Festa Major
Les flors protagonitzen la festa major
Celrà (el Gironès)
Vegueria de Girona
Pels volts del 7 de maig
Manel Carrera i Escudé (Publicació: 11.04.2008 | Actualització: 01.04.2025)
Ajuntament de Celrà
La festa major de Celrà se celebra pels volts del primer cap de setmana de maig, normalment el cap de setmana després de l'1 de maig. El patró del poble és sant Sixt o Sixte que celebra la seva festivitat el 7 de maig.
Una llegenda local, recollida abastament per Joan Amades al seu Costumari Català, explica que en una partida propera, anomenada Valltorta, un pagès va trobar les relíquies de dos sants, sant Sixt i sant Hou i que, en traslladar aquestes relíquies cap a Girona, el carro en què anaven va aturar-se a Celrà i no se'n va voler moure. Des d'aleshores són els patrons del poble: pels volts del 7 de maig, onomàstica de sant Sixt, té lloc la festa major i el 17-18 de juliol, sant Hou, la festa d'estiu. Les dues relíquies van ser cremades durant la guerra del 1936-39.
Sant Sixt deu ésser una cristianització d'anteriors divinitats relacionades amb la pagesia, doncs en aquesta època de primera germinació de les llavors és quan els conreus són més fràgils i quan els avantpassats pagesos i agricultors feien ritus a divinitats protectores. La dita local diu que 'Els fesols, es planten per sant Sixt i es mengen per sant Ou'.
Petita història de la festa
La festa major va experimentar un canvi important l'any 1991, quan se li va dotar un nou impuls. Fins aleshores, la festa havia consistit només en els actes religiosos (amb processó amb les relíquies inclosa), una ballada de sardanes i els actes d'envelat, balls de pagament que tenien lloc a les seus socials dels dos col·lectius socials del poble. Segurament en temps molt reculats, els veïns de Celrà, aquest dia havien fet també una excursió ritual fins al paratge natural on la llegenda diu que van ser trobats els cossos de les dues divinitats.
Amb el nou impuls es consolida un nou model, que és l'actual, a imatge i semblança del model de festa del Temps de Flors de Girona, basat en la incorporació de l'engalanament floral del centre de la vila complementat per tota una sèrie d'actes culturals nous.
Estructura actual de la celebració
La festa major de Celrà és la festa més important de tot l'any al poble i hi participen activament quasi totes les entitats. Es celebra durant uns cinc dies, al voltant del primer cap de setmana de maig i el dilluns immediatament següent, que és dia de festa local.
El ritus religiós central de la festa té lloc diumenge al migdia. Una nit abans, però, el correfoc s'ocupa d'espantar els mals esperits del poble amb foc i soroll. La missa de diumenge està dedicada a sant Sixt, símbol i protector del poble, és cantada per la coral local i acaba amb una ballada de sardanes a l'exterior de l'església.
Un dels actes més clàssics i consolidats de la festa major de Celrà, tot i implementar-se als anys 90, és l'engalanament dels patis del centre del poble amb motius florals. I és que, per Festa Major, Celrà s'engalana. Els veïns i veïnes d'aquesta localitat del Gironès, com en molts altres indrets del país per aquestes dates, mostren les seves creacions florals que han cultivat a l'interior de les seves cases. Els ornaments es mostren en diferents indrets del poble, però especialment els Patis i la Torre d'Esvern (segle XVI), dos indrets que els visitants poden recorre tot admirant les creacions florals i escoltant música en directe o la lectura de poemes a càrrec de la pròpia gent del poble. Aquesta explosió floral acaba amb l'Exposició de Rams de Flors Naturals que té lloc a La Sala de Can Cors, un certamen no competitiu.
La tradició festiva pirotècnica també és present a Celrà des de la recuperació dels ajuntament democràtics. El poble havia tingut uns grallers i una colla de diables que havia estat l'encarregada dels actes de foc de les festes. En l'actualitat, persones vinculades a aquell grup original són els encarregats d'organitzar un correfoc i un altre dels actes destacats de la festa: el Piromusical de creació pròpia que es fa a La Fàbrica i que és una mena de cloenda sorollosa de la festa.
Altres actes destacats de la festa major són la desfilada infantil, una espècie de rua de disfresses en què hi participen els nens de les escoles; la Mostra de Curtmetratges, un certamen internacional que es celebra des del 2004 i que és organitzat pel cineclub (la setmana abans de la festa major); el concurs de pintura sobre l'asfalt, i una gran quantitat d'actes gastronòmics, musicals, exposicions diverses, activitats infantils, etc
Has detectat algun error? Avisa’ns!





Contacte
Ajuntament de Celrà. Cultura
http://www.celra.cat/
Ctra. de Juià, 48
17460 Celrà
972 493 026
cultura(ELIMINAR)@celra.cat
Per saber-ne més
Llibres

La Festa Major de Tàrrega. Història, entremesos i elements folklòrics
Albert Fitó i Pi
Ajuntament de Tàrrega
En aquesta monografia l'autor fa un recull exhaustiu, tan en l'àmbit històric com en el de la...

Els altres en l'imaginari coreofestiu valencià. De l'edat mitjana a les pervivències actuals
Raül Sanchis Francés
Publicacions de l'Abadia de Montserrat
En aquest llibre s'aborda l'estudi d'una de les metàfores subjacents més potents de la dansa...

El Ball dels Espies. Música i tradició popular
Vicent Sanz Pérez
Publicacions de la Universitat de València (PUV)
A Biar, vila fronterera del sud-est del País Valencià, any rere any es representa, el segon dia...
Articles

D'on venen les "Festes de maig" i l'aniversari del drac
Manel Ollé Garcia
Butlletí La Barretina Escarlata, núm. 1
Tot va començar l'any 1979 quan, tot just, l'Ateneu Popular la Flor de Maig havia acabat d'obrir...

El Ball dels Espies: Origen i Evolució
Joan-Antoni Cerdà i Mataix
Festes.org
La vila de Biar té una forta personalitat com a poble i es mostra orgullosa de mantenir una sèrie...
Revistes

Urtx. Revista cultural de l'Urgell
Diversos autors
Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de Tàrrega
Publicació de caràcter anual i editada pel Museu Comarcal de l'Urgell i l'Arxiu Comarcal de...
Audio / CD

Música de Lledó
Diversos autors
Diputació de Castelló
CD enregistrat en motiu del 75è aniversari de la Coronació pontifícia de la Mare de Déu de...
També et podria interessar
De la mateixa categoria

La Festa Major de Ripoll s'estructura al voltant de la diada del seu patró, Sant Eudald, que es celebra l'11 de maig. La vila enceta així un període de força celebracions festives que seguiran el cap de setmana següent amb la celebració de la Festa de la Llana i el Casament a Pagès.

Una de les festes de Moros i Cristians més antiga del País Valencià, amb elements tant singulars com 'El Ball dels Espies', 'La Mahoma' o les Fogueres. Se celebren del 10 al 13 de maig en honor a la Mare de Déu de Gràcia, patrona de la vila de Biar.

Festes de Sant Pasqual a el Genovès (la Costera)
- les festes en honor a Sant Pasqual Bailón se celebren el 17 de maig. Sant Pasqual Bailón és el patró de Genovés des del dia de la seua canonització, el 15 d'octubre de 1690. L'any 1777 es va construïr un monument al nostre patró,...
Festa major de Sant Gaietà a Aitona (el Segrià)
- cada tercer cap de setmana de maig la vila d'Aitona celebra la seva festa major, en honor a Sant Gaietà, patró del comerç i del qual diu la llegenda que guarí i protegí la collita de blat de la plaga de llagostes que l'estava...
Festa major de Nou Barris de Barcelona (el Barcelonès)
- festa que té lloc la segona quinzena de maig, amb molts espectacles musicals i altres activitats de tota índole. L'acte central és el tercer diumenge de mes, amb el Matí de Festa Major amb concentració i desfilada d'unes vint colles de gegants i un...
Fires i festes de Manacor (Llevant)
- festes majors de Primavera de Manacor. Amb la tradicional sortida dels Cossiers, la desfilada de carrosses i comparses, el pregó, les ballades, els concerts, Trobada de gegants, Fira agrícola, etc
Festes patronals de Vila-real (la Plana Baixa)
- festes patronals en honor de Sant Pasqual, patró de la ciutat des de 1917. Durant deu dies la ciutat canvia la seua fisonomia diària, desfilades, processons, revetles, espectacles, esports, el bou: "bou per la vila" i "bou embolat". Gran activitat de les penyes festeres...
Festa major del Port de la Selva (l'Alt Empordà)
- festa en honor a Sant Baldiri, amb activitats al voltant del cap de setmana més proper al dia del sant, el 20 de maig. Amb cercavila de gegants, espectacles infantils, ofici solemne, havaneresetc
Festa major de Corbins (el Segrià)
- és la festa principal i es celebra pels volts del 22 de maig, diada de Santa Quitèria. L'acte més destacat i que li dona identitat pròpia, és la processó en honor a Santa Quitèria, en la que hi participen els nens i nenes que...
Festes patronals en honor a la Nostra Senyora del Bon Succés a Cabanes (la Plana Alta)
- el primer diumenge de maig comencen les festes en honor a la patrona, la Nostra Senyora del Bon Succés, en les quals destaca, la vespra de la festivitat, la romeria a Les Santes, així com l'Entrà de maig. Durant aquestes festes, s'organitzen actes taurins...
Festes de la Mare de Déu de Lledó a Castelló (la Plana Alta)
- se celebren el primer cap de setmana de maig, amb periodicitat anual. És la festa gran de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó, coneguda popularment per la "lledonera" o la Mareta de Castelló", té lloc des de 1912 el primer...
Festes patronals de Santa Quitèria a Almassora (la Plana Alta)
- organitzades per la Junta Local de Festes, Almassora celebra una de les seues dues festes patronals la setmana que envolta el dia 22 de maig. Les activitats són diverses: bous al carrer, concerts de música del panorama nacional i internacional, focs d'artifici, actes culturals,...
Festes del pa beneït a La Torre de les Maçanes (l'Alacantí)
- se celebren, des del 1658, pels volts de Sant Gregori, patró del poble, el cap de setmana proper al 9 de maig. La festa té com a element central el ritu de benedicció i ofrena d'uns pans rodons d'uns cinc quilos que són transportats...
Festa major del barri dels Magraners de Lleida (el Segrià)
- barri i parròquia comparteixen patró Sant Josep Obrer i per això del 27 abril al 1 de maig el barri dels Magraners de Lleida està de festa grossa. Cercavila d'inici, pregó, imposició de bandes a les pubilles i hereus, revetlles, missa rociera i un...