Drac de Santa Margarida

Nascut l'any 2011 per iniciativa de l'Agrupació de Balls Populars, el Drac de la Riera de Gaià és una figura polifacètica. Tant pot demostrar la seva ferotgia amb unes imponents enceses durant els correfocs, com mostrar-se dòcil quan la santa l'amansa durant l'entremès que protagonitza el dia central de la festa major.

El Drac de Santa Margarida és l’única figura de bestiari festiu de la Riera de Gaià. La peça fou construïda l’any 2011 per iniciativa de l’Agrupació de Balls Populars i gràcies al treball de l’artista Joan Miró i Oró. La bèstia, que fa uns tres metres de llargada i és portada per una sola persona, se singularitza per tenir dues ales obertes, la cua recaragolada, dos braços acabats en urpes i un rostre que guaita de gairell amb la boca tancada.

La figura representa el drac que apareix a l’hagiografia de santa Margarida d’Antioquia, una màrtir de la tradició cristiana. Segona la seva cèlebre llegenda, mentre la jove era a la presó per haver-se negat a renunciar a les seves creences, se li va aparèixer el diable en forma de drac colossal i terrorífic. El drac es va empassar la santa, però ella, protegida amb el senyal d’una creu, va poder estripar el ventre de la bèstia des de l’interior i va aconseguir sortir-ne completament il·lesa. Després d’aquest episodi, la santa va poder domesticar la fera.

Festes i sortides pròpies

El Drac protagonitza diversos actes durant la Festa Major de la Riera de Gaià, que se celebra cada any pels volts del 20 de juliol, diada de Santa Margarida. En totes les seves sortides, la figura actua sempre acompanyada pel seu propi grup de tabalers.

Un dia abans del 20 de juliol, el drac protagonitza la Despertada de Drac. La figura es trasllada fins a un local del poble (que representa la cova on rau la bèstia) i els infants s’hi desplacen armats amb unes matraques de fusta anomenades “despertadracs” que fan rodar per fer soroll i despertar l’animal. Un cop despert, el drac fa una petita cercavila sense foc fins al lloc on es fa la Vetlla del Drac, un sopar popular a base de productes locals que s’amenitza amb un concert d’acordió, instrument de gran tradició al poble.

L'endemà de la Vetlla, la figura demostra tota la seva ferotgia en el tradicional correfoc que recorre els carrers del nucli històric juntament amb els diables del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera. Un dels moments més especials d’aquest correfoc té lloc quan la comitiva passa per davant de la capelleta dedicada a la patrona que hi ha al carrer Major. En aquest punt, l’espai es tenyeix literalment de vermell en record de la sang vessada durant el martiri de la santa: el terra s’omple amb artificis pirotècnics vermells, els diables fan servir uns sortidors del mateix color i el drac realitza una encesa especial per fases que culmina amb carretilles vermelles just en el moment en què passa per davant de la capelleta. El correfoc acaba a la plaça Major quan, després de les enceses de lluïment dels diables i el drac, es fa una encesa conjunta final.

El diumenge de festa major a la tarda el Drac participa en la cercavila del seguici popular, juntament amb el Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera, el Ball Cintes, el Ball de Bastons, els Gegants Manotes, el gegant Bertran i els Grallers de la Riera. Novament, en passar per davant la capelleta del carrer Major, el drac ret homenatge a la patrona encenent carretilles de color vermell.

El dia central de la festa, el 20 de juliol, el drac és el protagonista de l’Entremès de Santa Margarida, una singular peça de teatre popular que escenifica un episodi de la vida d’aquesta heroïna cristiana matadora de dracs: el moment en què, després de sortir de la panxa de la bèstia, la santa aconsegueix domesticar a la fera. Els papers principals d’aquest entremès recauen en el mateix Drac i en una nena del poble d’entre 9 i 12 anys que encarna a la santa. La primera representació es fa davant de l’església parroquial tot just acabat l’ofici solemne. La nena adreça unes paraules al drac amb fermesa per foragitar-lo i, després, al so de les gralles i els tabals, efectua una dansa al seu voltant mostrant-li la creu. Finalment, li col·loca al coll una cinta blanca -símbol de puresa i virginitat- i se l’enduu simbolitzant que l’ha domesticat. A continuació, s’inicia una cercavila encapçalada per la santa que arrossega el drac amb la cinta blanca al coll enmig del ritme marcat pels timbalers. Darrere seu hi desfilen la resta de balls populars (ball de bastons i ball de cintes). Durant el recorregut, l’entremès es torna a representar en tres punts més del poble.

L'Entremès de Santa Margarida va néixer l’any 2011 com una derivació (spinoff) del Ball de Santa Margarida, un antiquíssim ball parlat del qual es té constància escrita a la vila almenys des del 1860. Com que a la Riera de Gaià no hi havia referències històriques de cap Entremès de Santa Margarida ni de cap Drac festiu (com els que si existien a les processons de Corpus de Barcelona i València al segle XV) es va optar per crear aquesta nova peça teatral utilitzant la música i fragments del text del ball tradicional. El Ball de Santa Margarida original és una recreació dramatitzada més complexa i llarga -amb parlaments, dansa i música- de la vida de la santa, que actualment només es representa de manera molt esporàdica el marc de la festa major (l’última va ser l’any 2008).

El Drac de Santa Margarida també es desplaça fins a Ardenya pels volts del 23 d’abril per celebrar la festa de Sant Jordi, patró d'aquesta pedania de la Riera de Gaià. Durant el matí, el Drac participa en la cercavila amb la resta de balls populars de l'Agrupació de Balls Populars de la Riera de Gaià i, a la nit, s'uneix als diables per omplir de foc els carrers en el correfoc i la carretillada final.