|
|
|  | Les fogueres de Sant Joan són piles desordenades d’andròmines velles i tot tipus de materials inflamables: mobles vells, caixes buides, escombres, papers, etc., així com llenya de tot tipus. N'hi de individuals, de col·lectives i de familiars. Tenen diferents noms segons on es facin: “fogueres” o “focs” són els més comuns, però també “festers”, “foguerons “o “gales” a Mallorca i Menorca; “galades” i “xerades” a certs indrets del Pirineu (Vall d’Àger); “barraques” al Priorat; “llamarides” a Oliana, etc. Les fogueres de Sant Joan, que no són construïdes per norma general de forma arquitectural o metòdica, tenen un marcat caràcter col·lectiu i socialitzador. Tant en la recapta de la matèria (tasca que en l’actualitat fan els més menuts) com en el tipus de festa que es desenvolupa al voltant del foc. Sovint es corona la foguera amb un ninot i al seu voltant es ballen danses col·lectives i concursos de saltar el foc. En aguns indrets, les fogueres han deixat de ser espontànies i fetes només amb andròmines i es realitzen de forma monumental en col·laboració amb artistes i constructors. |
| | Festes de Sant Joan - Girafoc
Lliçà d'Amunt (el Vallès Oriental)
Des de fa uns anys les festes de Sant Joan a Lliçà d’Amunt tenen com a protagonista a una enginyosa i espectacular foguera artesanal batejada amb el nom de Girafoc al voltant de la construcció de la qual s’organitzen quinze dies d'activitats festives a l'aire lliure. |
| | Festa de Sant Joan
Barcelona (el Barcelonès)
L'any 2007, Barcelona, amb 1.605.602 habitants, tan sols va organitzar quinze fogueres en motiu de la nit de Sant Joan, és a dir, una foguera per a cada 100.000 habitants. La capital dels Països Catalans no fa honor al títol que ostenta, en una jornada en què, arreu del país, s’encenen mil i un focs, fogueres, falles, halhes... per celebrar l’arribada de l’estiu. |
| | Festa de Sant Joan
Barri del Poblenou, Aj. Barcelona (el Barcelonès)
Com en altres barris de la ciutat de Barcelona, el del Poblenou, al districte de Sant Martí, celebra la revetlla de Sant Joan amb l’encesa d’una foguera que és l’eix d’una festa que acaba amb l’anada al mar per prendre-hi un bany i veure com el sol balla per l’horitzó. |
L'anell de foc de Vic (Osona) - fotografies d'aquesta instal·lació de foc que l'escultor Enric Pladevall va fer a Vic el 23-06-02.
Focs de Sant Joan a la Catalunya Nord - web sobre la festa de sant Joan feta des de la Catalunya Nord, amb informació de la història d'aquesta festa i els elements principals, la Flama del Canigó i una col·lecció de targetes de la festa. Telèfon: 04.68.35.07.60
Nit de Sant Joan a Tarragona (el Tarragonès) - una de les jornades tradicionals del cicle festiu de la ciutat de Tarragona, marcadament protagonitzat per les foguerades, els grups de foc i les revetlles tant al centre com a la platja del Miracle.
Sant Joan a Xeraco (la Safor) - La vespra del 24 de juny, en tocar les 12 de la nit, a la vora de la mar s’encenen les fogueres i molta gent es banya a la mar. El foc i l’aigua en aquesta màgica nit, venen a simbolitzar un ritus de purificació.
Festa de Sant Joan a Blanes (la Selva) - en aquesta població és tradició el Ball del Càntir i 12 grans fogueres a la platja, que s'encenen a partir de les 10 amb la Flama del Canigó. També és tradició anar a la platja a veure com cremen els focs, on es celebra una revetlla musical.
Nit de Sant Joan a Sant Joan de Labritja (Eivissa) - el poble de Sant Joan es prepara per a viure la nit del 23 al 24 de juny, la mes curta i lluminosa de l'any i celebrar així el solstici d'estiu. Com mana la tradició a les 12 s'encenen “els nou foguerons” i les persones més atrevides salten cadascun dels focs per a deixar enrere una etapa i donar-li la benvinguda a una nova. Mentre uns salten, uns altres degusten “bunyols” i “vi pagès”.
|
|
|
| | | | | |
|
|
 | |
|
llegir
| |
El foc, usos i pràctiques
Grau i Martí, Jan / Jornades sobre la Fia-Faia
El foc té un simbolisme molt ampli i malgrat sovint oblidat, ens ha deixat ...
|
|
| |
|
ECOSISTEMA
)
)
)
