|
|  
|
| Es tracta d'un joc carnavalesc en el qual un conjunt de persones disfressades grotescament i organitzades en colles duen uns bastons o canyes a l'extrem de les quals hi ha una figa o un caramel. Els disfressats, que duen la cara ben tapada, recorren el poble fent soroll per tractar de cridar l'atenció dels petits, i quan els tenen davant els inciten a que tractin d'arribar a menjar-se la figa o caramel que hi ha al capdamunt del pal. Està documentat a Montblanc, Torredembarra, Sabadell, Igualada, Sant Llorenç de Cerdans... La tradició mallorquina documenta també aquest joc a les illes, on la particularitat és que a l'extrem de la canya hi posaven un tortell de pasta. |
| | Els Figuetaires
Torredembarra (el Tarragonès)
Cada Dijous Gras un conjunt d'éssers emmascarats acompanya l'arribada del Rei Carnestoltes a Torredembarra executant "La Figa te fai", un joc propi de les festes de Carnaval en aquesta vila que consisteix en fer ballar una figa seca amb una canya de pescar. |
Fer la Figa a Montblanc (la Conca de Barberà) - és tradició montblanquina que el Dijous Gras surtin colles disfressades portant un sarró ple de caramels cada un i amb dues canyes, a l'extrem de les quals hi ha un fil on hi pengen un caramel. La quitxalla tracta d'agafar el caramel amb la boca. Si no ho aconsegueixen el disfressat els dóna un cop de canya al cap, i si ho aconsegueixen, els donen un altre caramel del sarró
El pampa-figues de Sabadell (el Vallès Occidental) - El pampa-figues, durant els dies de Carnaval feia la seva brometa. Al cim d'una canya hi penjava un fil llarg amb una figa seca a l'extrem i amb un bastó curt l'anava picant. La mainada havíem d'agafar la figa seca amb la boca. Les mans no hi valien. Tot un estol de mainada amb la boca badada anàvem frec a frec d'agafar la figa. El que l'havia se la menjava. Si algun allargava la mà, un cop de canya l'avisava. Per tenir concurrència calia deixar agafar l'esqué de tant en tant. Aquell era ben bé un passatemps al nivell de la mentalitat de l'època: allavors cap obrer menjava postres i la mainada anàvem afamats de llaminadures. Encara que ens diguessin que feien cucs." Marian Burgès, 1929
|
|
|
|
|
| | | |
ECOSISTEMA
