Dia de l'Escudella

El Dia de l'Escudella de Castellterçol és la celebració gastronòmica més arrelada a la vila i el moment culminant de les festes carnestoltenques. Aplega cada any prop de 4.000 visitants que gaudeixen de valent amb la ingestió massiva d'una de les combinacions més perfectes entre brou i tall mai inventades.

Cada dimarts de Carnaval, el centre de la vila de Castellterçol es transforma en una enorme cuina popular al voltant de la qual autòctons i forasters reviuen plegats una de les tradicions més viscudes de l'any festiu. Segons diuen, el Dia de l'Escudella omple els carrers amb les seves flaires exquisides des del segle XVI. Tot i les diverses prohibicions que ha patit en diferents períodes, l'àpat s'ha mantingut ben viu al llarg del temps.

Concebut com un àpat vinculat al ritus de construcció i crema d'en Carnestoltes, l'església el va vincular a la Quaresma. Així, fins no fa pas massa era necessari menjar un bon àpat i divertir-se abans de començar el dejuni i l'abstinència que marcava el temps de la Quaresma. Originalment, la festa també estava vinculada a l'hospitalitat: es tractava de poder oferir un plat calent als visitants que acudien a la vila, especialment als pobres que passaven a demanar almoina i caritat.

L'art de l'escudella

Des del principi, l'escudella barrejada, un dels plats més característics de la nostra cultura gastronòmica, va constituir l'eix de la celebració. D'aquest àpat, que l'escriptor i gourmet Manuel Vázquez Montalbán va qualificar de 'summa theologica' de la cuina catalana, n'hi ha centenars de variacions. Algunes teories afirmen que és un costum heretat dels jueus catalans medievals i altres el relacionen amb els pots o olles de pobres que alimentaven els pobles en èpoques de fam.

Durant el segle XIX, les famílies catalanes menjaven escudella i carn d'olla més de cinc cops per setmana i era comú que les àvies es llevessin de bon matí per posar a coure el brou. Avui, prestigiosos llibres de cuina, es refereixen justament a l'escudella com 'un sumptuós i esplèndid plat que agermana les virtuts dels vegetals amb les de la carn, engendrant un insuperable caldo i un plat alhora fort i ple de flaire.'

A Castellterçol, la preparació comença a les 8:00 hores, quan s'encén el foc que escalfarà més de 30 calderes fetes d'acer inoxidable. Antigament les calderes eren d'aram i eren cedides per veïns de la vila.

Quan l'aigua bull s'hi afegeixen primer els embotits de porc, talls magres de vedella, pollastre i cansalada, condimentades amb les tradicionals espècies, i després pasta d'arròs i fideus. Durant tot el matí, els cuiners fan voltar les seves grans closes de fusta en els diversos perols fins que queda un brou suculent i calòric, capaç de donar refrigeri una gentada.

En total s'utilitzen uns 35 quilos de vedella, 25 de carn magra, 31 de costella, 28 de botifarra negra, 6 de botifarra crua, 20 de llard, 41 de pollastre, 88 de fideus, 110 d'arròs, 18 litres d'oli, 500 grams de pebre vermell, 200 de pebre negre i 12 quilos de sal. Tot i que la tradició diu que tots els ingredients han de ser de Castellterçol, la realitat és que molts es compren fora perquè, per exemple, d'arrossars i d'arròs no n'hi ha hagut mai al poble.

Un cop acabada la preparació, cada perol és transportat amb l'ajut d'unes barres de ferro, els semalers, on es recolzen les nanses de les olles fins al lloc on tindrà lloc la menja. Allà, l'àpat es beneït pel rector de la parròquia i repartit amb els cullerots a tots els assistents que aquest dia s'apleguen a la plaça.

Tothom qui ho desitja pot comprar un plat de terrissa i una cullereta de plàstic de record, uns ingressos que ajuden a finançar aquesta festa.