven. Gràcies al seu aspecte amigable i poc agressiu, la Mula va guanyar-se de seguida l’afecte del públic, especialment dels més petits.

Amb el pas dels anys i el deteriorament de la figura, l'any 2010 es va encarregar una nova Mula al constructor Jaume Coma. Aquesta versió va mantenir l’aspecte general de la seva antecessora, però per guanyar consistència i equilibri, es va fer lleugerament més gran i amb el coll i part del cos de cartró-pedra. També se li van suavitzar els trets facials per tal de fer-la encara més dòcil. La figura, que és portada per una sola persona, disposa de dues faldilles (una de vellut per als lluïments i una altra que s’utilitza per als correfocs) i dos punts de foc mòbils que s’instal·len mitjançant un suport de ferro al coll i a la cua. 

La principal singularitat de la guita Mula de Sant Feliu de Llobregat és que la colla està integrada exclusivament per dones. Aquest requisit, que va néixer espontàniament l’any 1995 quan les noies van trobar la Mula vella al magatzem, es va blindar en la darrera modificació dels estatuts de règim intern. Així, és una de les poques colles de diables i bestiari de Catalunya exclusivament femenines, al costat de les Bruixes del Nord de Sabadell, les Diablesses de Mataró o la Hipodragona de Terrassa. Des de l’any 2019, compta amb el seu propi grup de percussió femení: les Timbaleres de la Mula.

Festes en què participa

Actualment, la Mula realitza diverses sortides al llarg de l’any. Durant les Festes de Primavera, el segon cap de setmana de maig, la mainada més petita de Sant Feliu li pot lliurar el xumet, i la colla organitza activitats populars, com La Gimcana i el Bingo de la Mula. Per Pasqua Granada, en el marc de l’Aplec de la Salut, la figura es desplaça fins a l’ermita per efectuar el seu ball.

Tanmateix, la seva gran cita és la Festa de Tardor, el cap de setmana més proper a l’11 d’octubre, on apareix quatre vegades. El primer dia de la festa desfila en cercavila en el Seguici amb la resta de colles de cultura popular i després fa el seu ball propi durant el Ball dels Entremesos. Dissabte a la nit participa en el correfoc nocturn acompanyada per les altres bèsties de foc i colles de diables de la ciutat. La figura també fa acte de presència el dia del correfoc infantil, aquesta vegada disparant pirotècnia sense tro. Finalment, la Mula surt el darrer dia de la festa en el marc de la Cercavila de Colles, la desfilada de totes les colles de la ciutat que tanca les celebracions.

Com a secció de l’Agrupació Folklòrica de Sant Feliu, la Mula també participa en correfocs i cercaviles d’altres poblacions quan hi és convidada. Durant anys, per exemple, ha estat una de les colles habituals de la Gamverrada, la festa feminista organitzada a Tàrrega per celebrar el Vuit de Març. 

La figura original de la Mula es manté exposada durant tot l’any a l’edifici de la Nau, juntament amb la resta del patrimoni festiu la ciutat, i només surt en ocasions molt extraordinàries.

(Text elaborat amb informacions de Clàudia Chacon)