Encesa de vives

Un antic i arrelat costum infantil

Els padrins i padrines de Búger expliquen que, quan eren petits, al poble hi havia el costum de 'sortir a fer vives'. La pràctica tenia lloc de nit i es celebrava d'una forma espontània, sense una data de celebració prefixada. Matisaven, això sí, que sempre es feia en dates compreses entre Reis i els Darrers Dies, nom amb què tradicionalment a Mallorca es coneix la setmana de Carnaval.

Durant el dia, els al·lots i les nines es dedicaven a preparar la 'viva'. Arreplegaven senalles de palma, cabassos de balca, coves i cistells de vímet, i altres objectes inservibles que trobaven per casa, i les omplien amb algun material inflamable, com palla, fulles de margalló seques o amb les restes que els donava el fuster del poble. Després sortien a buscar un pal d'alguna fusta que li costés cremar, com l'olivera o l'ullastre, prou llarg com per poder-lo posar entre les nanses de la 'viva'.

Quan es feia fosc, els joves -molts dels quals no passaven dels deu anys- sortien a voltar lliurement pel poble organitzats en parelles. Cadascú agafava la vara per un extrem, de manera que la senalla quedava al mig, entre els dos infants. Quan tot era preparat, un tercer al·lot li calava foc. Una vegada la 'viva' era encesa, corrien pels carrers sense un recorregut preestablert cridant 'Viva, viva... Viva Sant Antoni!'. La gent sortia de les cases per veure'ls passar. El dia que s'encenien 'vives' hi podia haver diverses parelles d'infants recorrent el poble al mateix temps, i alguns es disfressaven amb el que arreplegaven per casa i sortien amb la cara ben tapada per no ser reconeguts.

Algunes de les 'vives' provenien d'estris relacionats amb la collita del vi i les olives, com els esportins o cofins, que sovint encara eren impregnats amb restes vegetals, la qual cosa provocava que la 'viva' tingués una combustió lenta. Altres, en canvi, eren fetes amb materials ben secs i es consumien amb molta rapidesa. Durant el seu trajecte, els petits jugaven amb el foc i intentaven mantenir encesa la 'viva' el màxim temps possible. Per això, quan el foc semblava que minorava, la feien voltar animadament per avivar les flames. Quan la 'viva' es consumia del tot, els infants corrien a buscar-ne una altra. I així fins que les havien cremades totes.

Durant l'encesa, els portadors de les 'vives' anaven acompanyats per altres nins i nines que, proveïts amb simbombes, cantaven cançons populars. Els padrins encara recorden les cançons d'aquelles nits i expliquen que algunes eren picants, altres eren gloses populars de Sant Antoni però que també n'hi havia d'infantils, com la que comença així:

Es sereno ha mort un moix

i l'ha duit en es Socors;

Ha comprat un cèntim d'oli

i un panet de dos.

Per dinar, per sopar

per sa nina no n'hi ha.

La festa actual

Tot i mantenir-se encara ben viu en la memòria dels avis que l'havien protagonitzat quan eren petits, aquest singular costum bugerró corria, des de mitjans segle XX, el risc de desaparèixer. Per això, l'any 2000 l'Obra Cultural Balear de Búger va decidir revaloritzar les 'vives' i reintroduir-les al carrer, associant-les a la festa de sant Sebastià, que es celebra al poble des de l'any 1972 amb una revetla i foguerons.

L'encesa de 'vives' actual se celebra el dissabte més proper al 20 de gener. Al vespre es van preparant les 'vives' que, a diferència de les d'abans, es fabriquen amb una malla de filferro a l'interior de la qual s'hi va dipositant palla seca. Els nins i nines del poble es situen en parelles i van corrent amunt i avall pel carrer major amb la 'viva' encesa. Els padrins i padrines (els antics protagonistes del costum) donen consells sobre com fer anar la 'viva' als menuts, mentre una parella de dimonis anima la vetllada. En finalitzar les corregudes s'encenen els foguerons i es celebra un sopar popular al carrer.