|
Calendari: Festes de Tardor > Festes i fires gastronòmiques > Festes i fires de la ratafia
|
|
Festa de la Ratafia
Un món que gira entorn de la ratafia casolana
Santa Coloma de Farners (la Selva), Segon cap de setmana de novembre
Tast de ratafia
Vestit d'època
Un artesà a la Fira
Un dels productes de la fira
Imatge gràfica de la festa
Logotip 25 anys Festa de la Ratafia
La ratafia de la festa
Ratafies casolanes presentades al concurs
Cartell de l'any 1993
|
| D'entre totes les celebracions relacionades amb la ratafia que se celebren a Catalunya aquesta és la més antiga i arrelada. Estructurada al voltant d’un concurs de ratafies i d’una fira, la festa està destinada a preservar i ampliar la tradició al voltant de l'elaboració d'aquest licor espirituós.
La Ratafia i Santa Coloma
La Festa de la Ratafia és una celebració molt arrelada a la capital de La Selva, on l’elaboració d’aquesta beguda disposa d’una gran tradició familiar. La ratafia és una maceració de nous verdes, aiguardent i una combinació -diferent segons cada elaborador- de diverses herbes aromàtiques boscanes. Durant molts anys, a les cases de Santa Coloma s’hi feia ratafia de forma artesanal. Per Sant Joan es recollien les herbes, les espècies i les nous verdes i es posava en aiguardent durant 40 dies. Tot seguit es filtrava el líquid resultant, es barrejava amb aigua i sucre i es deixava reposar.
Amb els anys, aquest important costum de pagès es va anar perdent però la tradició ratafiaire va deixar un important llegat cultural que ha permès per una banda anar ampliant la popularitat d’aquest licor i, per l’altra, la celebració anual d’una festa dedicada a preservar la seva memòria, divulgar-ne les seves virtuts entre els visitants i contribuir a generar més coneixement sobre l’art de la fabricació i el tast d’aquest licor.
Estructura de la festa
La Festa de la Ratafia té lloc cada any el segon cap de setmana de novembre. L’acte central de la celebració ha estat, des del seus inicis, el Concurs de la Ratafia, un concurs en què nombrosos elaboradors artesans presenten les seves ratafies casolanes. Durant uns dies, les combinacions més agosarades i les més clàssiques d’herbes es barregen a Santa Coloma de Farners en el marc d’un esdeveniment internacional que aplega a desenes d'experts en l’elaboració d’aquest licor. El divendres anterior a la festa es reuneix un jurat qualificat que tria d’entre les ratafies presentades a concurs, la millor. El Concurs continua divendres al vespre amb el Sopar a la Vela (la carpa) de la Ratafia, que inclou un menú amb algun toc de ratafia, en el transcurs del qual es fa l’acte de lliurament dels premis Garrafa d’or (a la millor ratafia), Garrafa de plata i Garrafa de bronze (per la segona, tercera i la millor ratafia local). L’acte acaba amb un ball.
Un altra dels actes preparatoris de la festa és el Taller de la Ratafia, que inclou sortides al bosc per conèixer les herbes i nombrosos consells per a elaborar la ratafia.
El volum més important d’actes de la festa es celebra al voltant de la Fira de la Ratafia (des de 1985), una mostra comercial on es poden trobar ratafies de tot Catalunya i, alguns anys, també ratafies d’arreu del món, així com productes elaborats en base a aquest licor. Durant tots els dies que dura la festa, els fabricants catalans i internacionals de ratafies instal·len les seves parades a la Plaça Farners i rodalia perquè els seus licors puguin ser tastats i comprats. La Fira és completada amb una mostra d’artesania, productes naturals i alimentació. També hi participen organitzacions i entitats del municipi, que mostren els seus productes i activitats.
La Festa de la Ratafia, també inclou una gran oferta lúdica i cultural que inclou, al llarg de tot el cap de setmana, concerts, actuacions teatrals, exposicions i cercaviles.
Dissabte al matí, alguns restaurants ofereixen tastets de borratxos amb ratafia, el tradicional “Pinxo de Ratafia” i pinxos per als més menuts i el Centre Excursionista Farners ofereix la tradicional degustació d'aigües de diferents fonts de Santa Coloma. Dissabte a la tarda, trobada dels Gegants de Santa Coloma (que representen dos bosquerols que porten noms de plantes remeieres relacionades amb l´elaboració de la ratafia, Romaní i Farigola) amb les colles convidades, cercaviles, xarangues, animació, representacions teatrals, etc. A la nit es fa el concert musical Festa de la Ratafia.
Diumenge al matí, hi ha demostració d’oficis tradicionals (elaboració neules, d’eines de tall i forja, etc), Trobada de Puntaires, Concurs de Dibuix amb guixos sobre llambordes, espectacles per als menuts, entre d'altres
La festa elabora, cada any un got de la Ratafia col·leccionable diferent. A més a més, durant aquests dies els pastissers de Santa Coloma promouen pastissos, bombons i galetes que tenen la ratafia com a principal ingredient.
Petita història de la festa
La Festa de la Ratafia es celebra des de l’any 1982 quan, de la mà del grup juvenil Jovent del Poble -entitat llavors implicada també en altres manifestacions culturals de la ciutat- va organitzar el primer Concurs d’aquest licor d’herbes. En les dues primeres edicions, el Concurs de la Ratafia era un dels actes de la Festa Major de Santa Coloma de Farners, que se celebra pels volts del 24 de setembre, però a partir de l’any 1984 es va instituir com a festa separada. Amb els anys s'ha convertit en la festa més assenyalada de Santa Coloma de Farners i en l’actualitat està considerada una segona Festa Major.
Actualment l’organització de la festa va a càrrec de l’Ajuntament de Santa Coloma en col·laboració amb altres entitats i associacions de ratafiaires locals.
La feina feta, per part de les diferents organitzacions que al llarg d’aquests 25 anys s’han fet càrrec o han col·laborat en aquesta Festa-Concurs ha deixat un alt llegat cultural a la capital de La Selva i ha convertit aquesta fira en un punt de referència pel que fa a l’elaboració i a l’estudi d’aquest licor. Al llarg dels anys s’han recuperat antigues receptes familiars i sobretot les valuoses fórmules d’en Francesc Rosquelles, antic comerciant colomenc, que daten del 1842 (les més antigues que es conserven a Catalunya) i que s’han pogut re-elaborar en producció limitada amb els noms de Ratafia 1842 i La Nou Verda, que està feta amb espècies i nou verda, però sense herbes.
També s’ha creat un corrent d’experiències que passen d’avis a nets propiciant molt bones relacions generacionals. Al llarg dels anys de recerca s’ha ampliat l’interès per la ratafia a altres àmbits culturals com també en el ram de la restauració i s’ha fomentat el coneixement i la divulgació de les investigacions sobre el licor. La Festa també ha permès establir contactes amb diversos indrets d’Europa i d’arreu del món que comparteixen l’entusiasme per aquest món que gira al voltant de la ratafia casolana.
Text: Redacció festes.org
Fotografies: Marc Alsina, Ajuntament de Santa Coloma de Farners i Arxiu festes.org
|
Ratafia casolana |
|
Recepta per fer ratafia a casa
El nom de ratafia s'aplica als licors fets amb nous o amb combinacions de nous i herbes aromàtiques. És un licor alcohòlic assaborat amb fruites o herbes aromàtiques que es pot fer a casa amb els següents ingredients:
Alcohol de 90º o 95º
1 Nou verda
4 claus d'espècia
Canyella
Nou moscada
Es pot fer dolça o seca: aquesta recepta és molt senzilla i si surt bé es pot variar la combinació d'elements al vostre gust. Per a dues ampolles de litre us caldrà un litre d'alcohol. Trenqueu la nou verda i deixeu-la tota una nit a la serena. L'endemà barregeu tots els ingredients indicats i deixeu-los macerar en alcohol dins d'una ampolla tancada durant quaranta dies, remenant-la suaument una mica cada dia. Passats aquets dies, filtreu-ho. A part, prepareu un almívar amb dos quilos de sucre i un litre d'aigua. Barregeu aleshores el licor filtrat i l'almívar (un cop que aquest sigui fred) i deixeu-ho reposar uns quinze dies. La ratafia la podeu prendre sola o amb aigua carbònica com aperitiu.
Recepta extreta del llibre "El rebost", de Dolors Llopart Puigpelat.
També es pot fer amb un troç de pell de llimona, quatre o cinc clavells, una nou moscada, una pell de nou verda partida a tallets i un bocí de canyella d'Holanda, a què alguns afegeixen un brot de menta i de maria-lluïsa... Tot això es posa uns quants dies a sol i serena.
|
|
|
| |
| |
| |
|
| |
|
|
 |
 | |
|
llegir
| |
Les begudes de la terra
Piquer i Jordana, Jaume / Caramella
Article que repassa breument les begudes tradicionals dels Països Catalans ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
