Ball de diables
Llucifer, ara una te'n diré...
Sant Quintí de Mediona (l'Alt Penedès)
Vegueria de Penedès
Diferents moments de l'any
Redacció festes.org (Publicació: 12.06.2025 | Actualització: 15.06.2025)
Manel Carrera i Escudé
El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona, un dels balls de diables més antics de Catalunya, se singularitza pel seu vestit-granota blau i pel fet que la seva representació parlada, el Típic, no acaba amb la victòria de l’exèrcit del Bé sobre el del Mal, sinó amb empat i Llucifer emplaça els dos exèrcits a un nou combat l’any següent.
Les principals característiques del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona són la seva continuïtat ininterrompuda des de fa moltíssims anys; l'acte sacramental o 'Tipic' i els versos o versots que fa cada diable (rodolins amb una cantarella molt característica), i el vestuari, que és el mateix des de fa més de 130 anys, tot i que, a causa de les cremades i del pas del temps, se n'han fet renovacions conservant el model original.
Història
La primera referència escrita sobre el Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona està datada del 18 d'agost de l'any 1853, tot i que tothom té clar que l'origen del ball ha de ser molt anterior. La referència és del diari barceloní 'El presente' i explica que per la Festa major de Sant Quintí surten dos dracs (el vell i el nou), llançant foc com és costum cada any i que sortiran també els ball de bastons, gitanes, pastorets, etc per anunciar la festa. Concretament diu:
“Fiesta Mayor de Sant Quintín de Mediona. Se celebra la esperada fiesta en los dias 20,21 y 22 del corriente mes de Agosto. Por la tarde del dia 20 empezaran a recorrer las calles de la población los 2 Drachs (viejo y joven) arrojando fuego a cual mas como se acostumbra todos los años saldran también temprano los bailes de Bastons, Diablos, Gitanas, Pastorets, etc… para anunciar la fiesta del mártir Sant Justino. Al anochecer se pasara en procesión a casa del señor administrador a buscar el referido santo trasladandolo a la iglesia acompañado de la brillantez acostumbrada y de todos los bailes (…)”
El Típic
L'acte sacramental del Ball de Diables de Sant Quintí és anomenat popularment el 'Típic'. El seu origen és desconegut, probablement noucentista i està escrit en català i castellà antic.
Es tracta d'una representació de la lluita entre l’exèrcit del bé i el del mal que, a diferència d’altres balls parlats, acaba amb empat i Llucifer emplaça els dos exèrcits a un nou combat l’any següent. Només dura 5 minuts. Seguidament tenen lloc els versos o versots, durant els quals cada diable fa sàtira amb una cantarella molt característica, de temes d'actualitat. El Típic i els versos duren de 30 a 40 minuts.
El representen 14 diables, distribuïts en dues fileres, una davant de l’altre de la manera següent: el Llucifer, la Diablessa, un àngel, Sant Miquel, 8 diables i dos tabalers darrera Llucifer que marquen els passos que es faran durant la representació. A més, acompanyen el ball dos diables que reparteixen carretilles, dos que encenen i un o dos que porten el carretó. Al mig hi ha la Diablessa, col·locada entre els dos primers diables de la filera. El Típic també té dos personatges destacats com l'”Alferez” i el Primer Borró. Se situen als dos costats del Llucifer.
El Típic es fa dues vegades per la festa major de Sant Quintí a l'agost: dissabte al vespre, a la plaça de l’església davant de l’ajuntament i després d’una cercavila pels carrers Joan Sardà Pi Maragall i plaça de l’església, i diumenge al migdia, també a la plaça de l’església, després de les matinades per la majoria dels carrers i barris del poble.
El vestuari
El vestuari del Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona es caracteritza pel color blau de les granotes i les espardenyes de set vetes vermelles que duen tots els membres del ball. D'entre els diables es distingeixen l’Alferes i el Primer Borró que duen el seu distintiu a la màniga segons el rang. Els diables disparen pirotècnia amb unes maces de fusta pintades de vermell que acaben en forma esfèrica.
La Diablessa porta un vestit de color vermell amb faldilla llarga i diables negres bordats, un barret i un punyal penjat al cinturó. Al correfoc porta una maça en forma de barret amb capacitat per a unes 140 carretilles, i al 'Típic' en porta una com la de la resta dels diables, però una mica més grossa i ovalada.
Llucifer porta un vestit-granota de color blau, amb una capa llarga guarnida amb un drac vermell i una gran mitra de cuir vermella amb banyes negres. Al correfoc porta una forca amb una cara dibuixada que simbolitza el mateix Llucifer, amb capacitat per a 198 carretilles. Al 'Típic' porta una maça d'estellar esberlada de les puntes on hi caben 9 o 10 carretilles.
L’àngel va amb una túnica blanca, cinturó negre i una petita espasa a la mà, mentre que Sant Miquel duu una túnica de color blau cel amb valona, un cordill com a cinturó on penja un estàndard amb la senyera, i una llarga espasa.
Has detectat algun error? Avisa’ns!






Galeries d'imatges

Galeria principal
Manel Carrera i Escudé
2006 · 7 fotografies
Ball de diables de Sant Quinti de Mediona
Manel Carrera i Escudé
2013 · 11 fotografiesContacte
Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona
https://diablesdesantquinti.cat/
C/ General Weyler, 12
08777 Sant Quintí de Mediona
696 850 508
diablessantquinti(ELIMINAR)@gmail.com
Per saber-ne més
Llibres

La danza de los diablos
Julia Elena Fortún Melgarejo
Ministerio de Educación y Bellas Artes, Oficialía Mayor de Cultura Nacional de Bolívia
Un estudi dedicat exclusivament a les danses de diables de Bolívia i Perú. Aquest treball va...

150 anys. Ball de Diables de Sitges
Diversos autors
Edicions El Mèdol
Aquest llibret recull els primers 150 anys d'aquest Ball de Diables, 1853-2003, amb informacions...

El Ball de Diables a Tarragona. Teatre i festa a Catalunya
Jordi Bertran Luengo
Edicions El Mèdol
El Ball de Diables de Tarragona. Teatre i festa a Catalunya és el treball d'investigació més...

Ball de diables de Torredembarra. Deu anys d'una tradició centenària.
Josep Bargalló i Valls
Edicions El Mèdol

El Ball de Diables d'Igualada. Un entremès dels temps medievals ençà
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Carrutxa
En aquest llibre, a partir d'un exhaustiu buidat de la documentació conservada, l'autor dibuixa la...

Ball de Diables de l'Arboç
Esteve Cruanyes i Oliver
Ball de Diables de l'Arboç
Llibre monogràfic on es fa un repàs de la història, la trajectòria i les característiques...

L'Arboç i els diables penedesencs. Els parlaments, element característic d'un model
Daniel Vilarrubias i Cuadras
Ball de Diables de l'Arboç
Aquest llibre sorgeix d'una iniciativa original de Frederic Herrero Calvo, estudiós del model de...
Articles

Concomitàncies entre els balls de diables catalans i les «diabladas» d'Amèrica del Sud
Jordi Rius i Mercadé
Festes.org

El Ball de Diables de Sant Quintí de Mediona
Jordi Bertran Luengo
Si analitzem els diferents textos conservats del Ball de Diables en l'àrea etnogràfica del...

600 anys de diables a Cervera
Jordi Soldevila i Roig
Segarra Actualitat
Les primeres dades que tenim de l'aparició dels diables a Cervera es troben a les ordinacions del...

Diables que no versen
Ramon Vallverdú Albornà
Festes.org
Ser uns enamorats i practicants de la cultura popular del nostre país des de ben petits, ens porta...
També et podria interessar
De la mateixa categoria



Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera
La Riera de Gaià (el Tarragonès)
Ball de Diables de Sant Pere de Ribes (el Garraf)
- web d'aquest grup que participa de la modalitat pròpia dels pobles del Penedès, amb la representació teatral i els versos satírics. Tot i que es va formar l'any 1988, per les seves arrels, forma part de les colles anomenades "històriques". La constància de l'existència...
Diables Carranquers de Cervera (la Segarra)
- pàgina oficial dels Diables Carranquers de Cervera. Els protagonistes de l'Aquelarre. L'origen dels diables a la ciutat és de principis de segle XV, concretament estan documentats a l'arxiu comarcal el 9 de juny del 1411. Fan un ball parlat de caire satíric.
Ball de Sant Miquel i els Diables d'Igualada (l'Anoia)
- ball de diables centenari, amb parlaments originals. Els diables a la ciutat d'Igualada apareixen documentats per primera vegada el 1451, quan es va demanar a Joan d'Aranda de Jorba que deixés un arnés blanc per al Sant Miquel, tal i com ja havia fet...
De la mateixa població
