NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Dissabte, 4 d'abril de 2020 | Isidor    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes d'Hivern > Carnaval > Dijous Gras o Llarder



 

Dijous Gras és el tret de sortida de les festes de Carnaval arreu del territori català i sempre cau en lluna nova. Conegut també per Dijous Jarder o Llarder, Dijous Raiolu (Alguer), Dijous dels Bruts, "dia de l'ou i el porc", "dia de la truita", "Dijous de les Llardufes" (Empordà), el costumari d'aquest dia ve marcat pels àpats dins l’àmbit familiar protagonitzats per les truites i els ous barrejats amb la carn, les botifarres d’ou i la coca de llardons. Les celebracions a l'aire lliure són protagonitzades per jornades gastronòmiques dedicades als productes del porc, pels Concursos i Mostres de Truites realitzats pels alumnes de les escoles i altres col·lectius i pels aplecs gastronòmics. Antigament era molt comú que aquests dies els infants fessin captes d'ous per les cases, per elaborar les truites i la resta d'exquisideses de la jornada. A Mallorca, on el Carnaval es coneix com els "Darrers Dies", és costum farcir les ensaïmades i les coques bambes de productes porcins, com la sobrassada barrejada amb codonyat o carabassa. El refranyer fa referència a aquesta jornada "Per Dijous Llarder botifarra menjaré" i "Per Dijous Gras, botifarra fins al nas".


il·lustració de la notícia
 Dijous Gras
Tot el país
El dijous anterior al Dimecres de Cendra, conegut popularment com a Dijous Gras, Jarder o Llarder, és el tret de sortida tradicional a les festes de Carnaval arreu del país. Aquest dia és costum celebrar àpats familiars que tenen per protagonista a tot tipus de menges que combinen els ous amb la carn.


il·lustració de la notícia
 Dijous Llarder
Vic (Osona)
Coincidint amb el Dijous Llarder, Vic celebra un conjunt d'actes que giren al voltant de la gastronomia del porc. Es tracta d'un dia dedicat a lloar les excel·lències gastronòmiques de l'animal del qual tot s'aprofita.


il·lustració de la notícia
 La Fogasseta
Xerta i Aldover (el Baix Ebre)
La Fogasseta és un plat característic de la gastronomia de Dijous Gras en diverses poblacions de les Terres de l’Ebre i especialment d'Aldover i Xerta. Es tracta d’un entrepà tradicional fet amb un pa rodó farcit amb una truita feta de carn i dos dels productes de l’època: les carxofes i els alls tendres.


il·lustració de la notícia
 Coca de llardons
Diferents poblacions
Un dels productes estrella de la festa de Carnaval, i especialment del Dijous Gras, és la coca de llardons, una menja molt especial perquè barreja el dolç de la coca amb el salat dels llardons. Us n'oferim una recepta.


Fogasseta a Xerta (el Baix Ebre) - el dijous llarder té també una significació especial a municipis del baix ebre, com aldover i xerta: és tradició menjar la fogasseta, un pa rodó farcit amb truita de carxofes, alls tendres i salsitxes. en el cas de xerta, cada any nombroses famílies del poble es reuneixen amb les seves criatures per berenar a base de fogasseta al camp de futbol.
Baldanada popular a Tortosa (el Baix Ebre) - baldanada popular per celebrar el 'Dijous Llarder' a l'ermita de Mig Camí. La baldana és una botifarra o embotit curt, d'arròs, ceba, greix i sang.
L'olla podrida de l'Alguer - a l'Alguer durant aquesta diada era tradició la cocció de l'olla podrida, un plat que en l'actualitat s'ha convertit en un dels símbols gastronòmics de la la ciutat de Sardenya.
Festa de les Cassoletes a Otos (la Vall d'Albaida) - es celebra el dijous anterior al Dimecres de Cendra. Telèfon: 96.235.82.35
Dijous llarder o jarder a Amposta (el Montsià) - festa gastronòmica que es celebra el dijous anterior a l'inici del carnaval. Alguns homes, dones, joves i xiquets surten a "enjardar", a menjar un entrepà de truita amb salsitxes. Actualment, aquesta tradició ja no té tanta importància i només algunes mares que treballen a casa o els jovenets, són els que la continuen celebrant. També és típic d'aquesta diada menjar per postres "menjar blanc", fet a base de farina d'arròs i llet. Telèfon: 977.70.21.13
Dijous de les Llardufes a Sant Feliu de Guixols (el Baix Empordà) - en clara referència amb el greix dels porcs.
La Fogasseta a Aldover (el Baix Ebre) - se celebra un dinar de germanor amb “la fogasseta”, un pà rodó que couen expressament els forns de la vila, amb truita de carxofes, alls tendres i llonganisa. Telèfon: 977.473.202
Xatonada i merengada a Vilanova i la Geltrú (el Garraf) - és costum aquest dia la celebració de la Xatonada popular amb tot el seu ritual: el primer plat de xató, el segon plat de truites, i per finalitzar-ho merenga o coca de llardons, i un seguit d’actes protagonitzats per la merenga, amb batalla festiva inclosa. Telèfon: 93.893.01.01
Dijous Llarder a Vilanova de Sau (Osona) - és costum que una colla de dones i una d'homes, cadacuna pel seu compte, celebrin la diada amb un berenar contundent. Els homes solen anar-hi fora del terme i tornen de llustre.
Dijous Jarder a Flix (la Ribera d'Ebre) - és costum menjar truita de carxofa.
Passeig del Carro de Truites a Mataró (el Maresme) - cada dijous llarder, des de l'any 2000, la Hermandà de la Juliana Llardera i la Semproniana Llardosa surt als carrers de Mataró a fer el tradicional repartiment de truites que s'escau en tan greixosa diada. Des de la plaça de Santa Maria fins a la plaça de la Peixateria, es passeja el ja tradicional carro de truites per la ciutat. El carro es va parant i convida als vianants a menjar i beure, al ritme de les gralles i les caixes.
La Tupinada de Lleida (el Segrià) - la inspiració de la Tupinada de Lleida, que se celebra el Dijous Gras, dia primer del Carnestoltes, és la d'iniciar la festa amb un àpat potent, a base de carn de porc confitada (llonganissa, costella i llom), per tal d'agafar forces per resistir la gresca i la disbauxa dels dies de Carnaval. La "tupina" o "confitat" és una de les menges més arrelades en la tradició culinària pagesa lleidatana, molt lligada a la conservació de la carn de la matança del porc, que històricament es consumia durant els temps de sega i collita de l'estiu, com a tall de les cassoles de tros.
Cassola de Dijous Gras de Valls (l'Alt Camp) Un arròs dolç i amb crosta, una menja del cicle gastronòmic litúrgic que s'ha fet a Valls des del segle XVIII.
Cóc de brossat a Ciutadella (Menorca) - el brossat és un formatge fresc, semblant al mató, que s’obté d’escalfar el xerigot quasi fins a l’ebullició, però sense deixar que arrenqui el bull. Tot i que no és exclusiu de Menorca, allà és on s’empra més per a tota mena de postres. Una de les més tradicionals del Carnaval de Ciutadella és el cóc de brossat, una coca farcida amb aquest formatge que, juntament amb més delícies, es menja pel berenar de Dijous Llarder.
La cassoleta a Aielo de Malferit (la Vall d'Albaida) - se celebra el dijous abans de dimecres de cendra. La gent es disfressa i les colles d'amics van a menjar-se l'arròs al forn al camp, com bé demostren moltes fotografies recollides a l’arxiu fotogràfic de la Biblioteca Municipal. Des dels centres educatius de la localitat es fomenta aquesta festa amb la confecció de les disfresses, de les critiques, etc. Es fa una cercavila pel poble amb un recorregut circular per acabar al lloc on es menjaran les cassoletes, als patis d’aquestos. Telèfon: 962363010

Enviar articleEnviar enllaç



comprar
La cuina de les Terres de l’Ebre. Receptes tradicionals del Baix Ebre, del Montsià i de la Terra Alta
Queralt i Tomàs, M. Carme / Edicions Cossetània
Receptes recollides de la tradició oral de la Terra Alta, el Baix Ebre ...

llegir
El Xató de Carnaval de Vilanova i la Geltrú. Com es fa, com es menja, el nom de la cosa
Moya i Domenech, Bienve / festes.org
Durant les vigílies d’aquestes dies hom sol convidar a sopar a casa els ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2020 festes.org