La Mula Baba

Girona disposa d’una de les mules festives més singulars del món, la Mula Baba, una figura de bestiari que, en determinades ocasions, es converteix en un teatret de titelles des d’on s’expliquen llegendes i tradicions de la ciutat.

Breu història de la figura

La ciutat de Girona havia tingut, almenys des del 1610, una mulassa que sortia a la Processó de Corpus i era a càrrec de la confraria de paraires. D’aquesta mulassa primitiva no se’n saben gaires coses, només que era de color negre, que tenia el cap extensible i que disparava pirotècnia. L‘any 1859 la mulassa va desaparèixer en esfondrar-se el sostre de la capella de Sant Miquel on estava emmagatzemada.

L’any 2014, després d’un treball de recerca sobre les figures festives de Girona que va culminar amb l’exposició “Faràndula. 500 anys d’imatgeria festiva de Girona”, un grup de persones va voler recuperar la mulassa. El projecte de recuperació va rebre la beca Jaume Casademont de cultura popular i va anar a càrrec de l’artista constructor gironí Nuxu Perpinyà i altres membres de l’“Associació Baba Babarota”, l’entitat que des d’aleshores gestiona la figura. Tot i que va ser presentada a la Fira Mediterrània de Manresa a principis d’octubre de 2014, la seva primera sortida oficial va ser el 28 d’octubre de 2014, en el marc de les Fires de Sant Narcís de Girona. L’any 2016 es va construir la Mula Petita, una versió menuda que és portada pels membres més joves de l’entitat. 

Característiques

La nova mulassa de Girona va ser batejada amb el nom de Mula Baba, que traduït del parlar gironí vol dir “Àvia Mula”. Per a construir-la, els creadors de la Mula Baba es van inspirar en les mulasses occitanes, les guites de Berga, la mulassa de Reus i la única mulassa gironina existent fins aleshores, la de Sant Feliu de Pallerols.

El cos és força gran, té una llargada de tres metres i mig, una alçada de dos i mig i un pes d’uns 70 kg, i és portada per cinc persones des de dins. Està fet a partir d’un esquelet d’alumini i està recobert de roba negre. El cap és extensible (es pot allargar i contraure) i està fet amb fibra de vidre. La figura està preparada perquè pugui disparar pirotècnia o aigua pels narius i, en determinades cercaviles, també llença aigua per la cua.

La principal característica de la Mula Baba de Girona, la que la singularitza respecte a la resta de mulasses catalanes, és que el seu cos està construït de tal manera que es pot transformar en un teatret de titelles.

L’any 2013, quan es va començar a plantejar la idea de recuperar la mulassa, els seus creadors van considerar oportú que aquesta adoptés la forma d’un envelat mòbil des del qual es poguessin representar funcions de titelles, amb un doble objectiu: donar continuïtat i un nou impuls a l’antiga tradició de fer titelles per Fires i, al mateix temps, ser un espai des d’on transmetre les llegendes populars gironines.

Per a fer l’espectacle de titelles, una part de la panxa de la mula s’obre cap amunt i, des de l’interior de la bèstia, els titellaires expliquen un ampli repertori d'històries i llegendes de Girona. S’hi representen llegendes com la de les Mosques de Sant Narcís, la del Tarlà de l’Argenteria, la de la Cocollona, la del Falcó Cap d'Estopes (comte Ramon Berenguer), la de la Bruixa de la Catedral, la del Pont del Dimoni, la de la Serp de Sant Daniel i la del gegant Gerió, la de la Majordoma de Sant Narcís o la del Vampir de la Rambla, entre d’altres. Totes elles incorporen personatges mítics de la ciutat, com en Pepet Gitano, el Dimoni Bufarut, l’àvia Quitèria, en Nandu o en Pitu Eixerit.

Les titelles de la Mula Baba tenen una mida més grossa de la normal, han estat construïdes pel mateix Nuxu Perpinyà seguin la tipologia tradicional catalana, un tipus de titelles que es manipulen amb els cinc dits de la mà.

La sortida pròpia i més important de la Mula Baba és durant les Fires, a finals d’octubre, quan apareix en dues ocasions. La primera és el dia del Pregó, el primer divendres de Fires, quan surt acompanyada per la Girona Marxing Band, una formació de l'Escola de Música Moderna de Girona que interpreta un tema compost especialment per a la figura. La sortida comença amb un funció de titelles que cada any congrega centenars d’infants i els seus pares a la plaça de Vista Alegre, i continua amb una cercavila fins a la plaça del Vi, on té lloc el ball de lluïment davant de milers de persones. La segona sortida se celebra el segon dissabte de Fires i consisteix en una passejada que culmina en una plaça on els titellaires representen una versió extensa de la Llegenda de les Mosques de Sant Narcís.

Des del 2018, i en el marc de les Festes de Primavera de Girona, la Mula Baba organitza una Trobada de Mulasses que compta amb la presència de mules festives catalanes i també d’altres indrets del món. En aquesta trobada els titellaires de la mulassa escenifiquen la llegenda del Tarlà. 

La tercera sortida habitual de la Mula Baba té lloc el dissabte posterior a Nadal i consisteix en una passejada de la bèstia que culmina a la Plaça del Pallol, on es fa una representació dels Pastorets amb titelles. 

La colla ha fet nombroses sortides arreu del país per acompanyar altres mulasses en el marc de les seves respectives festes. En aquestes sortides la Mula Baba va acompanyada per músics de la pròpia colla que fan sonar flautes irlandeses (whistles).