Festes de Sant Sebastià

La festa major d'hivern de Monistrol de Montserrat se celebra pels volts del 20 de gener, diada de Sant Sebastià. La festa és un Vot de Poble mitjançant el qual els monistrolencs acompleixen amb la promesa de fer una festa cada any al sant en agraïment per haver-los deslliurat de la pesta.

Les pestes i la festa

La popularitat de la festa de Sant Sebastià a Monistrol s'ha de relacionar amb les diverses epidèmies de pesta negra que van provocar la mort de desenes de milers de persones a Catalunya entre els segles XIV i XVII. La desesperació de la població davant la manca de recursos mèdics per aturar la malaltia va conduir, en molts casos, a demanar la intervenció dels sants i de l'Església.

Sant Sebastià és venerat arreu com a guaridor de la pesta i altres mals infecciosos. Tot i que la data exacta de l'inici del vot de Monistrol no se sap, es creu que la devoció al sant va començar abans de l'any 1600. Durant el segle XIX alguns canvis importants van afectar la dinàmica de la festa. Primer es van promulgar diverses normes que regulaven les tasques dels administradors, figures centrals en l'organització i el desenvolupament dels actes. Més tard, l'any 1889, es fundà l'Associació de Sant Sebastià, una entitat que en l'actualitat porta el pes de la celebració.

La seqüència ritual

Els actes comencen la vigília amb la passada dels grallers, que anuncien les solemníssimes Completes cantades a l'església parroquial i que culminen amb l'escenificació del drama sacra Sebastià, amb el paper del sant patró encarnat cada any per un monistrolenc diferent. Tot seguit tenen lloc els tumultuosos i eixelebrats 'Esquellots i fum', durant els quals els monistrolencs surten pels carrers fent tot tipus de soroll, simulant que demanen les taxes de les que parla la tradició.

El dia central de la festa és el 20 de gener, diada de sant Sebastià. Al matí hi ha la passada per anar a recollir els administradors, representants polítics i bandera i, tot seguit, l'ofici solemne, amb cant dels goigs i veneració de les relíquies del sant, i una ballada de sardanes airoses que culmina els actes del matí.

A la tarda, després d'una nova Passada té lloc un dels actes més singulars de la festa: el Ball del Bo-Bo, un ball que serveix per fer el relleu dels administradors de la festa.

El ball del Bo-Bo

L'escena es repeteix cada any des de temps immemorials. Mentre les parelles ballen al mig de la plaça del Bo-Bo, el credencer -una mena d'administrador general de la festa- anuncia la designació del seu substitut per a l'any següent. Immediatament després pregunta als assistents: Bo? I els presents, si els sembla bé la persona proposada, clamen: Bo!

Aquestes preguntes i respostes rituals van acabar batejant el popular ball monistrolenc que el dia de Sant Sebastià omple la plaça de gom a gom, any rere any. L'executen tres parelles, dues casades i una de solters, que reben els noms d'Abat, Batlle i Prior. En la primera part de la dansa, les dones soles donen tres voltes a la plaça acompanyades del Porrer, un funcionari municipal que tradicionalment feia de missatger. Després es presenten les parelles, que donen tres voltes més agafades de la mà.

Quan s'acaba la segona part, són proclamats pel credencer els administradors escollits per l'any següent. Quan el poble respon afirmativament comença el moment més esperat del ball. Mentre sona la música, les parelles, a mans plenes, reparteixen, imitant l'acte de sembrar, els dons concedits per Sant Sebastià. Quan acaben, cadascú dóna una volta sobre si mateix. El ball conclou amb les mans juntes, en una sardana com a mostra de joia per la protecció rebuda.

Les Santes Relíquies

L'endemà del dia del Bo-Bo és una jornada dedicada a les Santes Relíquies, durant la qual es veneren les relíquies del sant a l'església i es fa el relleu dels Administradors de les Relíquies, encarregats de custodiar-les durant tot l'any.

Des de fa uns anys la festa acaba amb la 'Festa dels Romeus', una representació teatral pel casc antic que explica l'origen històric del Vot de Poble.