Festa major i Cordà

Coets de foc a Paterna

El gust per la pólvora és una de les nostres tradicions populars que ha arrelat amb més força al si del litoral Mediterrani. A les terres valencianes, com és sabut, són moltíssimes les celebracions que fan ús de material pirotècnic com a recurs expressiu: cordades, mascletades, correfocs, coetades, etc. Algunes d'aquestes manifestacions festives són, per la seva intensitat i espectacularitat de renom, com la que es coneguda amb el nom de La Cordà de Paterna.

Des de fa més d'un segle, durant uns trenta minuts, el foc, la llum i l'art dels tiradors que arrisquen la seva integritat física, converteixen la Plaça Major del poble en una fugaç però fidel reproducció a escala del mateix infern. En un carrer curt i estret es cremen prop de 1.300 coets per minut i els paterners viuen, en aquests instants, el moment més apoteòsic de l'any.

Des de dies abans de la celebració de la festa tot és moviment al cor de la vila. Els veïns protegeixen amb rajoles les portes, les finestres i tot el que pugui cremar-se a les seves cases, els encarregats de l'organització preparen els espais i tot el material necessari, especialment les caixes amb els coets, els coetons i les femelletes, protagonistes absoluts de la nit i les autoritats posen a punt centres d'assistència mèdica i senyalitzacions.

El particular cercle infernal s'inicia amb una coetada, cercavila de coets i bengales que els festers porten agafades amb unes grans estenalles, formant una processó en dos fileres paral·leles. Són els primers contactes amb el foc, el fum i el soroll, i també amb els carrerons estrets, els ulls plorosos, l'asfíxia i la por. Un cop finalitzada la cercavila, comencen els últims preparatius de la Cordà amb l'aparició dels organitzadors, els veïns, els tiradors i els pirotècnics.

L'arribada dels tiradors

Abans d'iniciar la seva espectacular actuació, els tiradors, homes amb experiència que s'han guanyat el respecte i l'admiració de tot poble, es vesteixen per tal de minimitzar el risc. S'abriguen, es calcen i cobreixen el seu cap com si fossin astronautes. Es concentren i es preparen per a l'esforç, la calor i el fum asfixiant que farà que perdin uns quants quilos de pes en uns minuts.

A la Plaça i als carrers adjacents, l'ambient és una excitant barreja d'angoixa i expectació. Quan arriba el camió de la pirotècnia, unes 130 caixes que contenen uns 60.000 coets, coetons i femelletes, el personal autoritzat va dipositant i distribuint els coets a l'espai assignat. Després els tiradors travessen la Plaça amb bengales verdes a les mans. La Cordà ha començat.

S'encenen les bengales vermelles, les espurnes toquen les metxes dels coets, i, a partir d'aquí, ja tot és foc. Les flames prenen el Carrer Major, milers de coets surten disparats sense control i els cossos dels tiradors es mouen, com si ballessin, en un mar de flames embogides. Quan la bengala verda torna a travessar el Carrer Major i la festa s'acaba i en només dos minuts s'han de cremar tots els coets restants.

Hores més tard, per tal de relaxar els ànims, s'organitza una gran xocolatada popular on és tradició comentar l'esdeveniment, fer comparacions amb anys passats i començar a parlar de la nova edició de la celebració.

El coetòdrom: la domesticació de la festa

Després de la Cordà, la festivitat de foc i pólvora continua, amb les mesures de seguretat adequades, en un lloc específic habilitat per a les 'Recordaes' anomenat 'coetòdrom'.

Text: Redacció festes.org