Elecció del capgròs de l'any

L'origen dels capgrossos, també anomenats nans, cabuts o cabeçuts és incert i, com en la majoria de les manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana, compta amb diverses hipòtesis al voltant de la seva aparició. Ara bé, si bé sobre l'origen i funcions d'aquestes figures de cartró pedra hi ha diverses teories, podem constatar, en canvi, quin és el procediment mitjançant el qual, avui, moltes poblacions creen els seus capgrossos i amb quines intencions ho fan.

A Terrassa, per exemple, cada any elegeixen el Capgròs de l'any d'entre una sèrie de 'capdidats' elegits per votació popular mitjançant un acte que té per funció reconèixer la contribució d'una determinada persona en la vida de la comunitat. D'aquesta manera es vol deixar constància, immortalitzar, per a les generacions posteriors, a una determinada persona que ha destacat per la seva particular personalitat, per la seva contribució a la millora de la vida social i cultural de la ciutat o poble.

Estructura de la cerimònia

A Terrassa, aquest ritus comença molt abans amb la presentació de les candidatures a "capdidats": persones que mereixen ser immortalitzades en un capgròs de cartró pedra per la seva contribució a la vida comunitària. En d'altres indrets els candidats són proposats i votats bé de forma popular, bé mitjançant una comissió. Els candidats poden ser vius o morts.

Una vegada escollit el personatge, s'encarrega la construcció del Capgròs a un artista especialitzat en la creació d'aquest tipus de figures.

La proclama de la persona elegida es fa el el marc d'un acte solemne en què hi participen tots els candidats i una representació de la vida social i cultural de la ciutat. En la lectura de la proclama s'exposen els motius pels quals la ciutat ha decidit fer-lo capgròs i tot seguit es presenta en societat la figura festiva que el representa. En algunes poblacions el capgròs nou balla conjuntament amb la resta de capgrossos d'edicions anteriors, en una espècie de dansa de reconeixement i de benvinguda.

Una vegada presentat en societat el capgròs de l'any passarà a formar part del seguici festiu de la ciutat i participarà en tots aquells actes en què la població consideri que ha de representar tot el poble. El principal acte en què ha de participar el nou nan és la cercavila col·lectiva de la festa major d'estiu i en les cercaviles d'aquelles festes durant l'any, com el Corpus, en què la col·lectivitat es manifesta com a tal.

Si la persona és viva serà ella mateix l'encarregada de dur el capgròs en tots els actes protocolaris i cercaviles que ho requereixin, però si la persona és morta, podrà ser qualsevol voluntari qui s'encarregui de passejar el record de la seva presència pels carrers i places del poble perquè d'aquesta manera, mai ningú oblidi a aquella persona.

Altres poblacions com Matadepera també tenen aquest interessant sistema de, mitjançant la creació de nous capgrossos, recordar a determinades persones del poble o ciutat.

Text: Redacció festes.org

Fotografies: Casinet de l'Espardenya