Festa major i Cordà

L'últim diumenge d'agost, Paterna celebra les seves festes majors amb una de les manifestacions festives amb foc més espectaculars, intenses i de més anomenada del calendari festiu: la Cordà, una impressionant descàrrega de més de 50.000 coets en 25 minuts que és a mig camí entre l'art i la bogeria col·lectiva.

Les Festes Majors de Paterna se celebren cada any durant la segona quinzena d’agost en honor del sant Crist de la Fe i sant Vicent Ferrer, i aglutinen en una mateixa festa els actes religiosos en honor del Crist, les desfilades de Moros i Cristians i la passió pel foc i la pólvora d’un esdeveniment únic, la Cordà, protagonista absoluta de les celebracions.

L’orgia de pólvora comença l’últim diumenge d’agost amb el Passacarrer de Coets de Luxe, una multitudinària cercavila de caire profà que serveix per tenir els primers contactes amb el foc, el fum i el soroll. Situats en dues fileres paral·leles i ocupant tota l’amplada del carrer, els festers fan un recorregut amb sortida i arribada a la plaça del Poble. Van armats amb unes tenalles amb les quals subjecten un tipus de coets sortidors especials, els «coets de luxe», més llargs i potents que els habituals. N’hi ha de tres tipus: amb dues sortides i tro, amb tres sortides i tro i finalment els de tres sortides i bombero, que disparen efectes aeris. Al mig dels coeters hi ha els «beneïts», els participants actius del ritu que es posen sota el foc sense por però amb respecte.

Acabat el passacarrer, tothom es prepara per a la Cordà. La Cordà és una de les manifestacions festives més genuïnament valenciana i la millor expressió de la passió i la devoció que els valencians senten per la pólvora i el foc. Consisteix a encendre, en un espai obert però ben delimitat de la població, milers de «coets borratxos» a la vegada. Els coets de la Cordà són de diversos tipus, especialment dissenyats perquè donin, de forma consecutiva, rajos d'espurnes i pauses, i acabin amb un tro.

El temps de durada d’una cordà està en funció dels coets disponibles, però un dels seus requisits és que des que comença fins que acaba el carrer ha d'estar sempre ple de coets en trajectòria.

La realització de cordades està vinculada a ancestrals ritus i creences, una forma d'espiritualitat que convida la persona que hi entra a embriagar-se amb la pólvora, a ser part del foc.

A Paterna practiquen un tipus especial de cordà, amb més de 150 anys d’història i que va adoptar la seva forma actual l’any 1965 de la mà del mestre coeter local Pepín Damian i de les clavaries. La seva principal particularitat és que els tiradors es distribueixen per tot el carrer, convenientment protegits, amb els coets dins uns caixons de fusta que estan repartits per tot el carrer.

La seqüència ritual

Dies abans de la celebració de la festa tot és moviment al voltant del carrer Major de Paterna, l’escenari principal del ritu. Els veïns protegeixen les seves cases, els organitzadors preparen els espais i tot el material necessari, i les autoritats posen a punt centres d’assistència mèdica i senyalitzacions.

Abans de submergir-se dins el foc, els tiradors es vesteixen per tal de minimitzar el risc amb diverses capes de roba i es cobreixen el cap amb un casc de ferro i enreixat, característic de la Cordà de Paterna. Els tiradors són homes que s’han guanyat el respecte i l’admiració de tot el poble i que participen del ritu gràcies al seu Padrí de Traca, una persona que ensenya, condueix i transmet els seus coneixements a tot aquell qui vol entrar en una cordà.

L’ambient és una excitant barreja de nervis i expectació. Amb els més d’un centenar de tiradors situats al llarg del carrer Major, arriba el camió de la pirotècnia amb unes 130 caixes que contenen més de 50.000 coets, que van dipositant a l’espai assignat. Una bengala verda travessa el carrer: la Cordà pot començar. Es dóna foc a la traca que hi ha al terra i les metxes dels tiradors comencen a encendre els coets. A partir d’aquí, ja tot és foc. Milers de coets surten disparats de les mans dels tiradors en direccions diferents, sense control, i rebotant contra el sòl i les parets del carrer.

Es calcula que els tiradors, que arrisquen la seva integritat física i se sotmeten a una dura prova de resistència, llancen prop de 2.000 coets per minut. La llum, els xiulets i els trons ocupen durant trenta minuts tot el carrer Major de Paterna en una mena d’ofrena col·lectiva de pólvora que molts consideren el moment més apoteòsic de l’any.

Un dia abans de la Cordà la Federació Interpenyes, entitat que agrupa a persones de diverses penyes coeteres de Paterna, fa un correfoc amb artefactes pirotècnics, com un drac i una roda de ferro, i llançament de carretilles subjectes en pals.

Després de la Cordà oficial, l’orgia de foc i pólvora continua amb les recordaes, que tenen lloc en un espai acotat, el parc Central, antic Tir de Colom. Com que el ritu provocava accidents i desperfectes en el mobiliari públic i privat, l’any 2001 l’Ajuntament va promoure la construcció d’una enorme gàbia de ferro, anomenada «coetòdrom», dins la qual les colles i les penyes podien fer les seves recordaes i engegar tants coets com volien.

Els «coetòdroms» han proliferat en els darrers anys arreu del País Valencià, portant la Cordà cap al terreny de les experiències domesticades i revifant el debat entre la seguretat i el respecte a les tradicions.

(Article publicat al llibre 'Calendari de festes amb pirotècnia')