L'Àliga de la Ciutat

L'Àliga de Valls és una de les peces més estimades de la imatgeria festiva de la capital de l'Alt Camp. Surt dues vegades l'any, per Corpus i per Sant Joan, i excepcionalment per les Festes Decennals, i es caracteritza per portar una corona reial, conservar la tradició de dur un colom viu al bec i ballar acompanyada per 3 aligons.

Descripció

L'Àliga de Valls, també coneguda per Àliga de la Ciutat, és una figura del bestiari festiu de la ciutat de Valls. Està feta de fusta i té una llargada de 2 metres, una alçada de 2,20 m i una amplada d'1,20 m.

L'Àliga és portada per tres persones: una que es posa sota la peça i dues que l'apuntalen amb unes crosses quan aquesta descansa. L'acompanyen els Aligons, tres nois joves amb uns vestits que simulen ser unes plomes i un barret de cartró amb forma de cap d'aligó, que evolucionen al seu voltant quan l'Àliga fa el seu ball característic, anomenat 'balladeta de l'Àliga', una dansa que es remunta almenys al segle XIX.

Una de les principals característiques de l'Àliga vallenca és que porta una corona reial al cap. Segons la tradició popular, aquesta reialesa està relacionada amb Elionor de Xipre (1333-1417), membre de la família del Casal de Barcelona, filla dels comtes de Prades, reina consort de Xipre i senyora de Valls, que segons una llegenda popular va regalar l'àliga a la ciutat. S'explica que l'any 1381, després de l'assassinat del seu marit, el rei Pere I de Xipre, va anar a viure una temporada a Valls a la casa senyorial coneguda pel "castell de l'arquebisbe", avui desaparegut però del que encara en queda la portalada, declarada bé cultural d'interès nacional, i el pati d'armes, que s'ha convertit en l'actual plaça del Pati. Ramon Casas Pedrerol a l'obra teatral "Lo tres de nou" (1901-1902), diu: 'Y quant á la tarda, al Pati vaigi á fer la balladeta al mitj de la professó, (l'àliga) ha de dir ab molta finesa: Mirintme que mansa ballo en memoria de la reyna de Xipre, qu'un temps va viure en lo Castell d'aquí'l frenta'.

Un altre dels trets distintius de l'Àliga de Valls és que és una de les poques bèsties que encara conserva la tradició de dur un colom viu a la boca. Una vegada acaba la seva actuació el colom es subhasta i s'entrega a qui en paga més diners. Són molt els vallencs que creuen que aquells qui aconsegueixen menjar-se el colom que ha portat l'àliga a les festes tindran bona sort.

Protocol i sortides

L'Àliga de Valls té un paper destacat en tres de les festes patrimonials de la ciutat: per Corpus, per la Festa Major de Sant Joan, i per les Festes de la Mare de Déu de la Candela, que se celebren cada deu anys, al febrer.

A la professó del Corpus, al juny, l'Àliga precedeix el Santíssim Sagrament, i en arribar al Pati fa la seva característica balladeta al so d'un grup de ministrers.

Per la Festa Major de Sant Joan, l'Àliga té molt de protagonisme. El primer dia obre oficialment les celebracions amb la seva cerimonial aparició al balcó del Saló de Plens de la Casa de la Ciutat, des d'on es diu que 'vigila la ciutat' durant aquests dies. L'Àliga surt al balcó a primera hora del matí i el presideix fins que es pon el sol, recordant als vallencs que és temps de festa major.

També participa dels actes de la vigília de la festa, el 23 de juny -nit de Completes-, ballant dins arxiprestal de Sant Joan Baptista davant la relíquia del patró, mantenint així un privilegi molt antic de ser l'única figura a qui se li permet ballar a l'interior de l'església.

L'Àliga també participa en les sortides del Seguici Cerimonial de la Festa Major de Sant Joan, l'anada i la sortida d'ofici, i el Tomb del Poble. El dia de Sant Joan, quan la processó arriba a la plaça coneguda per "Pati", és quan balla l'Àliga davant l'església de les Monges Mínimes. Primer es canta un motet, finit el qual l'àliga comença per saludar amb gran reverència la clerecia, Ajuntament i totes altres autoritats que assisteixen a la processó. Balla uns quatre o cinc minuts al compàs de la música, que toca una marxa airosa, composta exclusivament per a tal acte. La gentada que acut a veure el ball de l'àliga emplena gairebé tota la plaça, i els seus balcons i finestres no poden encabir més persones.

Al vespre l'Àliga fa la seva balladeta final a la plaça del Blat, en el marc de l'acte d'entrada de la bandera de la ciutat a l'Ajuntament, un acte compartit amb tots els integrants dels elements festius del seguici la ciutat, músics i castellers.

Per les Festes de la Mare de Déu de la Candela, que se celebren cada 10 anys al febrer, l'Àliga balla davant l'Ajuntament en acabar-se la processó del dia 2 de febrer, en homenatge a la Mare de Déu.

És molt poc habitual que l'Àliga de Valls surti fora de la població, ja que el seu caràcter està regit per un estricte protocol que limita les sortides.

Breu història de la figura

La primera referència documental de l'Àliga de Valls és del 1700, tot i que hom creu, per raó de la llegenda popular que la vincula a la reina catalana Elionor de Xipre (segle XIV), que ja degué existir abans. Desapareguda durant la guerra de 1936, se'n va fer una nova versió l'any 1961 que va ser regalada a Gala, l'esposa del pintor Salvador Dalí, i actualment està exposada al Teatre-Museu Dalí de Figueres. Valls va fer construir una nova versió de l'Àliga l'any 1971.

No va ser fins l'any 1991 que se'n va fer una versió totalment nova, l'actual, obra de l'artista vallenc Anton Gurí, que va ser estrenada, juntament amb els aligons, per les festes decennals d'aquell any. Des d'aleshores l'entitat Unió Anelles de la Flama ha assumit la gestió d'aquesta peça de la imatgeria municipal. L'any 2016 es va estrenar una rèplica petita que amplia el seguici infantil.

Text: Redacció Festes.org

Text: Unió Anelles de la Flama