La sardana

Des de fa uns anys, el món de la sardana viu un moment de canvis extraordinaris. No només s'aprofundeix en el coneixement de la història i evolució d'aquest ball circular, en les diverses maneres de ballar-lo en el present i en el passat, sinó que, a més a més, els joves estan fent evolucionar la sardana cap a nous horitzons.

Quan algú pensa en la sardana generalment en té una imatge estereotipada. És cert que hi ha uns requisits mínims que cal seguir per tal que una sardana pugui dir-se sardana i no una altra cosa. Es tracta d'un ball circular on els balladors formen rotllanes agafats de les mans, executant uns passos simples anomenats llargs i curts, seguint el mètode de comptar i repartir. Però a partir d'aquí, i dit aixó, cal remarcar que hi ha, en el passat però també en l'actualitat, moltes maneres de ballar sardanes.

Hi ha sardanes perfectes, equilibrades, harmonioses, que es ballen majoritàriament com un acte de germanor, però antigament també hi havia sardanes tumultuoses, desordenades, ràpides, que ballaven com a espai per al lluïment masculí i que podien acabar en conflictes, enfrontaments amb la policia i, fins i tot, a garrotades. La història documenta també sardanes bèliques amb inclusió de sons que recreaven canonades o bé que incloïen el llançament de petards i trets enlaire amb trabucs i altres armes de foc.

Normalment, els llargs de les sardanes es ballen amb els braços aixecats i els curts amb els braços avall, però a l'Escala ballen les sardanes 'a l'antiga': llargs i curts amb els braços amunt. A Amer i a Pruit ballen una modalitat del ball encara més arcaica, la Sardana de l'Alcalde, i a Verges, en canvi, després de la Sopa de Carnaval fan la Sardana Índia, inventada recentment.

Les sardanes es ballen de dia, en el marc de celebracions festives populars, aplecs i festes majors, però també es poden ballar de nit, com les sardanes patumaires que es ballen el dijous i diumenge de Corpus a Berga, o les sardanes del Sol Ixent, que tenen lloc al Cap de Creus, la Cala de Montgó o el Far de Sant Sebastià, durant la festa de cap d'any.

Les sardanes han estat sovint el vehicle de transmissió de les modes musicals de cada època, com en el segle XIX, que es ballaven amb melodies d'òpera italiana o sarsueles, una manera de fer que avui practiquen algunes cobles com la Contemporània que fan versions asardanades de cançons molt conegudes, com la banda sonora de la Guerra de les Galàxies, El Senyor dels Anyells i fins i tot el waka-waka de la Shakira.

Associacionisme i festa

La sardana ha originat un ampli moviment associatiu. El món sardanista està format per un conjunt de persones que, cada cap de setmana durant l'any, s'ajunten amb el propòsit de ballar sardanes. Quim Rutllan, sardanista i locutor de ràdio, explica que aquest sector, 'mou anualment unes tres mil activitats amb música en directe, entre aplecs sardanistes, concursos, ballades, concerts i audicions'. Organitzats per alguna de les més de 400 entitats membres de la Federació Sardanista de Catalunya, els aplecs i audicions sardanistes, són actes convocats exclusivament amb la finalitat de ballar sardanes i no tenen caràcter competitiu. En canvi, les colles sardanistes 'professionals' aglutinades per la Unió de Colles Sardanistes, es caracteritzen per tenir una indumentària pròpia i existeixen amb la finalitat de competir en concursos, lligues comarcals i el campionat nacional.

Fora del món sardanista hi ha totes aquelles persones que només ballen sardanes en determinats moments l'any. Són persones que han après a ballar sardanes a plaça i que les ballen exclusivament en contextos festius, en aplecs a santuaris i ermites, en determinats moments de la festa major i en altres tipus de celebracions festives del seu poble o ciutat. Entesa així, la sardana és, com el ball de bot mallorquí o les jotes de les les comarques del sud, una dansa popular que es balla sense més vestits que els que es porten en sortir de casa aquell dia. Són moltíssimes les persones que ballen sardanes d'aquesta manera, sense estar associades a cap colla o entitat, especialment a les comarques gironines, on les sardanes de plaça disposen de molta popularitat.

En amdòs sectors, en els darrers anys ha agafat embranzida el fenòmen de les sardanes de punts lliures. Són sardanes que incorporen modificacions entre els curts i llargs sense deixar el compàs ni la rotllana. Sorgeixen en contextos desenfadats i festius, de la mà dels més joves i inquiets, que miren d'improvisar passos nous, sorprenents, fruit de la imaginació i l'ànim del moment. Tot i que l'espontanietat és el motor dels punts lliures, la seva repetició en el marc de determinades festes de l'any han acabat convertint en tradicionals certs punts avui coneguts per tothom, com la cigonya, el pardal, l'indi, el bona festa... Fins i tot hi ha un llibre publicat sobre el tema 'Un tres i fora!' i una web amb el mateix nom.

Josep Pla deia que les sardanes s'havien de ballar amb naturalitat. Si un s'hi fixa molt bé, s'adonarà que la sardana tothom la balla de forma diferent perquè, com a ball popular que és, la sardana expressa l'ànim i la manera de ser dels balladors.

(Article originalment publicat a la revista Descobrir Catalunya nº, 2011)