Festa Major

El Ball de l'Eixida, una àliga bicèfala, lo Tossino, la Fira del Cóc i un multitudinari espectacle nocturn amb totes les entitats de cultura popular (la Nit del Tararot) són els principals elements de la Festa Major de Maig, la celebració més important de l'any a la ciutat.

La Festa Major de Tàrrega se celebra els dies anteriors i posteriors al dia 14 de maig, diada de la Mare de Déu de l'Alba, protectora de la ciutat. En el calendari festiu anual, és la festa més important de l'any i es celebra amb un atapeït calendari d'actes, gairebé tots de caràcter gratuït, i amb els carrers i places de la vila com a punt de trobada i convivència ciutadana.

Breu història de la festa

Les primeres dades documentals de la festa major de Tàrrega estan relacionades amb una llegenda local segons la qual un pelegrí arribat de Terra Santa va portar al poble un tros de la corona d'espines que duia Jesucrist quan va ser clavat a la creu. La relíquia, coneguda popularment amb el nom de Santes Espines, va ser dipositada a l'Església Parroquial, on es venera almenys des de 1551. Cinquanta anys més tard, el 1604 el papa Climent VIII va autoritzar la fundació de la Confraria de les Santes Espines, l'entitat que treia la relíquia en processó per tal de demanar que plogués. A partir de 1684 la festa es celebra el 13 de maig i s'anomena Festa Major de les Santes Espines. Aquell dia tenia lloc, al vespre i una vegada acabat l'ofici, el Ball de l'Eixida, que era iniciat per l'alcalde i que encara es balla en l'actualitat.

A partir de l'any 1778 Tàrrega declara patrona a la Mare de Déu de l'Alba i els actes passen a girar al voltant del 14 de maig.

Estructura actual de la festa

La seqüència ritual de la celebració actual té lloc entre els dies 13 i 14 de maig, dies de festa local. El dia 13 al vespre, després del pregó d'inici de festes, es fa la tradicional Entrada de les Santes Espines a l'Església Parroquial Mare de Déu de l'Alba. En sortir, es fa el Ball de l'Eixida, el Ball de Gegants i Nans i el Ball de l'Àliga de Tàrrega així com un espectacular toc de campanes.

El Ball de L'Eixida és una dansa tradicional pròpia de Tàrrega que inicia l'alcalde i que compta amb la participació de l'esbart local, el ball de bastons i molts ciutadans. El ball és musicat per la cobla i un grup de grallers. Per la seva banda, l'àliga de Tàrrega és un exemplar únic a Catalunya. Estrenada l'any 2007 és una àliga que té dos caps, tal i com apareix a l'escut oficial de Tàrrega i duu símbols com les quatre barres catalanes i els escacs dels senyors de Tàrrega. Va ser dissenyada per l'artista Agnès Pla i balla amb una coreografia pròpia.

L'endemà 14 de maig al migdia té lloc el solemne ofici dedicat a la Mare de Déu de l'Alba. La devoció per aquesta marededéu a Tàrrega es remunta al segle XIII. Diu la llegenda que l'Alba fou una divinitat que ajudà als exèrcits catalans en la lluita contra els sarraïns davant la Serra de Sant Eloi, motiu pel qual se li erigí una església, romànico-gòtica. Existeixen documents que avalen ja el culte a Maria el 1261 i fins al segle XIV. Aquesta església fou enderrocada el 1672 per a bastir al mateix indret el temple actual dedicat a Santa Maria de l'Alba.

El cap de setmana següent se celebren nombrosos actes tradicionals al carrer com la Trobada de Gegants i Capgrossos (diumenge), l'exhibició de l'Home de la Barra (divendres i diumenge), correfoc (dissabte al vespre), la Concentració Motorista del Moto Club Cavall de Ferro (dissabte), l'Aplec de Sardanes (diumenge, hereu del concurs de colles sardanistes, des de l'any 1981)... juntament amb altres activitats festives (balls, concerts, teatre, animació infantil,...). També es convoquen concursos com el de Botifarra o el de Pintura.

El Corretossino i la Nit del Tararot

El Corretossino és una cercavila festiva i esbojarrada que des de l'any 2012 se celebra el dissabte a la tarda. És protagonitzat per 'Lo Tossino', un element de la cultura popular local que representa un porc i que actua com a tòtem i amfitrió de la festa. Transcorre pels diferents bars del centre de la ciutat i està amenitzat per la música d'una xaranga.

D'un temps ençà, també ha adquirit relleu la celebració de la Nit del Tararot, un espectacle de cultura popular de gran format que s'ha convertit en un dels actes més multitudinaris de la festa. Es tracta d'un espectacle que compta amb la participació dels elements festius locals (els Gegants, l'Àliga, els Nans, el Ball de Bastonets, el Ball d'Arquets, Lo Tossino, els Diables BAT, l'Home de la Barra i el Ball de Cavallets) i altres figures i entitats convidades d'arreu del país, que interaccionen amb el públic seguint el ritme musical i entre efectes sonors i visuals. L'espectacle sol tenir cada any un tema central, comença amb un sopar popular i culmina amb un correfoc i concerts fins a altes hores de la matinada. La Nit del Tararot va començar el 2006 com una 'Cercavila Nocturna' de la Tàrrega Medieval, un acte que seguia un argument basat en els fets que ocorregueren a la vila de Tàrrega l'any 1325, quan un joglar morí accidentalment a causa d'una disputa amorosa.

Firacóc, Aplec del Cóc i Mostra de Productes de Fleca

L'agenda festiva d'aquests dies es completa amb el Firacóc, una fira gastronòmica que va néixer l'any 1988 amb el nom d'Aplec del Cóc i que té lloc el dissabte i el diumenge de festa major. Al Firacóc on hom pot trobar, degustar i comprar les diferents especialitats de cóc de la terra, la coca de recapte, que preparen diferents forners artesans de Tàrrega i també d'altres poblacions properes com Agramunt, Bellvís, Lleida, Menàrguens, Mollerussa, Perafita, Seròs, Tremp, Vilanova de Bellpuig i Vilassana.

Els forners que participen en la Fira proporcionen sobretot els cócs tradicionals d'aquestes contrades, com el d'escalivada, el cóc de carbassó i ceba, el de samfaina, el d'arengada i el de llonganissa. La Fira també inclou un ampli ventall de productes tradicionals de fleca, com les diferents variants de coca: llardons, ou, crema, oli i sucre, cabell d'àngel, poma, de vidre,... També hi ha un racó per a altres productes de fleca, com els panadons, les orelletes, els bunyols de quaresma, les rosquilles de quaresma, el pa de pessic o les magdalenes.

En el marc de la fira i fent referència a les peces que s'acostumaven a cantar antigament en el decurs de les celebracions en honor a la Mare de Déu de l'Alba, els pastissers i forners de la ciutat han inventat un nou producte dolç batejat amb el nom d'albades. Es tracta d'una nova variant de pasta seca a base d'ametlla, cacau, sucre i clara muntada, que ja es comercialitza durant tot l'any com a producte típic de la ciutat.