NOTICIES

NOTICIES
Catalunya
País Valencià
Illes Balears
Franja de Ponent
Catalunya Nord

CALENDARI

CALENDARI
Festes Hivern
Festes Primavera
Festes Estiu
Festes Tardor
Festes Tot l'any

ECOSISTEMA

ECOSISTEMA
Protagonistes
Proveïdors
Institucions
Cultura popular
Autors

MEDIATECA

MEDIATECA
Llibres
Audio / CD
Vídeo / DVD
Articles
Revistes

ALTRES CULTURES

ALTRES CULTURES
Festes del món
Etnografia Comparada
Nouvingudes
Webs temàtics

PROPOSTES

PROPOSTES
Monogràfics
Exposicions
Recerques

PARTICIPAR

PARTICIPA
Afegir un enllaç
Afegir una festa
Fer una donació
Subscripció

FESTES.ORG

FESTES.ORG
Què és
Qui som
Publicitat
Contacte
Español/English
Divendres, 29 de març de 2024 | Segon    cerca       subscriu-te   
Calendari: Festes de Tardor > Altres festes d'octubre > Festes majors


il·lustració de la notícia
 Fira i Festes de Sant Francesc de Borja
Gandia (la Safor)
Les Fires i Festes de Gandia són conegudes per les tradicionals bandes del Tio de la Porra, unes comparses grotesques i satíriques que anuncien, amb un to burleta i irreverent, l'arribada de la festa pels carrers i les escoles. Aquestes comparses fins i tot satiritzen el propi Ajuntament i simbolitzen el traspàs de poders al poble.


il·lustració de la notícia
 Festa Major
Banyoles (el Pla de l'Estany)
La Festa Major de Sant Martirià de Banyoles s'estructura al voltant de tres grans eixos: la seqüència ritual tradicional protagonitzada pel drac i els gegants, les jornades competitives de música de cobla i sardanes, i la programació musical de les barraques.


il·lustració de la notícia
 La Gala
Les Preses (la Garrotxa)
La Festa Major de les Preses, la «Gala», se celebra al voltant de les evolucions de dos elements de la «faràndula»: una parella de gegants i d’una comparsa única al nostre país, la granota i els seus calabotins, que remeten a l’època quan aquest municipi només era una zona natural plena d'aiguamolls.


il·lustració de la notícia
 Festa de Tardor
Sant Feliu de Llobregat (el Baix Llobregat)
La Festa de Tardor de Sant Feliu és, pel volum d’entitats que hi participen, la veritable Festa Major de Sant Feliu de Llobregat. Les celebracions inclouen, entre d’altres, un magnífic Correfoc, un impressionant Seguici Festiu i l’escenificació d’una de les llegendes més populars de la vila, la del Drac, el Cavaller i la princesa Violant.


il·lustració de la notícia
 Festa major i fira de la magrana
Barri d'Hostafrancs, Aj. Barcelona (el Barcelonès)
El barri d’Hostafrancs celebra, el diumenge més proper al 2 d’octubre, la seva festa major en honor al Sant Àngel Custodi, que va arribar al barri el 1857. La celebració, que s’estén al llarg de dos caps de setmana, acull una fira de magranes al costat de l’església del barri i el recuperat ball de rams.


il·lustració de la notícia
 Festa Major
La Mola (Formentera)
Cada any pels volts del 12 d’octubre se celebra la Festa Major de La Mola, un dels tres pobles grans que hi ha a l’Illa de Formentera. La celebració gira al voltant de la Mare de Déu del Pilar, una talla importada a l’illa per un capellà aragonès, i inclou molts actes culturals i esportius.


il·lustració de la notícia
 Festa Major - Barraques
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Les Barraques són un model d'espai festiu format per les casetes que es fa cadascuna de les diferents entitats socials de Banyoles i que, les nits que dura la Festa Major, de dijous a dilluns, s'omple de concerts de música rock, punk o ska, entre d'altres.


il·lustració de la notícia
 Festa Major - Sardanes
Banyoles (el Pla de l'Estany)
Un dels grans eixos de la Festa Major de Sant Martirià de Banyoles són les jornades competitives de música de cobla i les ballades de sardanes que es clouen amb la sardana estereofònica, una gran sardana ballada a les fosques i amb bengales enceses.


Festa Major a la Pobla de Lillet (el Berguedà) - se celebra el primer cap de setmana d'octubre. Amb actes religiosos, proclamació de la pubilla i l’hereu, concerts, balls, sardanes i Ball de Tornaboda.
Festa de la Mare de Déu de la Font a Vilallonga (la Safor) - la llegenda explica que la imatge fou trobada l’any 1708 per un llenyataire dins una arqueta de fusta que remuntava el riu Serpis aprop del paratge conegut com a Racó del Duc. La talla actual de la Mare de Déu actual és diminuta, del segle XV i es venera en una capella situada al costat d’una font. En el marc de les festes patronals, pels volts del tercer diumenge d’octubre es celebren actes en honor seu. Diumenge al matí destaca el trasllat de la imatge de la Mare de Déu des de la seua capella fins a l'Església, abans de la Missa Major, i, al vespre, la llarga processó vespertina per tot el poble commemorativa del miracle de la font (que va tenir lloc l’any 1712) i la coronació de la imatge (que fou en 1951). El dissabte següent a les festes, de bon matí, es fa una romeria al Racó del Duc, al lloc on es va trobar la imatge de la Mare de Déu de la Font.

Enviar articleEnviar enllaç



comprar
El drac de Banyoles. Itineraris, història i tradició al voltant de l’estany
Vergés Gifra, Àngel / Edicions El Mèdol
Aquesta guia recull cinc itineraris que descobreixen l'estany de Banyoles ...

L’estany de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Consell Comarcal del Pla de l'Estany
L'estany de Banyoles és un llibre il·lustrat per Jordi Garcia i una adaptació ...

Costumari banyolí. Costums i tradicions de la ciutat de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona
Fet a base d'espigolar entre llibres antics però també a partir de treball ...

Sant Martirià, cos sant de Banyoles
Español i Bertran, Francesca / Ajuntament de Banyoles
Aquest llibre vol omplir un buit existent sobre el patró de Banyoles, Sant ...

Llegendes i misteris de Banyoles
Vergés Gifra, Àngel / Ajuntament de Banyoles
L’entorn, els misteris de la naturalesa i els seus orígens han configurat ...

El Tio de la Porra
Capilla i Fuentes, Juli / Lletra Impresa Edicions
Josep és un mestre molt especial. Amb ell els xiquets mai no s’avorreixen. ...

Competència de Cobles. Estrenes
, Cobla Selvatana / Foment de la Sardana de Banyoles
Enregistrament que inclou totes les sardanes estrenades en el marc de la ...

llegir
Festes a la plaça Major de Banyoles durant els segles XVII-XVIII
Palmada, Guerau / Ajuntament de Banyoles i Diputació de Girona
La plaça Major de Banyoles, al llarg dels segles XVII i XVIII, es convertí ...

llegir
El Ball del Drac de Banyoles durant la Guerra de Successió de 1714
Palmada, Guerau / festes.org
La festa tingué lloc del 24 fins al 27 d’octubre de 1710 quan les tropes ...

llegir
La tronada de Banyoles
Palmada, Guerau / festes.org
Enguany en motiu de la festa major de Sant Martirià de 2017 s’ha incentivat ...


Festes.org Associació Cultural Rebombori Digital Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura Botarga Produccions S.L
peu
A Internet des del 03-1999 versió 4.2 estrenada el 02-2011
Estem en construcció permanent - Actualitzacions RSS RSS
Llicència de Creative Commons
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Crèdits del web · Avís legal · Política de privadesa · Ús de galetes · Contacte
© 1999-2024 festes.org