Festa Major Xica

La Festa Major de Durro s'estructura al voltant de la popular romeria fins a la petita ermita de Sant Quirc i de la tradicional Baixada de Falles, la primera del cicle de festes de foc del Pirineu català, que en aquesta població de la Vall de Boí també té la seva versió infantil.

La Festa Major de Durro se celebra pels volts del 16 de juny, diada de Sant Quirc (o sant Quirze) i Santa Julita, patrons d'aquest poble pirinenc situat al principi de la Vall de Boí, a l'Alta Ribagorça. L'altra festa important del municipi té lloc el 8 de setembre en honor a l'altra divinitat protectora del poble, una marededéu que és tot l'any dins l'església romànica de la Nativitat, al centre de Durro.

Els actes de la Festa Major comencen el cap de setmana més proper al 16 de juny i s'allarguen fins el dia 16 de juny, dia de festa local i durant el qual té lloc la romeria de Sant Quirc.

La Romeria de Sant Quirc

Un dels actes centrals de la Festa Major de Durro és l'anada en processó fins al turó on hi ha l'Ermita de Sant Quirc, una petita i preciosa ermita romànica situada als afores d'aquesta població, a 1.500 metres d'alçada, just davant d'una singular font que tot l'any raja abundosa. Els habitants del poble surten del poble a mig matí. Encapçala la comitiva una gran bandera que s'encarreguen de dur els majordoms, fadrins majors o majorals -els organitzadors- de la festa. Una vegada arribats a l'ermita es celebra una missa dedicada als dos patrons del poble, sant Quirze, popularment conegut per sant Quirc, i Santa Julita. Acabada la missa es celebra un àpat popular amb tots els participants de la romeria i un ball de tarda.

La Baixada de Falles

Un altre dels actes més esperats de la Festa Major és la Baixada de Falles. Córrer les falles és un ritus arcaic que té lloc en diferents poblacions del Pirineu català pels volts del solstici d'estiu. El seu origen i funció és desconegut, però hom creu que podria tenir relació amb ancestrals ritus de renovació de la vida al camp, ritus relacionats amb el culte a l'aigua i amb ritus de pas del jovent. El cicle de baixades de falles comença tradicionalment amb la que té lloc en el marc de Festa Major de Durro, el divendres més proper al 16 de juny.

Antigament, la Baixada de Falles de Durro tenia lloc la vetlla de sant Quirc, o sigui el 15 de juny, caigués quan caigués durant la setmana. Era un acte d'homenatge als patrons, una ofrena de foc dedicada a sant Quirc. En els darrers temps, i per tal de que hi puguin participar més persones, la Baixada de Falles de Durro s'ha traslladat al divendres de Festa Major.

La festa comença dies abans, amb els preparatius. Uns quinze dies abans, davant la plaça que hi ha davant l'ermita, els fadrins majors construeixen el Faro, un pi alt clavat a terra rodejat de pins menors apuntalats per dalt i aixamplats per baix, formant barraca, i en farceixen l'interior amb trossos de fusta i llenya.

Dies després, pels volts del 13 de juny, diada de sant Antoni de Pàdua, els homes del poble construeixen les falles. En aquesta població, les falles són fetes amb un pal de freixe a l'extrem del qual hi ha unes teies de pi lligades amb filferro i claus. Antigament el diumenge abans de la festa els fadrins passaven casa per casa, aplegant la fusta i les teies per a fer la falla. Les teies eren lligades al pal central amb unes redortetes o 'rimingueres', una espècie de corda forta tipus liana. En l'actualitat, hi ha una espècie de falles semblants a les rentines, també construïdes al voltant d'un pal central però amb la diferència que a l'extrem del qual hi ha una única teia gran de pi, foradada amb talls de serra mecànica.

La baixada de balles infantil

El ritus de la baixada de falles té un pròleg amb la baixada de falles infantil. Els nens i nenes del poble i d'altres pobles de la Vall, imiten la baixada dels grans amb unes petites falles que els seus pares els construeixen per a l'ocasió. Pares i nens enfilen el camí cap a l'ermita, s'aturen a mig camí i des d'aquest punt fan mitja volta, encenen les falles i inicien una cercavila amb les teies enceses fins a l'interior del poble. La baixada de falles infantil és la millor garantia de supervivència de la festa i una excel·lent escola de fallaires.

Córrer les falles

A mitja tarda, grups d'homes i joves vinguts d'arreu de la Vall de Boí i de tot el Pirineu es congreguen a la plaça major de Durro amb les seves falles. Els que no en tenen en demanen als joves del poble, que sempre en construeixen de més per tal que qui vulgui també pugui córrer les falles amb ells. Quan comença a fer-se fosc, els fallaires inicien a peu i en cotxe el camí fins a l'ermita i font de sant Quirc. Des d'aquest punt, en què es veu perfectament el poble a baix, els joves, en grups d'afinitats, sopen, beuen, disparen coets a l'aire, es remullen a la font i es fan tot tipus de bromes que preparen l'ambient festiu amb què es farà la baixada.

El ritus comença quan ja és ben fosc i s'encén el Faro, el conjunt arbrat fet de sis pins al voltant d'un pi central, que és omplert amb tot tipus de branques i fustes i que és instal·lat en un lloc ben visible des del poble. L'encesa del Faro és el senyal que indica que els fallaires començaran la baixada. Els fallaires s'agrupen al seu voltant i encenen les seves falles amb el foc del Faro.

Una vegada tothom té la falla encesa, es diuen unes paraules demanant que el ritus s'acompleixi sense incidents. Aleshores es donen dues voltes primer al Faro i després tres voltes corrent a l'entorn de l'ermita. Cada vegada que passen per davant la porta els fallaires s'agenollen i tornen a córrer.

Acabades les voltes a l'ermita comença la baixada. Guiats pel fadrí major o majordom primer, i tancats pel fadrí menor o majordom segon (que duu una bóta de vi), els fallaires i les seves torxes flamejants creen suggerents imatges de llum en la foscor. Des de baix, milers de persones segueixen la filera de punts de foc que serpenteja entre la muntanya. El camí és relativament còmode, doncs no hi ha un gran desnivell entre un punt i l'altre, però no està exempt de riscos.

El ritus acaba amb l'entrada dels fallaires a la plaça del poble, que es produeix corrent, en cursa, entre els crits de la gent que els espera pels carrers, animant-los en el seu darrer tram, i amb la música d'un nombrós grup d'acordionistes diatònics, que fan sonar tonades populars mentre esperen als fallaires.

Segons l'eminent folklorista Ramon Violant i Simorra, gran coneixedor dels costums i tradicions dels habitants del Pirineu català, en entrar els fallaires al poble, les noies els rebien amb la cançó:

Sant Quirco, Sant Quirco el xico,

Sant Quirco, Sant Quirco el gran,

Anirem a córrer falles

o per una arboleda avall.

Aquest darrer vers també era a vegades substituït per aquest altre:

La nit de Sant Joan

Arribats al poble, tots els fallaires i tothom qui ho desitja és recompensat amb un traguet de mistela i un tros de coca. Amb les falles encara per consumir es fa una gran foguera que serveix per crear el caliu que dóna pas al ball, que dura fins que el cos diu prou.

Tradicions associades a la festa

Antigament, havia estat tradició que el dia de la vetlla de Sant Quirc al matí, s'anés a cercar un arbre 'trèmul' o 'tremol' a les afores del poble, i es portés i plantés col·lectivament a la plaça del poble. Al voltant de l'arbre es feia la festa, el ball i les falles es consumien a la mateixa plaça, en foguera sota l'arbre.

(Text elaborat amb informacions de Josep Vicent Feixa, de can Siscarri)