Redacció festes.org (Publicació: 29.09.2025 | Actualització: 01.10.2025)
Sarau Alcudienc
S'Estol del Rei en Jaume és una original comparsa de cavallets, caparrots i màscares que s'inspira en personatges de la història de Mallorca i de les rondalles populars mallorquines. L'Estol fa la seva sortida ritual només dues vegades l'any, en el marc de dues de les cites festives d'Alcúdia.
L'Estol del Rei en Jaume és una comparsa festiva formada per set capgrossos, dos cavallets i un grup de nou persones amb màscara que representen diversos personatges de la història i les llegendes de Mallorca, recollides en el seu moment per mossèn Alcover. Els personatges simbolitzen el passat de l'illa, així com els vicis i defectes humans, que són tractats de forma graciosa i satírica amb forma de caparrots.
L'Estol està gestionat per l'associació cultural Sarau Alcudienc i només surt pels carrers del municipi d'Alcúdia dues vegades l'any: a l'abril, per la Fira Nàutica i Mostra Gastronòmica de la Sípia al Port d'Alcúdia, i el primer cap de setmana d'octubre, per la Fira d'Alcúdia.
Els primers personatges de l'Estol van ser encarregats per l'ajuntament, a principis dels anys 90 del segle XX a un dels més renombrats artistes mallorquí de figures de cartró pedra i materials lleugers, Josep Fluxà, que els va construir a partir del disseny d’Antoni Bibiloni. Cada personatge està caracteritzat d'una manera molt determinada, recalcant aquells elements fantàstics pels quals ha passat de generació en generació.
Els nou personatges actuals són dos cavallets, el Rei en Jaume, el Rei Moro, i set capgrossos: Na Maria Enganxa, l'Amo de Son Amoixa, Na Pixedis Bruta, en Tòfol Mentider i en Gori Dolenties, Sa Jaia Tonina i en Ramon Llull.
El protagonista és el rei En Jaume, que representa Jaume I a cavall, vestit amb roba luxosa d'estil medieval, pròpia d'un monarca. El cavall duu un vestit envellutat que cobreix bona part del seu cos, a l´estil dels cobriments dels cavalls medievals. El rei duu una capa que descansa sobre la part posterior del cavall, tot acabat em passamaneria daurada. De la seva vestimenta destaca el casc en forma de drac alat, símbol de la corona catalano-aragonesa.
El Rei Moro representa Abu-I-Uià, el valí musulmà que governava l'illa de Mallorca va capitular davant de Jaume I el 31 de desembre de 1229, motiu pel qual interpreta una dansa de lluita amb el Rei En Jaume.
Na Maria Enganxa és una dona d'aigua de cabells blaus que es passeja pels carrers amb un ganxo i un poal, com si hagués acabat de sortir del pou. Persegueix a la gent i estira amb el ganxo als que s'atreveixen a guaitar què hi ha dins. Arreu de l'illa, els nins tenen ben present aquest personatge a l'hora de guaitar dins un pou o una cisterna, ja que els majors els adverteixen que si hi guaiten, en sortirà na Maria Enganxa i se'ls endurà cap a dins.
En Ramon Llull, per la seva banda, representa l'escriptor mallorquí. Duu hàbits de beat i del seu cap en surten tres animals que fan referència al seu famós Llibre de les Bèsties. Carrega un llibre ple de galetes en forma de lletra i les reparteix als nins.
L'amo de Son Amoixa, és un personatge gandul i betzol, que apareix vestit amb uns calçons a l'ampla i una camisa blanca, i llança farina a tothom. Representa la rondalla segons la qual la seva dona el va enviar al molí a cercar dos sacs de farina per pastar el pa. Per no haver de fer l'esforç de carregar la farina damunt l'ase, i veient que el vent bufava en direcció a casa seva, va llançar-la tota a l'aire confiant que el vent tendria la gentilesa de dur-la volant fins a casa seva. En arribar a la possessió, la seva dona li va ventar una bona atupada, per beneit.
Els tres caparruts següents pretenen satiritzar, tenyint-los de comicitat i gràcia, tres dels defectes humans: la brutor, la mentida i la dolentia. Són Na Pixedis Bruta -una nina a qui no li agrada ser una nina polida i neta, duu un vestit de color clar tot tacat i les calces foradades, i es dedica a embrutar la cara de petits i grans-, En Tòfol Mentider -que de tantes mentides com deia li va sortir una banya al front- i En Gori Dolenties -a qui li van sortir dues orelles d'ase per estar contínuament fent asseries i dolenties. Duen una granera i reparteixen granerades als al·lots.
Tanca l'estol Sa Jaia Tonina, un personatge que no podia faltar, ja que és un dels més coneguts de tota la rondallística mallorquina. Es tracta d'una fada màgica disfressada de padrina, que surt vestida de forma tradicional, amb gonelles, gipó i mocador, camina amb l'ajuda d'un gaiato i reparteix confits màgics als més petits.
L'any 2018, en el marc de la Fira d’Alcúdia, varen ser estrenats els Vilatans de Guinyent. Aquests personatges representen els homes i dones que vivien a l’Alqueria de Guinyent, el primer nucli de població cristiana del segle XIII rere la conquesta de Mallorca per les tropes de Jaume I. Els nou vilatans tenen fesomies còmiques i duen graneres amb les quals encalcen i espolsen a la gent. Encara que no tothom ho sap, aquests personatges tenen nom: Enric, Morgana, Elionor, Sanç, Ferran, Arnau, Nofre, Dolça i Elisenda.
Has detectat algun error? Avisa’ns!







Galeries d'imatges

S'Estol del Rei en Jaume a la Fira d'Alcúdia
Ajuntament d'Alcúdia
Diversos anys · 6 fotografies
S'Estol del Rei en Jaume a la Fira d'Alcúdia
Sarau Alcudienc
2024 · 8 fotografiesContacte
Sarau Alcudienc
https://www.saraualcudienc.cat/
Carrer de l'Hostal
07400 Alcúdia
609 67 34 33
saraualcudienc(ELIMINAR)@gmail.com
Per saber-ne més
Llibres

Un segle i mig de Nanos a la ciutat de Berga
Albert Rumbo Soler
Amalgama Edicions
Publicat amb motiu del 150è aniversari de la introducció dels Nanos Vells a La Patum, aquest...

El ball de cabeçuts de Ribes. Una tradició perduda: recuperem-la!
Ester Callao Mestre
Ajuntament de Sant Pere de Ribes
L'ester Callao aporta informacions i reflexions d'interès sobre el ball de cabeçuts, feliçment...

Ball de Nans de Torredembarra
David Morlà Gómez
Agrupació de Balls Populars de Torredembarra
Aquest és el títol del primer volum de la col·lecció de monogràfics "El Tamborí, temes de...

Ei, els Nans Nous investiguen!
Núria Alàs Pérez
La Patumaire Edicions
En aquesta nova entrega, els protagonistes són els Nans Nous, l'última comparsa que es va...

Ei, els Nans Vells s'emboliquen!
Núria Alàs Pérez
La Patumaire Edicions
Com de costum, la Patumaire Edicions teixeix aquest conte amb un text divertit d'excepcional...

Capgrossos!
Sebastià Serra
El Cep i la Nansa Edicions
Aquest any els capgrossos no podran sortir a la cercavila de la Festa Major! Sembla ser que fan...

El barret del Nano Capità
Diversos autors
Associació d'Amics de la Colla Jove i Insitu Comunicació
Conte infantil que gira al voltant d'un dels capgrossos que formen part dels Nanos Vells de...
Articles


Els caps, cap a on?
Jan Grau i Martí
Agrupació de Colles de Geganters de Catalunya
Si donem un cop d'ull a l'actual paper dels nans i dels capgrossos dins les nostres festes, en...
També et podria interessar
De la mateixa categoria


Elecció del capgròs de l'any
Terrassa (el Vallès Occidental)
Capgrossos de Figueres (l'Alt Empordà)
- tota la informació, història i fotos de tots els gegants de Figueres, cap-grossos i gegantons. També hi són el Bou, el Drac, els Grallers i els ministrers.
Capgrossos de Capellades (l'Anoia)
- web d'aquesta entitat formada a finals de l´any 96 per un grup de persones que estimem els capgrossos, amb l´objectiu principal de 'cuidar' i 'treure a passejar' els prop de 30 capgrossos de la vila. A Capellades els capgrossos tenen una llarga tradició, car...
Capgrossos de Vilafranca del Penedès (l'Alt Penedès)
- Som l'Humbert, la Roseta, el Canyamàs i la Zingarel·la. Tot i que al principi formaven una colla, els capgrossos o nans, van anar separant-se de la colla de Gegants i establint-se pel seu propi compte. La seva primera aparició data del 1859, i a...
Els Nanos de Reus (el Baix Camp)
- els capgrossos de Reus són el xiquet i la xiqueta, els catalans, els mallorquins, els valencians.... El primer document local que constata l'existència de nanos –nom amb què es coneixen els capgrossos a Reus– és un compte pel treball realitzat per l'escultor i fuster...
Capgrossos de Riudoms (el Baix Camp)
- són una parella de catalans i una parella de Francesos. Els majorals del Barri d'avall de Riudoms, van comprar al Sr. Tòfol del carrer dels Gitanos de Reus a l'any 1.928 aproximadament, els quatre Capgrossos. De l'any 1.928 fins l'any 1.975, van ser custodiats...
Capgrossos de la Ràpita (el Montsià)
- una petita "plantilla" de nans: un rei lleó, un mariner que s'assembla bastant al Popeye que tots coneixem, un pirata malcarat, una rateta (presumida?), una bruixa amb dues dents i un pallasso. Sovint solen acompanyar als gegants en les seves trobades.
Nans de Vilanova i la Geltrú (el Garraf)
- són 16 nans que compten cadascun d’ells amb el vestuari propi dels personatges que representen, sempre fent parella: “Els Nens”, “El Manyo i la Gitana”, “Els Catalans”, “L’Indiano i la Cubana”, “El Gepeto i la Mari Poppins”, “El Botiguer i la Remei” i...
Nans Vells i Nans Nous de Berga (el Berguedà)
- un dels nans dels més coneguts de Catalunya. La introducció dels Nans Vells i els Nans Nous a La Patum és força moderna. Els Nans Vells daten del 1853 i foren un regal a la vila de Berga de Ferran Moragues i Ubach, primer...
Capgrossos de l'Agrupació de Colles Geganteres de Catalunya
- són els quatre capgrossos que representen les quatre estacions de l'any: Primavera, Estiu, Tardor i Hivern.
Cabuts de Benicarló (el Baix Maestrat)
- els cabuts de Benicarló representen diferents parelles: els agüelos Pere i Càndida, els cristians Jaume i Violant, els llauradors Tio Isidre i Tia Quica, els moros Gazló i Fàtima, els negres Kame i Fara i els turcs Aslan i Ikay.
Nans i capgrossos de Terrassa (el Vallès Occidental)
- l'Associació de Nans i Capgrossos de Terrassa té com a finalitat la difusió d'aquests elements d'imatgeria com a patrimoni de la cultura popular i tradicional de la ciutat. En total, més de 30 figures. Van ser portats des de l'any 1980 pels Pioners...
Nanos i Gegants de Vinaròs (el Baix Maestrat)
- són 13 figures, de 1944 i 1972. Els primers són de “El Ingenio” de Barcelona i representen una família burgesa post colonial: l'home, la dona, el xiquet, la criada i dos majordoms. Els Nous representen la família Ulisses del TBO. Ballen amb castanyoles al...
Cap-grossos d'Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)
- l’any 1996, en una reunió de la Colla de Geganters, van començar a posar noms als capgrossos, que semblava que els miressin des dels prestatges, i el 1997, quan es va celebrar la Ciutat Gegantera a Esplugues, es va editar un llibret amb les...
Cap-grossos de Rubí (el Vallès Occidental)
- el nombre total de capgrossos propietat de l’Ajuntament de Rubí, són 10, coneguts amb els noms de: el Drac, el Turc, el Rajà, el Nunci, el Català, la Guapa, la Negra, la Modista, el Sol i en Tonet. També tenen el capgròs “l’Avi Piwo”,...
Nanos Turcs i Llauradors d'Elx (el Baix Vinalopó)
- la colla El Cascabot d'Elx compta amb quatre caps de nanos, de l'artista faller Paco Roca de Xàtiva. Dos parelles que representen personatges populars i les classes humils. La parella de llauradors es diuen Vicent i Assumpció, mentre que la parella de turcs es...
Gegants i nanos del grup Salpassa d'El Campello (l'Alacantí)
- gegants de Salpassa, Grup d'Investigació, Restauració i Difusió del Folklore Tradicional del Campello. Els nostres gegants són el Curial i la Càmar. La història ens ve donada per un llibre medieval que porta el títol Curial e Güelfa. Nosaltres li hem restat protagonisme...
Gegants, gegantons i capgrossos de Roda de Ter (Osona)
- a Roda de Ter hi ha 2 gegants, 2 gegantons i 4 capgrossos. Els gegants Arnal i Violant, representen els Barons de Savassona i van ser construïts l'any 1952 als tallers Ingenio de Barcelona. Van ser estrenats a la Festa Major del mateix 1952....
Gegants de Banyoles (el Pla de l'Estany)
- la tradició gegantera de Banyoles és molt antiga. Al segle XVII ja hi havia bestiari i, l'any 1681, "fer ballar el Bou i l'Ase va costar (a la Confradia del Ciri del Jovent) 6 sous i 5 diners". Llavors, a la vila, hi havia...
Nanos Nous de Tarragona (el Tarragonès)
- els formen tres parelles de nanos: els Nanos dels Xiquets de Tarragona, els nanos pescadors i els Nanos del Nàstic. Des de 1991 es van diferenciar els Nanos Vells (creats per Bernat Verderol al segle XIX). Des de llavors la Colla la Bóta, comparsa...
La Força-Colla de geganters de Sant Pere de Vilamajor (el Vallès Oriental)
- els gegants de Sant Pere de Vilamajor representen un compte-rei nascut a Vilamajor i una dida. El gegant Alfons representa al comte-rei Alfons I de Catalunya i II d’Aragó, dit el Cast o el Trobador, fill de Ramon Berenguer IV i la seva esposa,...
Ball de Nans de Torredembarra (el Tarragonès)
- la primera referència de nans a Torredembarra data del 1919. L’any 1930 l’Ajuntament adquireix 4 nans propis als tallers “El Ingenio” de Barcelona. L’any 1954 els substitueix per 4 de nous i, finalment, l’any 1967 s’adquireixen, també a “El Ingenio”, els 6 nans actuals...
Gegants d'Argentona (el Maresme)
- els gegants de la ciutat d'Argentona són: els Senyors de Burriac (1958), que representen els senyors que durant l'Edat Mitjana van governar bona part de l'actual comarca del Maresme des del Castell de Burriac, les gegantes Blanca (1985) i Elisenda (1972) que representen les...
Cabets d'Ontinyent (la Vall d'Albaida)
- les noves figures daten de 1992 i estan fabricades en fibra de vidre i polièster. Són una rèplica exacta d'uns altres de cartó pedra construïts allà per la dècada dels 40 del segle XX. Representen figures molt conegudes del cinema nord-americà de primeries del...
Gegants i Cabets d'Ontinyent (la Vall d'Albaida)
- la data més antiga data que tenim constància a Ontinyent de la presència de gegants és de 1743. Hi ha tres parelles de gegants: Reis Cristians, Reis Moros, Reis Jueus, i tres gegantons per a la xicalla. Els acompanyen 9 cabets.
Nanos de Cambrils (el Baix Camp)
- la Colla Gegantera Tota l’Endenga compta amb 17 nanos, nombre al que s’ha arribat després d’anar afegint personatges als primers nanos que es van presentar, a l’igual que els gegants Pere i Camí, en motiu de la Festa Major de la Immaculada de l’any...
En Cucut i la Xurruca del barri de Sant Ferriol d'Olot (la Garrotxa)
- representen al personatge de la revista satírica Cu-cut! i a una dona vella, i havien estat propietat de Las Artes religiosas, el taller d'escultures i imatge religioses d'Olot. Només surten un dia a l'any: el diumenge de la festa del barri de Sant Ferriol....
Nans de La Selva del Camp (el Baix Camp)
- són la Botiguera, el Catalanet, en Popeye, el Macer, l'Alcaldessa, l'Alcalde, i el nano Galderic. Són a càrrec de la Coordinadora la Polaina, nascuda el 2015, entitat que té per objectiu la promoció i aprenentatge de tot allò relacional amb la cultura popular i...
Capgrossos d'Esplugues de Llobregat (el Baix Llobregat)
- l’any 1996, en una reunió de la Colla de Geganters, van començar a posar noms als capgrossos, que semblava que els miressin des dels prestatges, i el 1997, quan es va celebrar la Ciutat Gegantera a Esplugues, es va editar un llibret amb les...
Caparrots de Felanitx (el Migjorn)
- els 12 caparrots surten als cercaviles de les festes de Santa Margalida (19 i 20 de juliol) i Sant Agustí (27 i 28 d'agost) acompanyant els cavallets i els gegants. Porten una canya amb la ma que sovint utilitzen per espantar el jovent; fan...
De la mateixa població

La fira d'Alcúdia és una mostra de l'agricultura, l'artesania, la indústria i el comerç de la vila i rodalies. Dissabte a l'horabaixa arriba el moment en què s'Estol del Rei en Jaume -una comparsa festiva que representa diferents personatges de la història i les rondalles de l'illa- adquireix tot el protagonisme.